TOCAR MARE

170

L’Organització Mundial de la Salut recomana que, immediatament després del part, es posi en contacte la mare i el fill. És el que es coneix com a “pell amb pell”, un contacte que aporta molts beneficis per al nadó.

Aquest gest inicial, tanmateix, es repetirà incomptables vegades al llarg de la vida i, adés i ara, ens caldrà anar a “tocar mare” per trobar consol davant les adversitats.

Avui, dia 2 de maig, primer diumenge de maig, és el Dia de la Mare. Per això, intentarem “tocar mare” amb les curiositats de les paraules. I és que, un any més, haurem d’ajornar més abraçades i celebrar el Dia de la Mare des de la distància de seguretat.

Mare

Del llatí mater, el diccionari defineix “mare” com a la “dona o femella que ha engendrat un o més fills”.

PUBLICITAT

Per extensió, hi ha la mare adoptiva que és la dona que ha adoptat un infant.

I la madrastra, o sigui la dona d’algú respecte dels fills que aquest té d’un matrimoni anterior. A la madastra, a Eivissa, li diuen “mare manllevada” i a Vic, “mare sobrevinguda”. En sentit figurat, a més a més, una madrastra és la mare que es porta malament amb els fills. Per sort, les madrastres i madrastotes han esdevingut un personatge més de rondalla que de realitat.

Llavors hi ha la mare dida o mare de llet, que és la dona que alleta l’infant d’una altra. A Olot, la dida és la “mare petita” i a Sort, la “mare de fusta”.

I, finalment, hi ha la mare política, també coneguda com a sogra, que és la mare de la parella.

Més mares

La mare és en l’origen, en la protecció, en la creació, en la base o principi. Així ens referim a la “mare terra“, “mare pàtria“, “santa mare l’Església“, “Grècia, mare de les arts“… i també la “mare del vi” que són els solatges fangosos del vi que romanen al fons o adherits a les parets d’una bóta, o a les “aigües mare” que és la solució que resta en contacte dels cristalls formats en cristal·litzar una substància dissolta; la “mare del timó” que és el costat llarg i recte del timó, per on aquest va adherit verticalment al codastre, la “mare de palangre” que és la corda llarga del palangre, a la qual van fermats els braçolins amb els hams i la “mare d’esclata-sang” que, a Mallorca, és una varietat de bolets blancs que es crien prop dels esclata-sangs, però són més petitets.

A la “reina mare” (la mare del rei) i la “Mare de Déu” amb totes les adjectivacions en què es venera la mare de Jesús, cal afegir-hi el tractament que es dona a les superiores religioses (“mare abadessa“, “mare priora” i “mare superiora“…) i també a les religioses de certes ordes.

Llavors hi ha un sens fi de dones que reben el títol de “mare”. Així, a les “mare paciència” i a les “mare romanços“, s’hi afegeixen les alcavotes que, a Borriana (País Valencià) són “mares postisses“; les dones encantades que, a Llofriu (Catalunya), són “mares maials“; les dones que sembla que fan més feina de les que realment fan i que, a Pineda (Catalunya), són “mares trafec“.

Ai, mare!

Ai, mare! que això s’allarga massa. Aquesta i altres expressions com “Mare meva!”, “Ma mareta meva”, “Mare de Déu Senyor!”… s’usen per manifestar sorpresa.

Però també hi ha locucions que fan servir el terme “mare” com “la mare dels ous” per referir-se a la causa, l’origen o la llavor d’algun fet; “sortir de mare“, quan alguna cosa abandona el seu curs normal, lògic i previsible, però també irritar-se, exaltar-se molt; “anar així com sa mare l’ha fet” que vol dir anar nu; “fer creure que la Mare de Déu nomia Joana” quan es vol fer creure coses absurdes…

I refranys com “Qui té mare, té amiga“, “A poc a poc agafen sa mare” que diuen Manorca donant a entendre que a poc a poc i a les bones s’aconsegueixen les coses més difícil, o “La Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT