UN COMPROMÍS CENTENARI, LA HISTÒRIA DE LES GERMANES DELS SAGRATS CORS A POLLENÇA

708

El passat 2021 es compliren cent anys de l’arribada de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors a Pollença, un segle durant el qual les “Monges Noves” han estat molt presents a la vida pollencina tal i com recull l’historiador Pere Salas en aquest llibre titulat Un compromís centenari. Les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Pollença. 1921-2021 (El Gall Editor, 2021).

La presentació es farà el proper diumenge, 30 de gener, al pati del Convent dels Sagrats Cors a Pollença (carrer de Mallorca, 30), a les 13 hores. Hi intervindran la professora del departament d’Infermeria de la Universitat de les illes Balears (UIB), Glòria Gallego i el mateix autor, Pere Salas.

Aquest llibre és un relat coral que explora l’origen i l’evolució d’una comunitat que es mou al compàs dels profunds canvis històrics que experimentà el segle xx i el que duim de segle xxi. Així, es constata la tasca en favor de l’escolarització de les nines, l’assistència als malalts o l’ajuda als pobres, a més de la provisió de serveis espirituals i la creació d’un espai de socialització femenina absent en altres instàncies de la societat.

En essència, es tracta d’un grup de dones que responen vitalment a una religiositat no exempta d’un profund compromís social. Un veritable contrast amb els valors materials, efímers i líquids que caracteritzen la societat actual.

PUBLICITAT

Un compromís centenari. Les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Pollença. 1921-2021 de Pere Salas Vives és el número 18 de la col·lecció Tempo que El Gall Editor dedica a estudis de temàtica pollencina. El llibre té 235 pàgines i està a la venda per 20 euros.

Pere Salas Vives

Pere Salas Vives és doctor en Història Contemporània amb la tesi El poder i els poderosos a les viles de Mallorca 1855-1898, professor del departament d’Història de la UIB des de 1997. És autor o coautor de més de cent publicacions, entre les quals destaquen Guillem Cifre de Colonya. Un sant que no anava a missa o la monografia Clara Hammerl. Una dona de paraula. Els seus darrers llibres són Les epidèmies a les Illes Balears (conjuntament amb Joana M. Pujadas) i l’Espanyolització de Mallorca, pel qual va rebre el premi Miquel dels Sants Oliver el 2020 (premis 31 de desembre de l’OCB).

Fragment del text

El 3 de maig de 1921 un petit grup de germanes dels Sagrats Cors, provinents del convent de Campos, es trobaven soles davant l’abeurador de Sant Isidre, a la placeta de l’Assoleiador que es forma en la confluència del carrers de Mallorca i del Roser-vell a Pollença. Aquest últim era la via d’entrada més important a la vila, indret de pas del “correu” o autobús que havia deixat uns moments abans aquestes dones plantades al bell mig del carrer, amb els seus respectius bolics, sense saber que fer ni a on anar. Per un motiu o altre, el seu amfitrió, el rector Mateu Alzamora, no havia acudit a la cita. En aquell temps era difícil precisar l’hora d’arribada d’un viatge que havia començat a l’altra punta de l’illa, a Campos, per arribar a una població de bon segur desconeguda per a totes elles. Ara, senzillament, esperaven al costat de la figura de Sant Isidre. No és estrany que estiguessin desorientades i que cridessin l’atenció de les veïnes de la barriada. Aquestes les acompanyaren a una casa propera, can Lloberina, seu d’una de les famílies acomodades de la població i on havia nascut el canonge Martí Llobera. Allà les agombolaren fins que, poc temps després, arribà el rector.

Aquest fou el primer contacte presencial de les Germanes dels Sagrats Cors amb Pollença, que resta entre l’anècdota del retard del seu valedor i la càlida i espontània acollida de què foren objecte. Els auguris eren bons. A més, segons queda recollit a les cròniques del moment, l’endemà, sense pràcticament haver pres possessió del convent, situat a la casa núm. 32 del carrer de Mallorca, ja iniciaren les classes per a nins i nines. Mentre que unes setmanes més tard, un cop el rector havia aconseguit els corresponents permisos del prelat Rigobert Domenech perquè les germanes tinguessin reserva del Santíssim, es va oficialitzar la fundació de la nova casa de Pollença.

PUBLICITAT