La Reserva Natural de s’Albufereta, a Pollença, ha registrat un total de 1.391 aus aquàtiques en el cens d’hivern realitzat aquest gener de 2025. Aquest recompte forma part del “International Waterbird Census”, coordinat per Wetlands International, i permet conèixer l’evolució de les poblacions d’aus a les zones humides de les Balears.
Descens global de les aus a Mallorca
Enguany, el cens a les Illes Balears ha comptabilitzat un total de 22.892 exemplars de 67 espècies diferents. Tot i que representa un lleuger augment respecte a l’any passat, la xifra global suposa una davallada del 10% respecte a la mitjana dels darrers deu anys. En el cas de Mallorca, s’ha detectat una reducció del 8,4%, mentre que a Menorca i Formentera els descensos han estat encara més pronunciats, amb un 30,7% i un 28% respectivament. En canvi, a Eivissa s’ha registrat un augment del 36,3%, sobretot per l’increment de flamencs hivernants.
Distribució d’aus a les Balears
Dins l’illa, el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca ha estat la zona amb major nombre d’aus censades, amb 7.794 exemplars, seguit pel Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos amb 2.751 i la Reserva Natural de s’Albufereta, a Pollença, amb 1.391 aus. A Menorca ha destacat s’Albufera des Grau amb 1.017 exemplars, mentre que a les Pitiüses les zones més rellevants han estat les Salines des Codolar a Eivissa, amb 1.374 exemplars, i l’Estany Pudent de Formentera, amb 265.
Baixa un 20% el nombre d’anneres
Les espècies més abundants han estat els collverds (Anas platyrhynchos), els esplugabous (Bubulcus ibis), els cullerots (Spatula clypeata), els flamencs (Phoenicopterus roseus), els fuells (Pluvialis apricaria) i les fotges (Fulica atra). Per contra, es nota una baixada de quasi un 20% en el nombre d’anneres en general i d’un 24% en l’ordre dels gruiiformes, especialment fotges, una espècie bioindicadora de la qualitat de l’aigua dolça. Aquestes dades apunten a un procés de salinització de les zones humides principals.
Espècies poc habituals
A destacar l’augment de cetles blanques (Spatula querquedula), amb 34 exemplars, quan habitualment no passen d’un o dos. També s’han observat espècies poc comunes com el bitó (Botaurus stellaris), el toret (Ardeola ralloides) i l’agró roig (Ardea purpurea), totes elles espècies eminentment estivals. En canvi, no s’ha detectat cap exemplar de morató de puput (Aythya fuligula), un anàtide que a principis de segle era habitual però que ha anat desapareixent.
150 voluntaris
Aquest cens ha estat possible gràcies a la col·laboració de més de 150 voluntaris i del personal de diverses entitats com el GOB a Mallorca, SOM a Menorca i el GEN-GOB a les Pitiüses, així com la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. Els resultats d’aquests recomptes permeten fer un seguiment a llarg termini de l’estat de conservació de les zones humides de l’arxipèlag i els seus efectes sobre la fauna aquàtica.
