SEGUINT EL RASTRE POLLENCÍ MAR ENLLÀ: ENRIQUETA HARRIS, UN MARQUÈS I FORMENTOR

331

Joan Martorell

A la ciència criminalística existeixen una sèrie de principis científics que s’usen a l’hora d’abordar un crim. Un d’ells és el principi d’intercanvi o de Locard, que consisteix en el fet que, a l’escena del crim, sempre es produeix un intercanvi de materials (sintètics o biològics) entre l’agressor, la víctima i el context. Amb la història passa una cosa semblant. Agafant com a exemple Pollença, lloc visitat des de la prehistòria per milers de cultures i personatges, es pot seguir un rastre no només de la petjada que han anat deixant totes aquestes persones al municipi, sinó que també es pot seguir el rastre que ha deixat Pollença a l’exterior.

Un lloc on seguir el rastre

Existeix un lloc a la xarxa on hi ha moltes d’aquestes petjades, que permeten jugar a imaginar-se multitud d’històries que han tingut Pollença com a context i que han transcendit aquesta terra. Es tracta de CERES (colecciones en red). Aquesta web del Ministeri de cultura és un arxiu digital on hi ha catalogats moltíssims d’objectes que pertanyen a la Red Digital de Colecciones de Museos de España. Aquesta xarxa reuneix museus de moltes tipologies tant públics com privats, tant estatals, autonòmics o locals. La web de CERES permet cercar per termes i trobar objectes relacionats amb Pollença de molts museus repartits per l’estat espanyol.

Rere tots aquests objectes hi ha una història per contar, de més o manco transcendència, però sempre interessant. Per aquest motiu, en diversos volums, anirem compartint a Punt Informatiu algunes d’aquestes històries.

PUBLICITAT

Aprofitant aquestes dates pròximes al dia de la dona xerrarem d’Enriqueta Harris, una de les majors autoritats mundials en pintura espanyola del segle d’or, i d’una postal de Formentor.

Una postal de Formentor a un peculiar museu madrileny

Interior del Museu del Romanticisme

Al barri de Chueca de Madrid, en un palauet del segle XVIII, hi ha un museu dedicat a l’art i la cultura del romanticisme. Aquest Museu del Romanticisme va ser creat a partir de la donació de gran quantitat d’obres d’art, mobles i objectes que va donar a l’estat el Marquès de la Vega-Inclan, un militar i polític espanyol que va ser un dels màxims artífexs i impulsors del desenvolupament del turisme a Espanya. També va exercir de gran mecenes d’art espanyol, poeta, articulista, historiador, pintor, arqueòleg i viatger, entre altres dedicacions. I entre els molts objectes del museu hi ha una petita postal de Formentor enviada per Enriqueta Harris al marquès de la Vega-Inclan en temps de la segona república.

La fotografia de l’anvers de la postal és una imatge dels anys 30 feta des de na Blanca, i ens mostra l’hotel Formentor en primer terme i Cala Pi de la Posada i la punta de l’Avançada al fons. Però en el que ens volem fixar aquesta vegada és en la part posterior de la postal. Un segell de la república amb un retrat de Manuel Ruiz Zorrilla ens situa al voltant de l’any 1933, i un mata segells de l’Hotel Victoria (actual hotel Victoria Gran Melià), ens diu on es va allotjar, al manco temporalment, la protagonista d’avui.

L’escrit de la postal diu així:

“Querido amigo, papá y yo venimos aquí para pasar unos diez dias, porque no habia estado muy bien de salud. Volveremos mañana por el mar, como hemos venido, y llegaremos a Londres sábado.

Esperando que ud. se encuentra bien y con saludos de papá, y muy cariñosos saludos de suya aftma. amiga Enriqueta Harris.

La carta anava dirigida al marquès Benigno de la Vega-Inclan amb domicili a Madrid.

Enriqueta Harris tenia 23 anys. Va visitar Mallorca a la recerca d’un descans de deu dies mentre el seu pare es recuperava de problemes de salut. Probablement es va allotjar a l’Hotel Victòria del Terreno, on des dels anys 20 hi estiuejava la creme de la creme de l’art, la cultura i l’aristocràcia europea. Durant aquests dies no seria gens estrany que Enriqueta hagués visitat Formentor, i que després de veure’s admirada per aquest indret de l’illa decidís comprar la postal i enviar-la al seu amic el Marqués de la Vega-Inclan.

Els Harris i l’art espanyol

Lionel Harris, Enriqueta Rodríguez i la seva família

El pare d’Enriqueta, Lionel, era un conegut comerciant d’art especialitzat en la pintura espanyola dels segles XVII i XVIII. Havia fundat la Spanish Art Gallery en Londres, on comprava i exportava i comerciava amb obres d’art històriques espanyoles. Lionel es va casar amb l’espanyola Enriqueta Rodríguez, amb la que va tenir 7 fills, entre ells Enriqueta i el seu germà Tomas, que seguí amb el negoci del seu pare i el 1931 va fundar la seva pròpia galeria amb obres de Velázquez, Goya o El Greco.

Pel que fa a Enriqueta, en l’època de la seva visita a Mallorca ja havia acabat els seus estudis d’idiomes i d’història de l’Art a Londres. I des de feia un parell d’anys vivia a Madrid amb una beca de la Universitat de Londres. Mentre es trobava a Madrid, Enriqueta va travar una bona amistat amb el marqués de la Vega-Inclan, gran impulsor de l’art espanyol i amb qui la família Harris tenia relacions comercials des de feia anys.

El marquès Benigno de la Vega-Inclán

Un instant en la vida d’Enriqueta Harris

Enriqueta Harris, © Lucy Dinckens, Selborne Friethhenley on thames

La visita d’Enriqueta a Mallorca es produí en un moment important de la seva vida. Només un any després es doctorà i va publicar els seus dos primers articles d’art a a la revista Revista Española de Arte. Amb els anys es convertiria en una de les més importants historiadores de l’art del segle d’Or espanyol, comissària d’exposicions de repercussió internacional i publicaria importants llibres sobre Velázquez o Goya. Va ser membre de la Hispanic Society of America, i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Va ser guardonada amb la medalla d’oro al Mèrit de les Belles Arts i amb la gran creu de l’ordre d’Isabel la Catòlica. El 2006 va morir a Madrid a l’edat de 96 anys, qui sap si recordant aquella visita que va fer amb 23 anys a una illa en calma.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT