QUAN ELS CARRERS DE POLLENÇA EREN PLENS DE VIDA

Sabíeu que a Pollença hi ha hagut tota casta de venedors ambulants? Tàperes, olives, peix, cordeta, cacauets, llepolies… tot això i més es podia comprar de la mà d’aquests característics personatges. En Felip Bennassar a aquest article ens fa un simpàtic repàs d’alguns d’ells. Te’n recordes…

OLIVES…

Felip Bennàssar

Olives, tàperes, vinagre, dones. Així cridant pels carrers de Pollença anava el taperer oferint els seus productes a la gent del poble. En sentir-lo, sempre vaig tenir el dubte si aquell home, grasset i de cara vermella, també tenia a la venda dones o senyores, encara que no sabia on anaven col·locades dins aquell carro carregat d’alfàbies plenes d’envinagrats, i que el seu olor se sentia pels estrets carrers de la vila. El carro sempre envelat. No vull dir que anàs de pressa, tot el contrari, si no que portava la vela sobre aquells arcs de fusta cobrint el gènere. La mula coneixia bé el seu ofici, anava poc a poc, i parava i partia amb una senzilla indicació d’aquell home de Llubí.

N’Andreu “Figuereta” de les olives

Un pollencí també venia olives pels carrers. De nom era Andreu i de malnom “Figuereta”, però aquest no les servia envinagrades, eren verdes o pansides. El seu crit comercial era molt diferent del llubiner, ell sols cridava “olives”. Semblava que oferia aquells ocells de presa nocturns que solien revoltar a prop del campanar. El carro era desgavellat i no parlem de la bèstia, també d’un caminar lent i pausat, essent això una sort, ja que el conductor sempre portava una copa de més.

En Tomeu “Figuereta” dels cacauets

Un altre “Figuereta”, en Tomeu, també es dedicava a la venda ambulant, damunt un desgarbat carretet, amb dues rodes i dos braços per conduir-lo, despatxava al carrer cacauets, avellanes, “monaquets de xufa”, amb unes mesures de diferents mides segons el preu, portant també aquell utilitari altres productes. Se col·locava a la Plaça, prop de Can Moixet i a la sortida dels cines: el Formentor (Can Bou), el Capitol i el Modern. No deixant el Novedades, quan hi havia funció, ni el camp de futbol de Ca n’Escarrintxo. El seu crit publicitari era simplement: “Cacauets” o “Cacauets i avellanes”. (Algun altre hi afegia: “Cacauets i avellanes per a tots els que en tenen ganes”).

Les peixeteres

També cal recordar que les peixateres quan tenien abundància de peix o els en sobrava de la venda a la peixateria de la Plaça, sortien al carrer portant, ansa per ansa, el peix dins un caixó o senalla. Una portava el corn per avisar la gent al crit de “peix fresc” i l’altra les balances. Un cert temps, hi va haver algú que venia peix de forma ambulant, amb una furgoneta, que també avisava la gent fent sonar el corn.

Gelats Valls

Però la venda ambulant més entranyable era la dels gelats, a tots els nins ens agradava i en volíem. Se repartien amb un carretet de dues rodes i dos braços i empenent pels carrers, encara sense asfaltar, corria tot el poble al crit de “Helados, el rico helado”. Eren els gelats de Can Butxaca. Encara perdura la seva venda a un lloc de la Plaça amb el nom de “Gelats Valls”.

Els barbers de feien espardenyes

És clar que hi va haver punts de venda ambulant dins el poble i també activitats que se desenvolupaven fora de la llar. No parlaré ara dels carboners ni dels forns de calç, sí que ho faré dels que treballaven al mateix carrer del poble i així vèiem que quasi tots els barbers es dedicaven a fer espardenyes i ho feien fora de la barberia, asseguts a un banc fet a posta, estrenyien amb força les cordes d’espart, que prèviament havien preparades, donant-li la forma del peu.

Fer cordeta

Un altre treball que es feia generalment al carrer era fer cordeta, és a dir, la confecció de vencills, més coneguts aquí amb el nom de vencís que no és altra cosa que una corda feta de càrritx, que servia per lligar garbes, feixos de rama i altres menesters de la pagesia no massa llunyana, o tal volta sí. Després d’haver segat el càrritx a la costa o muntanya, se picava ben picat amb una massa de fusta damunt una pedra i seguidament fent trunyella se realitzava el vencís, aguantant el primer cap amb el dit gros del peu. Per a la venda, se formava un cavalló amb deu vencisos i després, en no sé quants de cavallons (me sembla que deu), se formava una garba. A Pollença, se realitzava aquest treball als llocs més humils del poble, de sobre manera als carrers Bonavista, Estrella, Padró i Salut, el Coll d’en Gruat, així com també a la zona de Cuixac. Aquestes garbes eren venudes als mercats de la Pobla, de Muro i de Santa Margalida.

La ràfia

També les cosidores, brodadores i les que es dedicaven a fer capells i altres productes de ràfia, sortien al carrer a treballar. I, si no ho feien al carrer, ho feien a casa seva, això sí, amb el portal i la finestra oberts, el temps d’estiu i primaveres.

Els sabaters

També treballaven amb les finestres obertes els sabaters i els que n’arreglaven, així sabien el que passava pel carrer i recollien les noves del poble.

Era gent entranyable, saludant els que passaven davant la finestra, fent una mica de xerrada amb ells. Sabem que els pollencins tenim una certa gràcia amb el parlar, ple d’acudits i fets anecdòtics. No parlaré dels dits del senyor Pueta, ni del canari ni del moix que se’l va menjar, contat ja per na Xesca Ensenyat a la seva obra Quan venia l’esquadra, o aquell, que ja vaig contar en una altra ocasió, del que no tenia ràdio perquè vivia amb la dona i la sogra.

El sabater, padrí d’un amic meu, arreglava sabates just devora la finestra oberta. En Toni sortia de la feina, treballava a un banc, i saludava al sabater quan passava pel davant:

• Bon dia, digué el vianant.
• Hola Toni, contestà el sabater, oh ja són les tres? Per que tu, Toni, ets per a mi el meu rellotge polsera.

Un altre dia el sabater estava damunt el porta, en passar en Toni va conèixer que ja havia dinat i tocant-li amb delicadesa la panxa, li va dir:

• Uep! I s’ha menjat bé avui.
• No et pensis. He dinat a ca nostra, va dir el sabater.

Era evident que quan menjava fora, menjava millor.

És el que fan els polítics, després de les seves reunions de treball, amb les seves dietes, manutenció i/o representació.