VINT-I-UNA TELEFONISTES REBEN EL RECONEIXEMENT CLARA HAMMERL

802
Vint-i-una pollencines reberen el reconeixement Clara Hammerl de 2022.

Ahir vespre, al Claustre de Sant Domingo, vint-i-una telefonistes de les centraletes de Pollença i del Moll varen rebre el reconeixement Clara Hammerl, una distinció l’objectiu del qual és visibilitzar les dones que han fet feina a l’ombra. En aquest cas, el col·lectiu distingit va ser el de les telefonistes que connectaren Pollença i el Moll amb el món durant diverses dècades.

Recolliren els reconeixements Clara Hammerl de 2022: Juana Cerdà Canaves, Mª Mercedes Polar Covas, María Bisañez Gelebert, Coloma Borràs Enseñat, Paquita Capellà Cerdà, Francisca Cerdà Arrom, Joana Bisañez Gelebert, Águeda Ropero Gómez, Jerónima Ferragut Colom, Pepita García Moreno, Francisca Capllonch Riusech, Juana Ana Colom Mulet, Antònia Cerdà Campomar, Aina Cerdà, Catalina Cifre Canàves, Maria Amer Martorell, Margalida Miró Cuart, Antònia Arbona Cifre, Francisca Manresa Ripoll, Catalina de la Casa Cerdà, Encarnación de la Casa Cerdà, Francesca Borràs Ferrer, Cati Mayol Torres, Joana Capllonch Reynes i Maria Cerdà Nadal. Totes elles representaven les telefonistes que operaren a les centraletes de Pollença i del Moll.

Abans, però, hi va haver els discursos dels polítics. La delegada d’Igualtat, Bianca Aguilar, va explicar que l’acte es feia el mes d’agost per tercer any consecutiu per mor de la covid, i no pel març en el marc del mes de la dona.

Per altra banda, la mateixa Aguilar va informar que “des del 1929 al 1974 totes les connexions telefòniques al municipi tenien una veu femenina” i va fer extensiu el reconeixement a totes aquelles treballadores que ja no hi són.

PUBLICITAT

I del primer tinent de batle, Andrés Nevado, que va felicitar les telefonistes per aquest reconeixement Clara Hammerl. I és que “les telefonistes són un exemple de dedicació i esforç que van marcar un canvi en l’època sent unes de les primeres dones que van treballar fora de casa. Per això, actes com els d’avui són necessaris per a donar importància i reconeixement a professions que van ser dutes a terme per dones”, va ressaltar Nevado.

A continuació, es va projectar un vídeo amb declaracions de les operadores pollencines que connectaven telefònicament Pollença i el Moll, dins i fora del municipi.

Entre altres, assistiren a l’acte de lliurament dels reconeixements Clara Hammerl el Conseller d’Educació i Formació  Professional, Martí March; la Directora Insular d’Igualtat i Diversitat, Rosa Cursach, així com també regidors de l’equip de govern i de l’oposició, entre altres autoritats, representants de la societat civil de Pollença i veïnats i veïnades.

Telefonistes

Després de la primera línia, inaugurada el 1920, que connectava la vila de Pollença amb el Moll, el 1929 es va obrir la primera central de telèfons que connectava Pollença amb l’exterior. Estava a l’antiga plaça de la Constitució (avui Plaça Vella). La filla de la casa, Agustina Seguí Albertí, seria la primera encarregada de la central. Uns anys després hi va començar a fer feina Catalina Oliver Cerdà, “Raconera”.

A Pollença el 1930 hi havia 24 telèfons. La central va tenir una actuació destacada els primers dies de la rebel·lió militar del juliol de 1936. Un cop retornada la normalitat, Catalina Oliver hi va deixar de fer feina i comença na Francisca “Paloua”, a la que va seguir Francisca “Vinagre”. Amb aquesta, el 1943, també va començar Maria Antònia Torres. Llavors ja estaven connectats 67 telèfons.

Després de la mort d’Agustina el 1952, Maria Antònia va passar a ser l’encarregada de la central de Pollença. Tindria aquest càrrec fins que es va suprimir la central el 1974.

La resta de telefonistes que passaren per aquesta central foren: Joana Capllonch de can Ferrà, Francisca de can Ferrà, Joana Colom “Cucullà”, Antònia Cerdà “Llofriva”, Maria de cal Quec, Anita de can Bisquerra, Catalina Cifre de la Font, Magdalena i Maria Amera de can Sales, Margarita Miró de can Fideuer, Antònia Arbona, Francisca Manresa “Xicolatera”, Encarnita i Catalina de la Casa, Francesca Borràs i Catalina Mayol.

Poc temps després d’obrir-se la central de la vila, es va inaugurar la del Port de Pollença. En la primera etapa va estar dirigida per Lluïsa Capllonch i la seva germana Dora. També hi feien feina dues dones conegudes com Fanny i Pepita, a més de la referida Antònia Arbona o Catalina Mesquida. Aquesta central tenia la particularitat de fer poca feina els hiverns però molta els estius, per culpa del gran augment de població del Moll. També generava un bon volum de feina les cridades des de la base d’hidroavions.

La principal feina de les telefonistes, tant de la vila com del Moll, consistia en connectar les “clavijas” amb el numero amb qui volia parlar qui feia la cridada, i amb una palanqueta es feia sonar el telèfon de la casa del receptor.

De totes formes, la majoria de la població no tenia telèfon, llavors, utilitzaven el telèfon dins la cabina de la central per telefonar o per rebre cridades. Igualment, les telefonistes havien de portar a les cases els avisos que els hi arribaven. Així com també d’avisar al metge quan era precís, a qualsevol hora del dia o la nit. Es considerava una bona feina, però molt esclava. Segurament per aquest motiu, la majoria de les treballadores eren fadrines, ja que en aquella època era difícil compaginar la feina amb el matrimoni.

Des del 1929 fins el 1974 el servei telefònic a Pollença sempre va ser atès per una veu femenina.

Clara Hammerl

Clara Hammerl va néixer un 15 de març de 1858, a Bromberg (actualment Polònia, aleshores Prússia). Ara bé, va desenvolupar el seu projecte de vida a Pollença, al costat del seu company sentimental i professional, Guillem Cifre de Colonya.

Com a mestra i pedagoga, Clara Hammerl defensà l’educació com a motor de progrés, seguint els postulats de la Institució Lliure d’Ensenyament. Es dedicà en cos i ànima a la “missió de Colonya” (escola i caixa). No debades, després de la mort de Guillem, va continuar endavant tant amb l’escola com amb la caixa d’estalvis, dues entitats vinculades una amb l’altra i amb una clara voluntat de modernitzar la societat pollencina.

Clara Hammerl és Filla Il·lustre de Pollença, l’Institut d’Educació Secundària del Port de Pollença duu el seu nom. A més a més, hi ha un bust seu a la cèntrica plaça dels Seglars i dona nom a aquesta Reconeixement a les Dones, entre altres mostres de difusió.

Durant l’acte de reconeixement de les telefonistes, es va projectar un vídeo documental amb declaracions d’aquestes dones.
PUBLICITAT