“Quan plourà terra roja?” és la pregunta retòrica amb què Maria Magdalena Gelabert i Miró enceta el poemari “El llorer de Dafne”, un dels poemes inclosos al poemari Tots els amors (El Gall Editor, 2025).
Tots els amors proposa una mirada a l’amor en majúscules com a força articuladora de la vida, i ho fa a través d’una passejada per les particularitats que han acompanyat les parelles enamorades al llarg dels segles. El recull es basa en referents amorosos tant de personatges històrics com mitològics, religiosos o literaris: des d’Adam i Lilit fins a Dante, Renée Vivien, Ramon Llull, Shakespeare, Baudelaire, Ausiàs March o Kavafis. Els poemes pouen especialment en autors i obres destacats de la literatura universal i, a través d’ells, es deturen en els detalls i les emocions poderoses que l’amor impulsa.
Tots els amors de Maria Magdalena Gelabert i Miró, inclou un pròleg de Maria Antònia Perelló Femenia, té 85 pàgines i està a la venda per 15 euros. Aquest volum és el número 77 de la col·lecció Trucs i baldufes que El Gall Editor dedica a la poesia.
Maria Magdalena Gelabert i Miró
Nascuda a Manacor (1964), és llicenciada i doctora en Llengua i Literatura Catalanes per la UIB. Com a investigadora és membre del Grup d’Estudis Etnopoètics (IEC) i s’ha especialitzat en la figura d’Antoni M. Alcover i les rondalles. És autora de nombroses publicacions sobre aquesta temàtica entre les quals destaquen l’edició crítica de l’única novel·la d’Alcover, N’Arnau (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011), La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover (Món de llibres, 2018) i Antoni M. Alcover i les dones (Documenta, 2019).
Com a poeta és autora del reculls Dona sàpiens (Lleonard Muntaner, 2012), Essència de mare (Lleonard Muntaner, 2017), A la ciutat (Documenta, 2019), Quaranta cobles a la saviesa (Documenta, 2020) i El canvi (Món de llibres, 2022), la seva obra ha estat inclosa a diverses antologies poètiques.
EL LLORER DE DAFNE Quan plourà terra roja? Quan sabré què val un amor? Mentre el cos de Dafne esdevé escorça, mentre la saba converteix els dits en fulles, Apol·lo plora. Què serà de mi sense amor? Per què la meva carn és carn i no la teva? No puc, tanmateix, maleir les fletxes que m’han fet estimar, ni puc maleir la terra on endinses les arrels feixugues i que et fa brostar. És la condemna que, per força, he d’assumir per estimar.
