Quina relació tenen les xeremies amb Pitàgores? Josep Lluís Pol i Llompart respon aquest i altres dubtes a Patrimoni i cultura matemàtica a les illes Balears

177

El leiv-motiv d’aquest llibre és la màxima pitagòrica que tot és nombre. O, per ser més precisos, que res de l’univers no és aliè al món de les matemàtiques. Això se’ns ha donat per escrit des de la mateixa etimologia grega del mot μαθηματικά (mathēmatiká) que significa res menys que aprenentatge i ciència. Feta aquesta declaració de principis, cal ajustar dues possibles interpretacions que fàcilment podrien deduir-se’n però que anirien prou lluny del meu parer.

Les matemàtiques són amplíssimes i diverses, però no són l’únic camí per arribar al coneixement. M’atrevesc a dir, sí, que són imprescindibles, però necessiten de la companyia irrenunciable de totes les altres ars en el sentit medieval de la paraula i només amb aquestes altres són completes. Com fer matemàtiques sense un llenguatge acurat? Matemàtiques, pensament i llenguatge. Com descartar una demostració en benefici d’una altra sense un sentit estètic? Art i matemàtiques. Com entendre el procés cognitiu propi o dels alumnes sense resseguir la història del coneixement? I és que les matemàtiques són, i això ho hem oblidat massa vegades, especialment a les aules, una història de bones preguntes, d’intents, d’assajos, de fracassos i de triomfs. Una història, en definitiva, de persones.

L’autor ha treballat diversos elements patrimonials, històrics, lúdics… de les Balears vent com s’han utilitzat les matemàtiques per a la seva construcció, inventiva, etc. Aquests elements usats són:

El sol d’Abu

PUBLICITAT

Natura

La proporció àuria a la natura

Conceptes matemàtics a la prehistòria

Els oudjat eivissencs

Tales i l’escala de figueralera

Ortoedres de marès

Els daus romans de Pol·lèntia

Caterina d’Alexandria versus Hipàcia

Baules i tumbagues

Fibonacci i el món vegetal

Tafones arquimedianes

La pervivència del sistema romà

Les xeremies i els intervals pitagòrics

Per tu un almud i per mi una barcella…

Ramon Llull i el saber matemàtic

El castell de Bellver

L’art i la ciència dels mapes

En Figuera

El joc dels escacs

Les escales de caragol

Geometries de Leonardo

El quadrívium d’Arquites

Els rellotges d’arena

Computus: el cicle pasqual

La rajola de mocadoret

El canvi de calendari al Regne de Mallorca

El calidoscopi de la Seu de Mallorca

Torres i talaies

31. Vicenç Mut: tocar la lluna

La fórmula més bella

Temples el·líptics

Maria Pasquala Caro i Sureda

Polígons i rosasses

Les llegües

L’observatori geodèsic de François Arago

El vèrtex del Camp Vell

L’observatori de sa Talaiassa

El meridià de París a sa Dragonera

Roba de llengües per a Ada Byron

El sistema de vèrtexs geodèsics

Art i teoria de nusos

Matemàtiques i saber popular

L’enigma de la balconada sollerica

Els mosaics de Can Prunera

La màquina Enigma

Rellotges del port

El trespol de Santa Maria de Maó

Quadrats màgics a Mallorca

Patrimoni i cultura matemàtica a les illes Balears de Josep Lluís Pol i Llompart és el número 30 de la col·lecció Ramon Llull d’El Gall Editor. Un llibre de gran format, tapa dura i imprès a tot color, Patrimoni i cultura matemàtica a les illes Balears de Josep Lluís Pol i Llompart té 124 pàgines i està a la venda per 33 euros.

Josep Lluís Pol i LLompart

L’autor del llibre Patrimoni i cultura matemàtica a les illes Balears és llicenciat en Ciències Químiques per la UIB i postgrau en Química de Curtits per la UPC, és professor de matemàtiques a Secundària des de 1989. Actualment ocupa la plaça de professor al Centre d’Aprenentatge Cientificomatemàtic, que ell mateix creà l’any 2008. Durant aquests més de trenta anys de docència ha impulsat i participat en molts de projectes. Per posar-ne alguns exemples, podem destacar les exposicions Arts Matemàtiques l’any 2000 a l’espai Ramon Llull, Imaginar Einstein l’any 2005 al Casal Balaguer, Ramon Llull i Bellver, la quadratura del Cercle l’any 2016 o la de Quadrant Idees l’any 2011 al Centre Cultural Sa Nostra, repetida enguany a la Misericòrdia.

Va rebre el premis Escola i Natura i Francesc de Borja Moll pel projecte d’educació ambiental i rehabilitació de la Trapa l’any 1992. També va ser premiat l’any 2018 amb el premi Climent Picornell d’Innovació Educativa de l’Ara Balears.

L’any 2017 va impulsar i ajudar a crear el rellotge-calendari solar més gran dels Països Catalans, a l’IES Marratxí. Així mateix, des del mateix institut va organitzar la primera encesa de Torres i Talaies de Mallorca pels drets humans, iniciativa que es realitza cada any, des de llavors, a principis de gener. Durant aquests darrers anys ha participat en multitud de seminaris de formació arreu de les Illes Balears, ha estat professor de Metodologia i Recursos en el Màster de Secundària especialitat Matemàtiques de la UIB, i ha impartit conferències en Jornades i Congressos arreu de l’estat.

El seu principal camp de treball personal és la divulgació matemàtica. En aquest sentit és un dels fundadors de la Societat Balear de Matemàtiques i en fou el seu president durant 7 anys. És coautor del llibre «Històries Matemàtiques per la Ciutat Vella» i de molts d’altres articles en diverses revistes especialitzades.

PUBLICITAT