TORRENT  D’EN  PORRASSAR  (ARTÀ)

133
L’excursió transita per bells paratges.

Tomàs Vibot

Avui proposam una excursió no gens fàcil, en la qual cal sobretot un bon estat físic, suficient aigua i una gran dosi de seny. El torrent d’en Porrassar té tractament esportiu, és a dir, que els afeccionats del barranquisme poden descendir els quatre bots que hi conté mitjançant ràpel. Tot i això, hi ha una opció més fàcil, que és la de superar aquests bots pels flancs; per aquest motiu baixar aquest torrent s’esdevé una excursió factible per als no torrentistes. Tot i això, s’han de fer una sèrie d’advertiments: en cap cas s’han d’intentar desgrimpar els bots; també cal dir que durant el descens no hi ha camí, amb un ferm força inestable a causa de l’acumulació de pedres i blocs; s’hi troben petits passos on caldrà desgrimpar, encara que sense moltes dificultats; i finalment s’ha d’advertir que es tracta d’una excursió força llarga, en la qual podem invertir més de quatre hores de descens i unes tres de retorn pel camí de s’Esquena Llarga. Malgrat tot això, es tracta d’un itinerari molt bell i suggerent, apte per a tot aquell enamorat de la cara més dura de la nostra muntanya.

Inciam l’excursió a les cases de l’Alqueria Vella, avui integrades dins el Parc Natural de Llevant i antigament depenents de la veïna Son Morei Vell. Vora les cases hi trobam un aparcament públic, on hem de deixar el vehicle, ja que no està permès l’accés en cotxe, tal com s’indica en les primeres barreres que trobarem.

Iniciam l’ascensió pel camí dels Presos, que mor als peus del puig d’en Morei, pràcticament al final del parc. El ferm està asfaltat. El camí puja suaument, vorejant els sementers de l’Alqueria Vella i l’Alqueria Vella d’Avall. A damunt, se situen els turons pelats del puig des Migdia i la Talaia Freda, coronada per un vèrtex geodèsic. A la nostra dreta, ben damunt nosaltres, el puig del Corb. Més amunt trobarem una segona barrera de fusta.

PUBLICITAT

En arribar a la primera corba tancada —rere la qual podem veure les runes de l’anomenada Segona Fàbrica— deixam el camí asfaltat i tombam cap a la dreta, on aviat veurem un camí de carro que cal seguir en sentit ascendent. Més amunt, el camí s’endinsa en una zona atapeïda d’alzines, mates i pins, on rere una reixa hi ha la font Poloni. Després d’una tirada llarguera arribarem al campament des Soldats, el recinte on estigueren presoners un bon nombre de republicans durant els primers anys de la Postguerra espanyola. Entram dins el campament i travessam les semienderrocades instal·lacions fins trobar a l’altra banda una barrera metàl·lica sense pany que cal travessar. Un cop superada, a la dreta, hi localitzarem un aljub rehabilitat. Des d’aquí, la vista damunt les serres i la mar és força bella. A sota nostra, en primera instància, el torrent d’en Porrassar, per on a partir d’aquest moment descendirem. A la nostra esquerra, el puig d’en Porrassar, amb el seu característic perfil que recorda a molts el del puig de Lofra.

Iniciam el descens fora camí, entre grans masses de càrritx i alguns garballons, i ens dirigim cap al llit del torrent. Aviat torbarem una paret seca que el limita. La botam i continuam el descens fins entrar al bell mig del llit, pràcticament cobert per masses de càrritx que dificulten la passa. De moment el desnivell és mínim, tal com la presència d’arbres. A l’esquerra ens queda la siluetat del puig d’en Porrassar, a la vora del qual a poc a poc s’anirà mostrant una penya que forma un estret corredor. Després d’uns vint minuts de recorregut arribarem a la primera gorja, on se situen els dos primers bots del torrent. Es tracta d’un bell paratge, dominat per una gran penya a la dreta, amb un gorg eixut a sota, el qual precedeix el segon bot. Des del primer bot, pel flanc de l’esquerra, superarem tots dos davallant per un coster rocallós i ple de càrritx. Al fons, una serra pelada tanca el paisatge i el torrent.

