“UN CAPVESPRE ET PORTARÉ A FORMENTERA” 1

189
Marià Villangómez. Foto: Diario de Ibiza.

Eva Cerdà

Fa ja molts d’anys que Uc, a través de l’àlbum Camins de Migjorn, em va descobrir el poeta Marià Villangómez, un dels grans autors de la literatura catalana que, a mi personalment, em remet a Formentera. I és que, com a bon poeta eivissenc, Marià Villangómez és també formenter.

Aquest 2022 es compleixen 20 anys de la seva mort. I, encara que sempre és un bon moment per recordar Villangómez i per escapar-se a Formentera (encara que sigui de manera literària), aprofitaré aquest espai per espinzellar dos poemes que el poeta dedica a la menor de les Pitiüses.

Abans, però, vegem…

PUBLICITAT

Qui era Marià Villangómez?

Marià Villangómez Llobet (Eivissa, 10 de gener de 1913 – 2002)

Fill d’una família de metges i farmacèutics, Marià Villangómez va estudiar Dret a Barcelona, entre els anys 1928 i 1933. Tot i que mai no va exercir l’advocacia, aquesta època va resultar profitosa. Lector àvid de poesia, començà a publicar en diaris i revistes fins a l’esclat de la Guerra Civil.

L’any 1935 inicià estudis de Lletres per lliure i l’any 1938 es traslladà a València. Va ser allà quan fou mobilitzat per lluitar al bàndol de Franco.

Després de la guerra, el 1942 passà a exercir com a mestre a Palma, i l’any següent a Cornellà (de 1943 a 1946). A partir de 1946 va ser mestre a Sant Miquel d’Eivissa durant tretze anys.

Inspirat en la vida d’aquest poble del nord d’Eivissa, el 1947 publicà el seu primer llibre de poesies, un gènere que havia començat a escriure el 1933 i que la guerra va interrompre. Represa la creació literària, Villangómez publicà amb regularitat poesia, però també teatre i prosa, així com assajos, articles i traduccions d’autors com Mallarmé o Verlaine, entre altres

És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1989) i doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears.

Apuntades aquestes quatre notes biogràfiques, que sigui el mateix Marià Villangómez qui vos conti “Qui sóc i perquè escric“.

Marià Villangómez i la generació sacrificada

Marià Villangómez forma part dels autors que Joan Fuster va anomenar com a la generació sacrificada, o sigui aquells escriptors hereus de la tradició noucentista que veieren estroncada la seva obra per la Guerra Civil espanyola (1936-1939). I, posteriorment, patiren la censura franquista.

En aquest context, la literatura catalana va sobreviure gràcies a noms com Màrius Torres, Mercé Rodoreda o Marià Villangómez, entre altres. A l’hora que la llengua va esdevenir el símbol de salvació de la pàtria amb una expressivitat més forta que mai.

Per al proper lliurament, deix algunes referències a “les terres de Villangómez” i als dos poemes dedicats a Formentera.

Mentrestant, escoltau Uc cantant “Un capvespre et portaré a Formentera”:

PUBLICITAT