Josep Angel Cifre “Paparrí”
L’atac de Dragut a Benicàssim (Castelló) va succeir el 28 de juliol de 1551 i es suposà una cruel marca del saqueig de Dragut a la població.
La costa mediterrània ha estat testimoni de diversos episodis turbulents al llarg de la història, i un d’ells és l’atac que va patir Benicàssim per part del corsari Dragut. Aquest tràgic esdeveniment va succeir en una època en què la pirateria de Dragut dominava les aigües del mar Mediterrani i amenaçava les comunitats costaneres amb violència i saqueigs.
Dragut, conegut també com a Turgut Reis, és un pirata i corsari que ha assolit gran fama al Mediterrani durant el segle XVI. Originari de l’Imperi Otomà, Dragut es va guanyar una reputació temible pel saqueig de vaixells i la seva presa d’importants ports al llarg de les costes europees.
La pirateria barbaresca, liderada per corsaris com Dragut, va prosperar durant el segle XVI. Aquests corsaris eren, generalment, originaris de les costes del nord d’Àfrica, especialment d’Algèria, Tunísia i el Marroc. Especialitzats en l’atac ràpid i sorpresa, els corsaris de Dragut es van convertir en una verdadera amenaça per a les comunitats costaneres del Mediterrani occidental.
El saqueig de Benicàssim per part de Dragut va ser un episodi particularment brutal. Les forces del corsari van desembarcar a les costes de Benicàssim, aprofitant la foscor de la nit per sorprendre la població indefensa. Les cases van ser saquejades, els edificis incendiats i molts dels habitants capturats per a ser venuts com a esclaus en els mercats d’Algèria i altres ciutats del nord d’Àfrica.
L’arribada de Dragut i la seva flota a les costes de Benicàssim va desencadenar una tensió palpable als habitants. Els veïns es van refugiar dins de les murades del poble, preparant-se per al pitjor. Però gràcies a la torre de vigilància, els vigies van poder avançar-se a l’atac i van alertar a temps les forces de defensa.
L’atac va deixar un rastre de destrucció i terror a Benicàssim. Moltes vides es varen perdre, moltes famílies van ser separades i els habitants supervivents van viure en un estat constant de por i inseguretat. L’objectiu den Dragut era obtenir la moneda de canvi que eren els esclaus per vendre’ls al mercat, i estaven disposats a utilitzar la violència i l’amenaça per aconseguir-ho.
Aquest atac a Benicàssim es va produir en una època en què les comunitats costaneres de tota la Mediterrània occidental patien les conseqüències dels atacs de Dragut. Per defensar-se d’aquesta amenaça, les torres de vigilància van ser construïdes en punts estratègics de la costa. Aquestes torres permetien observar i comunicar-se amb altres torres per alertar sobre l’arribada de pirates i organitzar una resposta defensiva.
Malgrat els esforços defensius, els atacs van continuar fins a finals del segle XVII. Aquesta amenaça constant va portar a una disminució de la població a les zones costaneres i va limitar el desenvolupament i el progrés econòmic de Benicàssim i altres localitats de la regió.
Avui en dia, Benicàssim és un indret de pau i tranquil·litat. Les seves platges atrauen turistes i ofereixen un ambient relaxant a residents i visitants. Les antigues torres de vigilància, que en el passat van ser símbols de por i perill, ara es converteixen en testimonis silenciosos de la història i serveixen per recordar els esforços per protegir les comunitats de l’atac de pirates.
L’atac de Dragut a Benicàssim és un record viscut de la violència i la devastació que la pirateria barbaresca va causar en la costa mediterrània durant el segle XVI. L’atac en particular, la història que recorden els seus habitants i els seus efectes en les comunitats costaneres ofereixen una perspectiva general de l’amenaça i l’impacte que aquests corsaris van tenir en les vides de les persones ens recorda la importància de la nostra historia. Benicàssim, com altres localitats costaneres, va haver de fer front a una realitat desafiadora i va sofrir les conseqüències de l’atac de Dragut. No obstant això, la resiliència i la determinació de les persones van permetre la reconstrucció i la recuperació d’aquesta comunitat.
Avui en dia, Benicàssim és un destí turístic popular i una comunitat pròspera. Les seves platges i recursos naturals ofereixen oportunitats de desenvolupament econòmic i benestar per als seus habitants. Tot i això, no hem d’oblidar el passat traumàtic que va patir. Recordar l’atac de Dragut ens permet valorar la pau i la seguretat que gaudim avui i ens recorda la importància de treballar per prevenir i abordar la violència i l’opressió en totes les seves formes.
És fonamental preservar i divulgar la història local, incloent-hi la memòria històrica com l’atac de Dragut, perquè ens permet entendre a través de l’estudi de la història, podem aprendre de les experiències passades i treballar conjuntament per construir una societat més equitativa i lliure de violència.
Així, la Torre de Vigilància de Sant Vicenç de Benicàssim continua enviant un testimoni silenciós d’aquells temps turbulents. El seu paper en la defensa contra l’atac de Dragut ha transcendit en el temps, immortalitzant aquesta època a la memòria col·lectiva del poble. És un recordatori constant de la resistència i la capacitat de superar els desafiaments enfrontats.
Avui, quan visitem Sant Vicenç de Benicàssim i observem la majestuositat de la seva costa, no podem deixar de contemplar la Torre de vigilància amb admiració i respecte. És un testimoni físic del passat glorificat per la seva comunitat i una part integral de la seva identitat.
