Sebastià Vilanova Serra, un pioner en la recerca sobre l’ascendència mallorquina

214
Imatge d’una de les activitats durant les Jornades.

Glòria Druguet

Els dies 22 i 23 d’octubre s’han celebrat a La Vall de Gallinera les III Jornades de Repoblació mallorquina al sud valencià, on ens vàrem desplaçar una petita delegació pollencina-alcudienca, per presentar la comunicació titulada Sebastià Vilanova Serra, un pioner en el segle XVIII en la recerca sobre l’ascendència mallorquina. Són els autors Joan-Lluís Monjo, Antoni Domingo i Pere Salas, amb la col·laboració de Joan Manuel Torres i jo mateixa.

La Vall de Gallinera és un petit municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià, format per 8 nuclis de població que entre tots arriben a uns 500 habitants.

La comunicació va sorgir arran de la troballa d’un document a l’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM), que si bé a primera vista pot semblar la narració d’un fet anecdòtic, una vegada que s’ha llegit i analitzat, ens n’adonam que ens parla d’una multitud de temes, com són els moviments migratoris esdevinguts entre Mallorca i el País Valencià al llarg del s. XVII com a conseqüència de l’expulsió dels moriscs, la persecució dels jueus conversos tant al País Valencià com a Mallorca, la importància de la genealogia com a eina d’estudi i el rebuig i els prejudicis envers els emigrants, en aquest cas els mallorquins que repoblaren el regne de València al s. XVII.

PUBLICITAT

Efectivament, el document tracta d’un individu nomenat Sebastià Vilanova, que l’any 1742 viatja des de Tàrbena, poblet del sud valencià fins Alcúdia, cercant testimonis que li puguin certificar que el seu llinatge no descendeix de jueus conversos.

Cal assenyalar que tant a Tàrbena com a altres indrets de l’antic Regne de València, hi havia una certa discriminació cap al col·lectiu dels jueus conversos, allà anomenats rabuts, i que s’identificaven amb uns determinats llinatges, entre ells el llinatge Vilanova, en un fenomen paral·lel al dels xuetes mallorquins.

La visió popular del repoblament d’origen mallorquí identificava l’arribada de nous pobladors a l’establiment forçat de persones expulsades de l’illa de Mallorca, bé per la seva condició de condemnats per la justícia, bé per la seva condició de jueus.

El document trobat a l’ARM narra com el nostre protagonista era objecte de calúmnies per part d’un veí del mateix poble en el sentit de considerar-lo descendent de jueus. Aquestes difamacions es consideraven prou greus i podien tenir tantes implicacions com per fer decidir a Sebastià Vilanova a partir cap a Mallorca amb l’objectiu de desmentir-les oficialment.

Sebastià Vilanova va aconseguir un document notarial certificant que el llinatge Vilanova era considerat lliure de tota sospita, en base a declaracions preses al regidors de la Universitat d’Alcúdia, així com a membres de les famílies Vilanova que aleshores hi residien.

Tanmateix, nosaltres hem pogut esbrinar després d’una tasca de recerca genealògica, que Sebastià Vilanova descendia del pollencí mestre Pere-Joan Vilanova, documentat a Tàrbena el 1616, cap de l’expedició familiar on també participaren la seva muller, Joana Sales, quatre dels seus fills, i, segons sembla, el seu nét Gabriel Vilanova, avi patern del nostre protagonista.

Les III Jornades de repoblació mallorquina, desplaçaren altres investigadors mallorquins: Antoni Mas, Tomàs Vibot, Bàrbara Duran i Jaume Corbera presentant una gran varietat de temes relacionats amb l’empremta mallorquina dins les comarques del sud valencià. En el marc de les Jornades es va dur a terme l’agermanament del municipi de Puigpunyent amb el de La Vall de Gallinera, en un acte molt emotiu i pel que cal agrair a l’esforç que han dut a terme des d’un municipi de tant petites dimensions.

La vila de Tàrbena.

PUBLICITAT