UNES FESTES PER AFIRMAR UN NOU POBLE

395

Miquel Rosselló Xamena

Segona Patrona que no acaba de ser “Patrona”. Obrim unes altres festes descafeïnades perquè la nostra amiga Covid-19 comença a fer de l’excepció, norma. L’any passat ja deia en aquest periòdic d’aprofitar aquest interregnes imposat per la situació sanitària per aturar i pensar. Dir-ho, no és fer-ho. Per tant, he volgut aplicar-me la recepta. Després de varis anys de reflexionar sobre els efectes de la cultura a la societat i d’haver escrit sobre les nostres festes i la relació que tenen amb allò social i polític, he volgut fer-ne una síntesi.

La conclusió: tota festa –incloses les nostres– amaguen una doble ànima. Per una banda, com aparells culturals, suposen la fossilització de les normes i estructures socials hegemòniques. És a dir, produeixen i reprodueixen el sexisme, el racisme, el classisme, les desigualtats i les discriminacions. Per altra banda, actuen com aferrament social: cohesionen un poble i el delimiten. Així, un himne, un crit o una vestimenta genera identificacions i llaços entre persones, però alhora escenifica les relacions de poder existents dins la comunitat.

D’aquesta conceptualització en sorgeixen dues maneres d’entendre la festa (i, en conseqüència, el poble): una negativa i una positiva. La que nega és la que tanca el debat: ser pollencí és viure la Patrona tal i com és i Pollença, en darrera instància, és quelcom tant particular que hem de defensar en el seu particularisme. Això porta a negar que Pollença pugui obrir-se o canviar, romanent immersos en pensaments decimonònics i immobilistes. Més interessant és l’altra versió, la que afirma. Aquest model assumeix que Pollença és particular i que té unes festes que cohesionen. Així, pot utilitzar aquestes particularitats que ens uneixen per representar uns valors universals de progrés i d’igualtat transformadora. Les festes esdevenen una oportunitat d’afirmació d’un poble que segueix viu i que s’obri al món. Anem a posar alguns exemples de com podríem fer l’afirmació possible.

PUBLICITAT

I començaré reafirmant el que ja vaig dir fa dos anys, perquè ja hem fet passes. La Mala Pècora ho va assumir assenyalant que el gènere no pot ser un límit per participar de la festa (ni del poble). Ara bé, com a persona gai (marieta, queer, homosexual… o com li vulgueu dir) sé què és que en context de festes et discriminin per ser qui ets. Moltes vegades l’LGTBIfòbia no és directe: és el comentari del moro dient “aquests cristians són uns marietes!” o és el comentari de la dona que li diuen “vestida de moro vas de marimacho”. Potser hauríem de pensar d’introduir la perspectiva LGTBI en les nostres festes, visibilitzant la diversitat del nostre poble en determinats actes patronals. Això ens podria servir per entendre la realitat de les persones LGTBI: les persones trans* tenen el doble de possibilitats de trobar-se a l’atur, la gran majoria de gais i lesbianes hem sofert algun tipus de discriminació a l’entorn familiar i laboral i la comunitat LGTBI és de les que té més dificultats per accedir a l’habitatge. Donar veu al col·lectiu en les nostres festes ens pot portar a polítiques locals per pal·liar la LGTBIfòbia. Pollença ha de ser diversa en festes i en el dia a dia.

Fa un any ja vaig apuntar que el que en termes històrics era una batalla política entre la monarquia hispànica i els otomans l’hem fet festa en termes religiosos i, fins i tot, racials: “cristians” i “moros”. D’aquesta manera, representam com enemiga una comunitat que a dia d’avui forma part del nostre poble. Ens cal afirmar que la realitat social ha canviat: Hem demanat mai a la comunitat musulmana què en pensa? Participa de la festa de qualque manera? Potser estaria bé obrir la porta a tenir actes que acostessin la seva realitat a altres membres de Pollença. Fins i tot, podríem fer de les seves festes, festes de tots. Seria llavors que podríem atendre millor les necessitats de tots els membres del nostre poble. Perquè, cal dir-ho, Pollença no està lliure de xenofòbia i racisme… i aquests mals es curen amb polítiques socials i la generació d’una comunitat integradora.

Pollença, alhora, és un poble que té molts reptes per endavant: els nostres joves no poden pagar els preus del lloguer, hi ha una desigualtat social i territorial entre Pollença i el Moll, tenim un mercat laboral precari i de poc valor afegit… Les festes poden esdevenir un context perfecte per generar espais de diàlegs sobre alguns d’aquests temes. Aprofitar les festes per generar espais de participació ciutadana sol ser quelcom habitual a molts llocs, generant laboratoris ciutadans d’intervenció respecte les seves problemàtiques. Així, la cohesió que genera un crit també es pot traslladar en solucionar el fet més elemental de tots: que Pollença sigui el lloc on tothom pugui tenir una vida digne.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT