El 2024 ha estat un any històric per als refugis gestionats pel Consell de Mallorca, que han registrat un total de 40.240 pernoctacions, un 18,8 % més que el 2023. Aquest increment consolida una tendència a l’alça, ja que el 2023 també es va batre un màxim amb 33.848 estades, un 23,4 % més que el 2022. Entre els refugis que han tingut un paper destacat en aquest rècord es troba el Pont Romà, a Pollença, que ha sumat 5.464 pernoctacions, 886 més que l’any anterior.
La xarxa de refugis del Consell està formada per sis establiments situats en finques públiques, amb una capacitat total de 332 places. Els més concorreguts han estat Tossals Verds (8.119 estades), So n’Amer (7.795), Can Boi (6.678), Muleta (6.051), Pont Romà (5.464) i Galatzó (6.133). L’afluència més gran s’ha registrat durant les temporades d’abril i octubre, quan s’han arribat a puntes d’ocupació amb un total de 10.305 estades.
El conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Pedro Bestard, ha destacat que els refugis atreuen un perfil de visitant que «valora i cuida molt l’entorn natural». Molts aprofiten les seves estades per fer alguna etapa de la Ruta de Pedra en Sec, gestionada també pel Consell de Mallorca. Bestard ha anunciat que, per a aquest 2025, s’ha incrementat el pressupost destinat a la xarxa de refugis fins a 2.520.000 euros, amb l’objectiu de conservar i millorar aquest servei tan apreciat per residents i visitants.
Refugis: una experiència única també per als escolars
Del total de pernoctacions, 2.437 han estat protagonitzades per escolars de Mallorca, que han gaudit de programes educatius com «Una nit a la Serra» o «Nit d’estrelles», així com de colònies d’estiu o visites escolars organitzades per col·legis i instituts de l’illa. La majoria de visites es van concentrar durant la primavera (març, abril i maig), amb un total de 1.832 estades d’alumnes menors de 16 anys.
Els refugis no només han consolidat el seu atractiu entre els residents, sinó també entre els visitants internacionals: un 55 % dels usuaris són estrangers, principalment alemanys i francesos, tot i que s’han registrat senderistes de més de 50 països.
