Quan el Pi de Sant Antoni tenia valor comercial

Pere Llobera “Morou”
Totes les festes van canviant amb el pas del temps i per comprovar-ho basta mirar el cartell de la festa de Sant Antoni de 2025, on s’hi pot veure com els homes (les dones no participaven de la festa) anaven a cercar el Pi ben mudats.
De jove vaig sentir contar al meu pare que abans anaven a cercar el pi de Sant Antoni a diferents finques de Pollença i el tallaven de lluna, ja que després no se corcava i el podien aprofitar.
Igual que ara, després de la festa el pi romania a la plaça Vella fins el Dimecres de Cendra, que era el dia que es tallava. Record de petit haver anat molts d’anys a la missa escolar que es feia a l’església parroquial, on ens posaven la cendra, però jo estava més pendent dels cops de destral de quan tallaven el pi, que de la missa.
En aquell temps, el Pi de Sant Antoni anava a subhasta entre tots els fusters i serradores que hi havia a Pollença i se’l quedava qui en donava més. Després l’hi donaven l’ús que més beneficis donava al comprador.
En una porxada de la casa que teníem a can Vedell hi havia una biga i mon pare ens contava que era un tros de Pi de Sant Antoni.
Amb els anys la cosa va canviar i fins no fa molt tallaven el pi en trossos i el feien servir per fer les espases dels moros. Ara ni això, en fan bocins petits i els reparteixen entre xics i grans que el dia que comença la Corema van a la plaça Vella a veure tallar el Pi.