Un altre cop al llit del torrent, avançam de nou planers, amb el jaç una mica més net. Aviat, però, es torna a engorjar, al final del qual es troba el tercer bot, totalment llis i relliscós. Cal superar-lo de nou per l’esquerra, per un llarg pendís accidentat. Un cop a sota, la trajectòria del curs del torrent gira cap a la dreta, seguint la línia de les carenes.

El següent tram és força llarg i molt interessant, tant des de punt de vista botànic com etnològic. Al cap d’uns deu minuts de ruta, després de deixar un gran pi, arribarem a una zona dominada pels llisars de roca, on a voltes l’aigua es diposita en cocons. Pel flanc de l’esquerra podrem veure un vell camí de ferradura, el qual connecta amb un rotle de sitja situat vora el torrent. Aquest camí mor en la caseta dels Oguers, la qual visitarem durant la tornada. A poc a poc, apareixeran exemplars d’arboceres, que arribaran a esdevenir petits boscos. No cal dir que si ens aventuram a davallar durant la tardor, els nostres sentits —especialment el gustatiu— es veurà recompensat. En certs punts, el torrent travessa veritables “vergers d’arboceres”. Després de prop d’una hora de descens ens endinsarem en la zona que precedeix el quart i darrer bot. En primer lloc trobarem dues petites desgrimpades sense gaires problemes. La primera s’efectua per una estreta canal situada a l’esquerra del jaç, on hi ha diversos blocs de roca empotrats que ens serviran d’escala natural. Cal verificar que no es mouen o es poden desprendre. Aviat vendrà el segon pas, cap a l’esquerra, aquest per damunt una roca de forma rodona i empotrada entre dues penyes.

Ara, ja ben encaixonats, arribarem al darrer bot, amb un gorg sec a sota on resten tres grans soques de pins entravessats en el jaç. Al davant, una gran penya ens desafia. Per superar aquest punt, cal pujar amb alguna grimpada cap a la dreta, a través d’unes roques. Un cop a dalt, davallarem per un llarg coster ple de càrritx fins al torrent.

Superat aquest darrer entrebanc, continuam pel mig del jaç. Ara, després de voltar lentament cap a l’esquerra, ens trobarem amb un “petit entreforc”, un tall enmig d’una serra que ens recorda, a escala menuda, un dels indrets més bells del torrent de Pareis. En passar-lo, el torrent perfila tres grans revolts i sortirem pràcticament davant la cala de la Font Celada, una de les meravelles litorals de la nostra illa.

Per iniciar la tornada, ens dirigirem cap a l’esquerra (ponent) pel camí de carro. En pocs minuts albirarem l’Arenalet d’Albarca, l’altre paradís de la contrada, amb la torre del puig Morei de fons. Abans d’arribar a la casa-refugi, trobarem una pista que neix a la nostra esquerra, per on continuarem. Es tracta de la pista força costeruda que ens pujarà fins a la caseta dels Oguers, també emprada com a refugi. Sense perdre la pista (dreta) deixarem de banda la font dels Oguers fins assolir una plana, on arrenca un camí fitat cap a la dreta, l’anomenat camí de s’Esquena Llarga. El pendís continua força dur fins transitar pràcticament per la carena de la serra. Un cop a dalt, amb les antenes de la Tudossa a l’enfront, assolirem de nou el camí dels Presos després de superar alguns petits costers.

Un cop al camí dels Presos, tornam fins al campament dels Soldats —amb l’omnipresent puig d’en Porrassar a la nostra esquerra—, des d’on davallarem de nou a les cases de l’Alqueria Vella, punt final de l’excursió.

El torrent del Porrassar.
PUBLICITAT