La Mala Pècora
Quants de carrers existeixen a Pollença amb nom de dona? A part de na Clara Hammerl, coneixem el nom d’alguna altre dona relacionada amb el municipi? Quina tradició o festivitat pollencina té a la dona com a protagonista?
Per reivindicar els noms de dones vinculades amb Pollença que han estat silenciades o ignorades, o històries quotidianes de pollencines anònimes, el passat 8 de març es va celebrar la tercera edició del Puig de les Dones. Es tracta d’un esdeveniment impulsat pel col·lectiu feminista la Mala Pècora, que cada any fa un esforç per implicar a altres col·lectius i entitats que també tenen ganes de celebrar el 8M, el Dia Internacional de la Dona. Aquest any, s’ha volgut incidir en la importància de la música i la cultura com a eines transformadores i s’ha comptat amb la participació dels Xeremiers Orats i el cor reivindicatiu
Sa Corrala.
Com a novetat aquesta edició, l’activitat va començar a la Plaça Major, a on a les 10h del matí es va concentrar un bon grup de participants, tot i que el cel ennuvolat amenaçava amb un bon xàfec. Acompanyades des d’un bon principi pels Xeremiers Orats, formació en la qual participen dones tocant les xeremies, el tamborí i el flabiol, es va fer la primera aturada al Convent de Sant Domingo. Allà es va xerrar de la significació de dones viatgeres com Margaret d’Este, que va visitar l’illa a principis de segle junt amb la seva mare Augusta Egerton, qui va ser pionera en el camp de la fotografia retratant espais com la Cala de Sant Vicenç o el Castell del Rei.
A les 10:30h es va arribar a l’inici del camí d’El Puig, on s’hi concentraven més participants que es varen voler sumar a la iniciativa. Ja enfilant la muntanya, la següent aturada va estar dedicada a les dones artistes, denunciant la poca representació femenina al currículum escolar actual d’Història de l’Art. En aquesta aturada va haver un primera actuació musical de Sa Corrala, un cor veïnal de Palma que s’ha creat fa poc més d’un any, i que va aconseguir que tothom s’animés a cantar, acompanyant-les.
La següent aturada va estar dedicada a la pollencina Antònia Colomar Puig – Cocorroia de malnom – que va estar tancada quasi dos anys a la Presó de Can Sales a Palma sense que figurés cap càrrec contra ella, acusada de comunista i revolucionària. Just abans d’arribar a l’últim tram empedrat de la pujada al Santuari, es va fer una nova intervenció. Aquest pic va ser el torn de Mari Cuadrado, que va xerrar de la seva pròpia experiència d’arribada a Pollença en el context de les onades migratòries dels anys 50. Amb 4 anys, va aterrar almunicipi de la mà de la seva mare i germans provinent d’un poble de Sevilla amb un bagul, una màquina de cosir i una maleta que encara conserva a ca seva.
Un pic superats els 330 metres del promontori, es va fer una última explicació recordant els orígens del santuari, que es remunten a la comunitat monàstica del segle XV on varen arribar a conviure 120 dones, i que comptava amb una biblioteca inventariada i un centre educatiu pioner. També es va recordar la relació d’aquest centre espiritual amb el beguinisme, corrent religiosa de dones que volien mantenir-se al marge de la jerarquia eclesiàstica oficial, de la qual Isabel Cifre de Colonya, d’origen pollencí, és una de les màximes exponents.
Després d’aquesta darrera intervenció, que recorda que el origen del topònim Puig de les dones està relacionat amb la zona de Can Sales a on varen fer vida hermítica les tres dones que fundaren l’antic monestir – la més famosa de les quals és na Flor Ricomana – de forma miraculosa va sortir el sol. Seguidament, el cor de Sa Corrala va entonar El Cant de lluita de la formació musical femenina Roba Estesa, que comença “Som en acte de protesta, som mans fredes vora el foc, som la veu de la revolta, netes de la por i el dol”. Altres assistents es varen animar a intervenir, cantant algunes de les glosses que Maria Magdalena Amengual va escriure expressament per l’esdeveniment, i altres assistents es varen atrevir a un combat de glosses espontani.
Finalment, al mirador del Puig es va compartir una picada i vermut i va començar la ballada popular a ritme dels Xeremiers Orats, on varen participar persones de totes les edats. Des de l’organització es vol agrair a tothom que va participar en l’esdeveniment, i s’espera que l’any vinent es sumi encara més gent en aquesta pujada col·lectiva que ja s’està convertint per algunes i alguns en una tradició per celebrar el Dia de la Dona.
La glossa que na Maria Magdalena Amengual ha dedicat a Mari Cuadrado:
La màquina de cosir,
La maleta, tres infants,
Somnis, il·lusions, espants,
arriben al nou destí.
T’has d’adaptar aviat,
no tens altra alternativa,
perquè si has emigrat
te toca ser productiva.
Cercant una vida digne
per dedins te vas trencant
perquè tens el doble estigma
de ser dona i immigrant.
Això passa constantment
a qui tenim al costat
i sols la sororitat
pot millorar el present.
