VESTITS DE SOLDAT

194
Fotografia cedida per Joana Canals Plomer.

Dues fotografies d’estudi del Servei Militar, un servei que, durant més d’una dècada, hagueren de complir molts joves pollencins.

En una imatge, s’hi pot veure Francisco Canals Plomer “Matas” vestit amb l’uniforme militar de gala, i a l’altra el mateix Francisco acompanyat de Martí Cerdà Xamena “de les Casesnoves” (pare de Margalida Cerdà “Calcera”), amb el vestit de soldat.

Martí i Francisco hagueren de fer el servei militar en un temps, a principis del segle XX, en què tot i ser obligatori, almenys per a la majoria, es podia pagar per eludir aquesta obligació amb les forces armades de l’Estat espanyol.

Fotografia cedida per Joana Canals Plomer.

En certa manera, es pot dir que varen dur mala sort, ja que pocs anys després, el 1912 per ser exactes, es va abolir aquest privilegi reservat només als rics. Des d’aleshores i fins al 31 de desembre de 2001, el Servei Militar, el “servici” com es deia popularment, va ser obligatori per a tots els homes que podien escollir entre fer-lo de manera voluntària (amb la qual cosa no s’entrava en sorteig de destinació) o obligatòria (de manera que s’entrava en sorteig i podien enviar-lo a qualsevol destinació). Durant les darreres dècades, i degut al baby boom dels anys 60 i 70, una part dels joves s’alliberà a l’atzar del servei militar per excés de contingent. A l’hora va créixer el número de joves que, al·legant el seu anti-militarisme, s’acollien a la prestació social substitutòria i dedicaven el temps del “servici” a fer tasques socials. Finalment, hi havia un tercer grup de joves que, per raons més polítiques que res, es negaven a realitzar qualsevol tipus de servei: els “objectors de consciència”.

PUBLICITAT
Fotografia cedida per Joana Canals Plomer.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT