Aquest dissabte 21 de febrer, de 9.00 a 14.00 h, la plaça de Miquel Capllonch del Port de Pollença acollirà una nova edició del mercadet veïnal de segona mà. El projecte, que enguany enceta la seva tercera temporada —amb 4 mercadets el 2024 i 3 el 2025— té com a objectiu incentivar la segona de les 4 R del reciclatge: la reutilització. De moment hi ha 17 venedors inscrits i s’hi poden instal·lar fins a 40 paradetes.
Més enllà de la seva dimensió comunitària, aquesta iniciativa connecta directament amb una problemàtica global: la gestió dels residus tèxtils en un context marcat per la sobreproducció i el consum accelerat de roba econòmica que dura poques temporades dins l’armari. La indústria tèxtil és una de les més contaminants del planeta i cada any es generen milions de tones de residus. Una part important d’aquesta roba es recull per a la reutilització o el reciclatge, però una proporció considerable acaba exportada a països del Sud Global.
Exportació de roba usada i impacte internacional
Països africans com Ghana s’han convertit en receptors habituals de grans volums de roba usada procedent d’Europa i d’Amèrica del Nord. El mercat de Kantamanto, a Accra, és un dels centres més grans del món de distribució de roba de segona mà. Aquest comerç genera activitat econòmica i llocs de feina, però també presenta conseqüències ambientals i socials rellevants.
Una part significativa de les peces importades és de baixa qualitat o arriba en mal estat, fet que provoca que milers de tones acabin en abocadors, cursos d’aigua o a la costa. El problema no es limita a Ghana: altres països africans i territoris d’Àsia i d’Amèrica Llatina també reben fluxos massius de roba usada que superen la seva capacitat de gestió. Això evidencia que el model global de producció i consum tèxtil genera impactes que es desplacen geogràficament, sovint cap a zones amb menys recursos per gestionar-los.
Pollença i la gestió local dels residus tèxtils
En aquest context, les polítiques locals de reutilització i recollida selectiva adquireixen una dimensió que va més enllà de l’àmbit municipal. A Pollença, l’Ajuntament i l’Empresa Municipal de Serveis (EMSER) han posat en marxa un nou servei de recollida de residus tèxtils vinculat al servei de voluminosos.
El sistema funciona amb cita prèvia i cobreix els tres nuclis del municipi amb un calendari fix: dimarts al Port de Pollença i divendres a Pollença i Cala de Sant Vicenç. Es considera una unitat de recollida l’equivalent a tres bosses estàndard o una bossa gran de tèxtil, que s’han de deixar davant el domicili abans de les 06.00 h del dia assignat. La mesura vol facilitar la correcta separació d’aquest tipus de residu i evitar que acabi al contenidor de rebuig.
Paral·lelament, al municipi hi ha contenidors de recollida de roba gestionats per entitats com Càritas i la Fundació Deixalles. Aquestes organitzacions treballen en la reutilització i la inserció sociolaboral, però part de la roba que entra en els circuits internacionals pot acabar exportada, integrant-se en un mercat global complex i amb conseqüències desiguals.
Reutilitzar abans de descartar
El mercadet veïnal de segona mà s’inscriu dins aquesta estratègia de prioritzar la reutilització abans del reciclatge o l’eliminació. Allargar la vida útil de la roba dins el mateix entorn local redueix la generació de residus i minimitza la necessitat d’exportar excedents.
D’aquesta manera, una iniciativa aparentment modesta, com un mercadet a la plaça, es relaciona amb un debat molt més ampli sobre el model de consum, la responsabilitat ambiental i l’impacte global de les decisions quotidianes.
