Una nova campanya arqueològica investiga l’assentament fortificat de Bóquer

La nova campanya d’investigació arqueològica desenvolupada al Pedret de Bóquer, on es va assentar l’antiga Civitas Bocchoritana romana, coneguda popularment com a Bocchoris, ha aportat noves dades sobre l’extensió, la cronologia i l’evolució d’un dels assentaments més importants de la Mallorca romana.

La intervenció, promoguda per l’Associació Rescatem Bocchoris amb la participació científica d’investigadors vinculats a la Universitat d’Oxford i el CSIC, Joel Bellviure i Bartomeu Vallori, i un grup de voluntars, s’ha centrat en la prospecció arqueològica pedestre i a la seva documentació topogràfica. Els treballs han estat possibles gràcies a la col·laboració i disponibilitat de la família Payeras Crespí i la família Capllonch.

Els treballs s’han concentrat en una parcel·la de terreny fins ara no explorada sistemàticament, que inclou la muralla prehistòrica que va originar el poblat fortificat de Bóquer. Els arqueòlegs han pogut certificar que elements importants de la muralla, com el seu portal d’entrada, encara es troben en un bon estat de conservació. Mitjançant l’estudi de les restes en superfície, s’ha pogut calcular l’àrea d’aquest poblat emmurallat, que en la seva fase inicial hauria mesurat unes 0,6 hectàrees i després s’hauria expandit cap a la mar.

Les exploracions permeten entendre els efectes i les causes de la conquesta romana

Un dels resultats més destacats ha estat poder avançar en la delimitació de la ciutat antiga i identificar importants diferències després de la conquesta romana de Mallorca (entre el 123 i el 121 aC). A través de les ceràmiques en superfície, els arqueòlegs han pogut determinar que el poblat emmurallat originari va ser abandonat per causes desconegudes a inicis de l’època imperial. No obstant això, la ciutat no es va abandonar, sinó que es va expandir cap al sud, tal vegada a causa d’una promoció política del seu estatus. Aquesta “segona ciutat” a Bóquer es va construir amb tècniques romanes i va existir al Port de Pollença al menys fins al segle V dC.

A la “primera ciutat” emmurallada, els arqueòlegs han destacat una extraordinària concentració de fragments de contenidors de vi romans, que portaven vi procedent de la regió dels voltants del Mont Vesuvi. Es tractava d’un vi barat, però àmpliament comercialitzat durant la República romana. Entre les més de 500 peces prehistòriques i romanes estudiades en superfície, també s’han recuperat exemplars amb decoració floral en relleu, datables aproximadament en la mateixa època que les conegudes tabulae patronatus de Bóquer.

A través d’aquestes troballes, els arqueòlegs han pogut demostrar que els antics bocchoritans comerciaren intensament amb Itàlia abans i després de la conquesta romana. Aquesta connexió privilegiada podria explicar la connexió política de Bóquer amb Roma, amb la qual va arribar a signar un tractat conegut per les fonts clàssiques.

Un altre nou descobriment és la concentració de materials en una zona plana del jaciment, que podria correspondre a una àrea d’ocupació desenvolupada després de la conquesta romana. Les evidències permeten plantejar, amb prudència, la possible existència d’un sector amb funcions comercials o fins i tot militars, una interpretació que les futures investigacions podrien confirmar. A l’interior de la muralla també s’han documentat indicis d’una possible zona vinculada al treball del ferro.