Juan M. Torres Velasco
Una cisterna és un dipòsit subterrani on es recullen i guarden les aigües de pluja (aljub) o que procedeixen d’un riu o font.
Un aljub, pròpiament dit, és un dipòsit d’obra destinat, habitualment, a emmagatzemar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases. Sol esser subterrani, quadrangular, de poca profunditat, construït amb maons units amb argamassa, i tapat de volta. Etimològicament, el nom prové de l’àrab al-gubb, ‘el pou’.
Històricament, el subministrament d’aigua a la població ha estat una de les principals preocupacions de les autoritats municipals, per la qual cosa varen regular-ne el seu ús.
Com a complement a la presa d’aigua de la font pública, iniciada a partir de 1813, l’Ajuntament disposà la utilització de les cisternes particulars per part dels veïns, entre els mesos de novembre a maig, i la possibilitat d’omplir-les amb l’aigua pública, sobrant en aquest període, inclús mitjançant una canonada, com podem llegir a l’acta de la junta municipal de 2 d’octubre de 1853, en referència a la cisterna de ca n’Asprer.
Així, doncs, podem documentar al nostre arxiu municipal, signatura 2968, entre els anys 1868 i 1883, la següent relació de cisternes d’ús públic: cisterna de l’Abellar, de ca n’Asprer, de can Bestard, de can Blai, de can Campos, cisterna del castell del Rei, de can Cerdà, de Colonya Gran, de can Comassema, de can Costa, cisterna del Far, de ca na Ferrana, de can Garrit, de la Gerreria, de can Guilló d’en Costa, de Jaume Feliu, de Llenaira, de can Lloberina, de can Mayol, cisterna de la Parròquia, de can Pascolí, de can Prats, del Pujol, de can Seguí, de can Sionet, de can Sopa i cisterna de Son Vila.
Però, tot l’anterior, només ha estat una excusa per escriure sobre una propietat rústica anomenada “La Cisterna”, situada al peu del puig de l’Almadrava, entre can Cap de Bou, la Xemeneia i Morell de Baix. Al capbreu de l’Orde de l’Hospital se diu que “Pereta March i Soliveras, viuda de Pere March ‘del Madrava’, capbreva una peça de terra, anomenada la Sisterna, de pertinències del rafal d’en Llofriu, situada al lloc d’Almadrava, que afronta amb lo Ullastrar,… la rota del Catiu, i carreró al puig del Madrava.” En termes similars està redactat al capbreu de 1687.
Igualment trobam notícies d’aquest topònim a altres documents, com ara als estims de 1677, 1759, 1791, cadastre de 1694 o a l’Apeo de 1818.
Desconec l’origen de l’ètim, però podria ser un malnom, perquè a l’estim de 1515 hi figura que a la illeta d’en Moragues vivien els hereus de Guillem Totxa “de la Cisterna”.
A la Carta Arqueològica de Mallorca se diu que en aquesta propietat hi ha restes d’un talaiot quadrat i altres estructures molt emmascarades i que recentment s’ha destruït gran part del conjunt amb una palera. També el PGOU-90 s’expressa amb els mateixos termes.
El Catàleg de Protecció d’Edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic del terme municipal de Pollença identifica dues zones arqueològiques dins aquesta propietat. Una d’elles està formada, com diu la Carta Arqueològica, per les restes d’un talaiot quadrat i altres estructures, que tenien la finalitat d’hàbitat. Posterioritat s’hi va construir un fals talaiot circular sobre el qual s’hi instal·là una taula i uns seients de pedra a mode de berenador.
L’altra estructura, situada al vessant meridional del turó d’Almadrava i també emmascarada per la vegetació, està formada per grans blocs de pedra i planta de ferradura. L’arqueòleg Javier Aramburu hi documentà diferents classes de material ceràmic, com a vores de vaixelles o fragments d’àmfora.
Com veiem, en aquest racó un tant desconegut, hi ha molta història amagada.
