UNA EXCURSIÓ A LA CASA DE LA NEU DE FARTÀRITX DEL RACÓ

787

Pere Llobera “Morou”

El passat 6 de febrer vaig acompanyar uns amics arqueòlegs a Fartàritx i també vàrem pujar fins a la Casa de la Neu de Fartàritx del Racó. Ells no hi havien estat mai i jo ja feia molts d’anys que no l’havia vista. Cal dir que de les 41 cases de neu que hi ha repartides per la Serra de Tramuntana aquesta és l’única casa de neu de Mallorca que encara conserva la teulada. Per cert, xerrant de neu per aquests dies fa 65 anys de la gran nevada de l’any 1956 que va deixar tota l’illa coberta de neu durant quasi tres setmanes.

Deixàrem el cotxe a Can Romí i començàrem a caminar. Passàrem per les cases de ca n’Huguet i la Coma, i seguint el vell camí empedrat de ferradura anàrem pujant i agafant altura, podent veure els Molins de Llinars i Can Serra. A mitjan camí vàrem veure a terra uns bocins de ceràmica; els arqueòlegs tot d’una la varen reconèixer i varen dir que es tractava de ceràmica talaiòtica. El camí de pujada està bastant deteriorat i cobert de vegetació (necessita una neteja urgent). Arribàrem a les cases de Fartàritx Gran i es varen interessar per una columna circular que hi ha incrustada a la façana principal. És una llàstima que les cases estiguin en estat ruïnós (per cert, la finca està a la venda, i si no la compra el Govern o el Consell, el més probable és que acabi en mans estrangeres.)

Davant les cases els arqueòlegs trobaren un bon jaciment amb trossos de material amfòric romà i també molta ceràmica àrab: això vol dir que ja fa milers d’anys que la zona de Fartàritx ha estat habitada i probablement quan el Rei Jaume I va conquerir Mallorca, aquí hi havia una alqueria àrab.

PUBLICITAT

Després de beure aigua fresca de la font, seguírem la nostra ruta passant per Fartàritx d’en Vila i per Fartàritx del Racó. Aquestes dues finques ara són del mateix propietari el Sr. Rolf Schulz que és un alemany molt respectuós amb els excursionistes i, en lloc de tancar i prohibir el pas com fan la majoria de persones que compren finques de muntanya, ha senyalitzat els camins que van cap el Puig Tomir, cap a Míner o cap el Pujol. Vérem el talaiot situat vora les cases de Fartàritx del Racó, passant per baix el Puig de Ca i gràcies a unes estaques pintades de vermell que marquen el camí, (ja que hi ha molt de càrritx) continuàrem pujant fins arribar a la Casa de neu.

La Casa de la Neu de Fartàritx del Racó.

He llegit que aquesta casa fou construïda a mitjans de 1700 (segle XVIII) i segons he pogut averiguar va funcionar fins el 1927, ja un any després va començar a funcionar la fàbrica de gel de can Damianet.

Interior de la Casa de la neu.

Es pot apreciar la bòveda de canó i els finestrons (bombardes) per on els nevaters entraven la neu que després pitjaven.

El Cançoner popular de Mallorca, del Pare Ginard, recull la cançó dels nevaters que diu així:

Pitgen sa neu, pitgen sa neu,
i tots estan dins ses cases;
peguen potades, peguen potades,
en Toni, en Xisco, en Joan 
i n’Andreu.

Després de dinar a fora de la casa de neu, començàrem a baixar, per no fer el mateix itinerari de tornada anàrem cap el camí del Ninot i baixàrem cap a la Vall d’en Marc passant per la possessió del Pujol.

El Ninot prop de la possessió del Pujol.

Agafàrem el Camí Vell de Lluc, passàrem per el Pi de Son Grua, Font de Vàritx, Can Serra, Ca na Borrassa, can Pontico i fins arribar als cotxes aparcats vora can Romí. En total vàrem caminar 23 km. Arribarem ben cansats però ho val la pena fer un poc d’esforç per conèixer el nostre patrimoni muntanyenc.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT