SANT ANTONI DES DE L’ENYOR

1076

L’enyor és un d’aquells sentiments que, en general, col·locaríem al calaix d’allò negatiu tot i que no sempre és així. Sense anar més enfora aquestes tres fotografies són retalls que, a Martí Pons Riera, li evoquen aquell sant Antoni de 1960 i aquell punt d’enyorança traspua en un somriure a la boca i als ulls.

Més allà de l’enyor d’aquella primavera, com va dir aquell crític literari, es dóna el cas que Martí Pons Riera fa molts anys que viu fora de Pollença i aquestes imatges de l’anada a cercar el Pi a Ternelles tenen un significat ben especial.

Fotografia cedida per Martí Pons Riera.

Des de l’enyor d’aquell sant Antoni de 1960, la trilogia fotogràfica es composa d’una imatge presidida pel Pi que estiren Martí Pons Riera, el més alt, amb Joan “Faveta”, que era veïnat de Martí i que, professionalment, va tenir una agència de transports.

Fotografia cedida per Martí Pons Riera.

La segona instantània, probablement, és la més curiosa, ja que, enmig dels joves, s’hi pot veure una somereta, una somereta que, segons explicà Martí, abans de pujar a Ternelles, feia una volta per Pollença i els botiguers donaven cosa pel berenar/dinar dels al·lots allà dalt. També és de destacar el municipal amb gavardina a l’extrem dret de la imatge.

PUBLICITAT
Fotografia cedida per Martí Pons Riera.

Finalment, la tercera fotografia correspon al moment del berenar/dinar d’un grup d’homes d’edats heterogènies, però tots homes. Hi ha infants, xics, al·lots, joves i, fins i tot, algun adult, però, de dona, cap ni una!

Tot plegat aquestes tres fotografies santantonieres donen fe que, des de l’any 1960, l’únic que no ha canviat és l’alegria, així com també l’indret (de moment el Pi es duu de Ternelles) i el tiberi (llesques de pa, tomàtigues i arengades).

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT