26a Campanya arqueològica a l’illa de Cabrera

Pere Josep Llobera Cànaves “Morou” El passat dia 14 d’octubre acabaren els treballs de camp de la 26ª campanya arqueològica al Parc Nacional de Cabrera. L’any 2022, per mediació del rector de Pollença, Francesc Vicens, que ara és Vicari per al Patrimoni Històric i Cultural del Bisbat de Mallorca, varen signar un acord de col·laboració amb l’equip directiu de arqueòlegs que des de feia anys excavaven a Cabrera. Es va aconseguir una subvenció de 25.000 € del Bisbat de Mallorca per realitzar 5 campanyes arqueològiques i intentar trobar l’església del monestir bizantí. Segons Xisco Vicens, “molta gent creu que el cristianisme va arribar a Mallorca amb la conquesta del rei Jaume I, l’any 1229 , però es té constància que a partir del segle V ja hi havia una comunitat cristiana a Son Peretó (Manacor) i també a l’illa de Cabrera; és per això, que el Bisbat s’ha implicat amb aquesta excavació.” El rector de Pollença, Francesc Vicenç, en plena excavació. Aquest projecte tenia com objectiu principal conèixer i divulgar com fou el monestir bizantí que el papa Gregori “El Gran” menciona a una carta escrita el 603. El Papa Gregori I es va assabentar que a l’illa de Cabrera hi havia un monestir on els monjos no en feien de bona i va adreçar una carta al defensor Johannes perquè anàs a Cabrera a posar ordre i entre altres coses diu: “Perquè ens ha arribat la notícia que el monjos de l’illa de Capria, situada devora Maiorica, que també és una illa, obren de manera tan perversa i han sotmès les seves vides a diversos crims, que manifesten que, més que servir a Déu, lluiten, i ho deim plorant, a favor del antic enemic...”(Gregori I, Epístola XIII, 47). Amb aquesta carta i les excavacions realitzades fins ara, queda demostrat que fa 1.400 anys ja hi havia una comunitat cristiana a Cabrera. Aquestes campanyes d’excavació s’han organitzat en torns de deu dies anuals en les quals hi ha participat fins a sis persones diàries. A la campanya d’enguany, que s’ha fet entre els dies 4 i 14 d’octubre, hi han participat quatre arqueòlegs (entre ells el Rector de Pollença, Mn. Francesc Vicens), una antropòloga, dues historiadores de l’art i dos voluntaris amb gran experiència en excavacions. Els principals objectius de la campanya present han estat l’excavació per part de l’antropòloga de la tomba que es va trobar l’any anterior, així com els estrats associats al gran mur que se suposa formava part del monestir. Cal dir que les restes de les construccions i les tombes, es troben sota terra ja que les pedres que estaven en superfície foren reutilitzades pels presoners francesos que habitaren l’Illa entre els anys 1809 i 1814 per construir els seus precaris habitatges; també és de suposar que moltes pedres que formaven els murs del monestir foren utilitzades en la construcció de les grans marjades de paret seca que estan a prop del jaciment durant l’intent de fundar la colònia agrícola de “Villa Cristina” allà per l’any 1891. A Cabrera s’ha aprofitat els horabaixes i els dies de pluja per rentar tota la ceràmica descoberta, així com les restes humanes exhumades. La feina no acaba aquí, ja que a Mallorca se siglará, inventariarà i classificarà tot el material descobert en aquesta campanya, a més, s’elaborarà la memòria on s’exposaran totes les feines realitzades. També esta previst realitzar les proves d’ADN a les restes dels cinc enterraments descoberts fins ara al jaciment bizantí de Cabrera. Els directors de la campanya de 2025 han estat la Dra. Magdalena Riera Frau arqueòloga de l’Ajuntament de Palma, i el Dr. Mateu Riera Rullan, professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més dels codirectors, l’equip arqueològic ha estat format per el Rector de Pollença, Francesc Vicens Gomila (vicari per al Patrimoni Històric i Cultural del Bisbat de Mallorca), la Dra. Susana Carrascal Olmo (antropòloga), la Dra. M. Magdalena Brotons Capó (historiadora de l’art), el Dr. Antoni Puig Palerm (arqueòleg), Sandra Rebassa Gelabert (historiadora de l’art),i també els voluntaris Miquel A. Escanelles (geògraf) i Pere Llobera “Morou” (ex guarda de Cabrera). Octubre 2025.