El filòleg, escriptor, investigador i promotor cultural, Tomàs Vibot Railakari, torna fer de guia a Mallorca litoral. 15 rutes per la fronterea illenca (Volum II) i ho fa sabent que “la mar ha conformat el nostre tarannà: ha modelat la nostra idiosincràsia i al mateix temps ha servit d’autopista de relació entre els pobles de la Mediterrània. Avui la tenim propera, no a hores com un temps, sinó a minuts, des de qualsevol punt de la nostra geografia i, per tant, el seu tutelatge és més palès que mai”.
Tanmateix, però, “sembla que la nostra cultura contemporània tracta la mar no ja com l’element dominant a tot el planeta -amb la càrrega quasi sacra que comporta això- sinó com un bé públic més a embrutar, agreujar o prostituir. La mar que per a moltes cultures (fins i tot la nostra) era un espai de trànsit entre la vida terrenal i l’eternitat, no és ja un ens en si sinó un mitjà per a dur-hi a terme les insensateses de moda o col·lapsar-la de bojor”.
Amb aquest rerefons de qui estima la terra que trepitja, Vibot ofereix en aquest llibre un contrapunt a la col·lecció de rutes per l’interior illenc també publicades per El Gall Editor. I és que “la motivació parteix d’allà mateix: la necessitat de trescar com a mitjà per a conèixer millor una terra que ens ho ha donat tot”.
Mallorca litoral. 15 rutes per la fronterea illenca (Volum II) de Tomàs Vibot té 137 pàgines i està a la venda per 16 euros.
Aquí teniu un fragment del pròleg
La mar -i ben concretament la Mediterrània- és un dels espais més maltractats per l’espècie humana. Hem passat d’adorar-la com a deïtat en l’antiguitat a profanar-la i vexar-la. I de més a més sense cap sentiment de culpabilitat. Entre l’incomptable inventari de greuges, en citarem dos dels més vergonyants: per un costat, aquest pèlag és el més contaminat del planeta (tòxics, pesticides, productes químics, etc.) i va camí de convertir-se en un dels més grans contenidors de plàstics del globus (el 95% dels residus que hi suren ho són, amb més de 750 tones vessades diàries!); i d’altra, per allò que la nostra generació serà recordada en el futur és per convertir el Mare Nostrum en la fossa comuna més extensa del món, on milers de desesperats s’afonen anualment.
Estimem i respectem la mar com ho han fet incomptables escriptors: Homer, Apol·loni de Rodes, Cavafis, Montale, Caproni, Valéry, Alberti, Machado, Bonet, Costa i Llobera, Labrado, Porcel, Josep Pla… Precisament, aquest darrer, en el seu preciós volum Escuma de mar hi trobam passatges deliciosos, com ara un fragment centrat en el port de Sóller, abans de salpar, envoltat de la llum matinera i dels cims més empoderats de la nostra serra: “Encara el sol no havia encavalcat el Puigmajor. En el paratge del portet, sobre el caseriu circular de la petxina líquida, hi havia la llum d’abans de sortit el sol, una llum suau, mòrbida, tendra, neta dins de la qual tot es veia delicadament dibuixat i acolorit, com a través d’un cristall de lleugeríssim augment. Les coses tenien una frescor pueril, una presència passiva i tranquil·la però molt viva. La calma era total. Fos en la llum, flotava en l’aire un gran silenci, la suspensió de l’espera del sol, la muda frisança de les coses a punt d’entrar en la correntia de la vida. Les aigües del port eren d’un color verd moradenc tocat de carmí i tenien una immobilitat paradisíaca. Era un color que venia reflectit de l’àrida orografia que volta el port —un roquisser de color de flor de farigola”.
Com sempre, les rutes que proposam són gairebé totes assequibles per a un públic de tresca mitjana, encara que n’hi ha alguna de més exigent (fins i tot n’hi ha que surten del motlle!). Estan pensades en clau marítima, és a dir, que una part o bé tota tengui com a protagonista la mar, ja sigui com a ruta litoral ben arran o bé com a punt final.
Adesiara hem volgut demostrar a tothom que el paradís no és enfora; el paradís és ben a la vora. Millor dit: el paradís és nostre. Només cal hissar veles, obrir aquestes pàgines i trescar eixos camins. Farem nostra la màxima de Neruda: “Necessit la mar perquè m’ensenya”.
Les rutes del llibre
El coltell de llebeig. El Cap Andritxol (I) (Calvià/Andratx)
La custòdia de Solnegre. Torre de Cala en Basset (Andratx)
El fibló de la Marina. Na Ferranda (Banyalbufar)
Somnis arran de mar. Camí de sa barrera de sa Marina i s’Estaca (Valldemossa)
Olivars de saladina: Muleta i el far del Cap Gros (Sóller)
La guaita sobre el paradís. Torre des Bosc (Escorca)
La testa del «finis terrae». El Cap de Catalunya (Pollença)
La costa pedra i foc. La punta Manresa (Alcúdia)
El mirall infinit. S’Arenalet i la Fontsalada (Artà)
Darrera fita des telègraf. Talaia de Son Jaumell (II) (Capdepera)
La costa opalina. De Cala Marçal a Cala sa Nau (Felanitx)
Paisatge per a violoncel. El litoral de Mondragó (Santanyí)
Batec de sal i marès. Colònia de Sant Jordi (Ses Salines)
La timba soliua. De Cala Pi al Cap Blanc (Llucmajor)
El rostre de la badia. De Cala Gamba as Carnatge (Palma)
