UNA OBRA CORAL EN TEMPS DE TECNOBARBÀRIE

130

El co-director del Museu de Pollença, Andreu Aguiló, ha encetat la presentació del projecte expositiu d’aquest estiu amb una “a la fi, Albert Pinya presentarà un projecte ple de vitalitat i energia com correspon a una persona intensa capaç d’omplir l’espai de l’Església del Convent, un espai que conté la tranquil·litat dels espais sagrats”. I és que la idea era que Pinya, un dels artistes amb més projecció internacional de la seva generació, fos l’artista de 2020. Degut a la pandèmia i de mutu acord, el projecte es va postposar.

Des del primer moment, el mateix Aguiló ha apuntat la voluntat de Pollença de defenir-se com a destí cultural i fer que “aquest estiu sigui el més plaent possible”.

Una vegada presentat el marc, l’artista Albert Pinya ha anunciat que el de Pollença és “l’únic projecte individual d’aquest any i em ve molt de gust, perquè he seguit la trajectòria d’aquestes exposicions que es fan a Pollença i vull dir que tenen molta dignitat”.

Per altra banda, Pinya ha destacat que “és la primera vegada que faig una intervenció a Pollença, la qual cosa és per a mi significatiu per la trajectòria cultural d’aquest poble envers la cultura contemporània”.

PUBLICITAT

“…en temps de tecnobarbàrie”

Pel que fa al projecte que es podrà veure aquest estiu a l’Església del Convent i que durà per títol “Artefactes, vocables i nins. Algunes consideracions sobre la permanència de la pintura en temps de la tecnobarbàrie” [si no m’ha passat qualque mot per malla o ho he entès bé], Albert Pinya ha apuntat que “és una reflexió sobre la pintura a partir de l’escutlrua, la paraula i el so”. De fet, aquesta transversalitat serà interpretada des del punt de vista sonor per l’artista Francisco Contreras Molina, popularment conegut com el “Niño de Elche”.

Amb aquesta voluntat de reflexionar sobre la pintura des de diferents punts de vista, Pinya ha avançat que “la paraula també formarà part de la instal·lació a partir dels textos de tres artistes com Rafa Forteza, Pep Gibert i Nicolas Wood, tres artistes de tres dècades diferents, que, per a mi, són pintors de capçalera”.

Aquests textos a més de formar part del projecte expositiu, s’inclouran al catàleg que cada any s’edita per donar fe d’unes obres d’art efímeres que, des de l’any 1999, refresquen l’aire de Pollença.

Sobre la presència de l’escultura en aquesta intervenció, Albert Pinya ha recordat que “des que l’any 2014, em concediren el premi de la Crítica a Arco, he flirtejat amb l’escultura, a la qual consider com a la tercera dimensió de la pintura”.

Més enllà d’allò que ha qualificat com a “una obsessió per obrir-me a nous suports” per a la pintura com a tècnica en “constant transformació”, poca cosa més ha apuntat sobre l’escultura, perquè “no vull fer spoiler”, ha dit Albert Pinya.

L’artista Albert Pinya.

Una obra coral

En definitiva, aquests “Artefactes, vocables i nins… en temps de la tecnobarbàrie” d’Albert Pinya és “una obra coral, participativa i transvesal en la qual han participat creadors que, des de diferents perspectives, han expressat unes intencions semblants”. Més encara l’artista ha reconegut que “m’agrada més escoltar que parlar. Per això, intent envoltar-me de persones que saben”.

No es pot passar per alt que el primer projecte d’Albert Pinya era pre-pandèmia i que, després d’un any, prendrà forma.

Sense defugir de les connotacions negatives que té la pandèmia, Albert Pinya ha volgut senyalar que “gràcies al viscut, i personalment crec que l’art parla sobre allò que l’envolta, ha aportat característiques al projecte, del qual he fet una revisió en el plantejament molt més actual”.

En aquest punt, Aguiló ha volgut matisar que “el dia de la inauguració explciaren aquests canvis, perquè són uns canvis relacionats amb l’espai que, si no contam la història, l’espectador no ho notarà”.

Plaers

El moment més dolç de la presentació de la instal·lació de l’estiu ha estat al final, quan la co-directora del Museu de Pollença, Aina Aguiló, ha volgut fer constar que “Albert Pinya és una persona amb qui és molt fàcil fer feina. Ha estat un plaer per a nosaltres treballar-hi”. La reacció de l’artista a aquestes paraules ha estat una instintiva abraçada, un gest tan enyorat en temps de pandèmia.

Abans que Aina Aguiló conclogués que “tenc molt bones expectatives sobre aquesta exposició, crec que agradarà molt”, Albert Pinya ha fet unes pinzellades sobre el títol “que sona bé en català i en anglès, però sobretot en castellà que és la llengua de la meva mare i de la meva família materna. I ja se sap la llengua materna sempre estira un poc més”.

I més concretament sobre el mot “tecnobarbàrie”, ja que “en aquest moment en què vivim un abisme tecnologic i sense voler llevar la importància que tenen algunes eines, m’interessa destacar els vincles amb l’ancestralitat, amb allò tel·lúric…”, ha dit Albert Pinya. No debades, si Andreu Aguiló ha parlat de la intenció de l’artista d’anar des d’allò local a allò global, Albert Pinya ha puntualitzat fins a allò “ultralocal”

Estiu culturalment potent

Per la seva banda, el batle de Pollença, Bartomeu Cifre Ochogavia, ha parlat de la “transcendència d’impulsar la cultura com a atractiu fonamental de Pollença”. Per aquesta raó, “hem cregut oportú no només mantenir l’exposició de l’estiu, sinó també allargar-la”. En aquest sentit, ha anunciat que “l’exposició s’inaugurarà a finals de juny, quan habitualment es feia a meitat de juliol, i s’allargarà fins que sigui possible, quan normalment es clausurava a mitjan setembre”.

A més de vincular la instal·lació d’Albert Pinya, al seixantè anivesari del Festival de Música, Cifre Ochogavia ha avançat un “estiu culturalment potent”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT