RESUSCITEM EL SÀ ESPORT DE LES BALDUFES!

208
Baldufes de Varanasi, Benarés - La Índia. 1976. Foto: JMO.

Juan Mora Oliver

El que es perden els xics i xiques d’avui dia… Endevinau: ni necessita piles, ni carregar ni wifi, ni 5G, ni ofertes de tarifes, ni gasta gigas, ni t’has de donar d’alta a cap multinacional… però enganxa i és un producte eco, i no desprén CO2, i ho pots fer damunt terra i/o asfalt, i tot sol o amb companys i competir… Sols necessites corda i fusta forta i tornejada i un ferro forjat i punxagut: és una BALDUFA!!!

Baldufa i Catalanet, 1980. Foto: JMO.

Però has d’enrrodillar fort la llandera i llançar-la amb força i que caigui dins el rotlo que haureu marcat enterra. També ho faran els altres jugadors i si la te treuen fora prepara’t a patir, perquè te podran pegar pois i la te poden, si endivinen bé, xapar! O així jugavem als anys 50…

A dins casa, no ens deixaven jugar per no fer malbé les rajoles, però tothom tenia corral i carrers davant on competir. Només si els Reis t’havíen duit un “catalanet” o baldufeta amb punta rodona, te podies entrenar a ca teva i aprendre a agafar-la i fer-la rodar damunt la mà… La llandera havía de tenir un tope al final i els nins de possibles hi posaven un velló, moneda de 25 cèntims que tenía un forat enmig. Els altres anàvem amb monedes de 5 o 10 cèntims que foradavem a les vies del tramvia esperant que les passàs per damunt i deixàs ben esclafades i grosses.

PUBLICITAT
Baldufa venesolana, Orinoco, 1997. Foto: JMO.

Record que a Son Españolet, on vivia, hi havia un veïnadet que sempre berenava bones llesques de pa amb saïm i sucre. Eren els 50, li demanàvem si ens donava un bocí: si ens convidava, sempre el deixavem guanyar, però si tenia talent i el s’acabava, n’hi pegavem, de pois i l’esculàvem a bolles…

Baldufes de Vietnam. Foto: JMO.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT