QpQ PRESENTA LA TRADUCCIÓ D’EL DOBLE DE DOSTOIEVSKI

190

Amb el número 25 de la col·lecció de Narrativa, Quid pro Quo (QpQ) presenta la traducció del rus al català que ha fet Xènia Dyakonova de la novel·la El doble de Fiódor Dostoievski. A més a més, el volum es clou amb un epíleg de la mateixa Xènia.

El doble narra la història de Iàkov Petróvitx Goliadkin, el funcionari protagonista d’aquest llibre, que assisteix a un dinar organitzat pel seu cap amb motiu de l’aniversari de la seva filla, a la qual volia festejar. Davant de la negativa a ser acceptat a la celebració, trasbalsat en el més profund del seu jo, topa pel carrer amb un home idèntic a ell. ¿Fins a quin punt és real o és una fabulació de la seva ment pertorbada? ¿Es tracta d’un veritable desdoblament? Precursor de Kafka en el tema de l’home indefens davant d’una burocràcia implacable i tot sovint anihiladora, només un escriptor de la talla de Dostoievski podia sortir airós d’aquest envit.

Fiódor Dostoievski (Moscou, 1821-Petersburg, 1881) és considerat un dels escriptors més importants de la literatura universal. Juntament amb Tolstoi, Gógol, Puixkin, Txèkhov o Lérmontov, formà part de l’edat d’or de la literatura russa, retratà com cap altre autor les profunditats i l’ambigüitat de l’ànima humana, i s’avançà, amb la seva crítica, als problemes i les penes de la societat contemporània. La seva primera obra, Pobra gent (1846), ja fou elogiada pel gran crític de l’època Vissarion Belinski. Condemnat a mort, tot i que posteriorment li commutaren la pena per treballs forçats, relatà magistralment aquest episodi vital a les Memòries de la Casa Morta (1862). Aquest fet, a més de marcar la seva existència, va dividir la seva obra en dos períodes molt diferenciats; el segon d’ells, de gran fecunditat i plenitud creativa, inclou obres com Crim i càstig (1866), L’idiota (1868), Dimonis (1872) i Els germans Karamàzov (1880).

Pel que fa a la traductora, Xènia Dyakonova (1985, Leningrad, actual Sant Petersburg) és llicenciada en Teoria de Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i autora de tres llibres de poesia en rus. En català ha publicat dos reculls de poemes, Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015, amb il·lustracions de Miguel Pang Ly) i Dos Viatges (Edicions del Buc, 2020), i un recull d’articles: Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020). Entre les seves traduccions de literatura russa al català destaca El Mestre i Margarita de Mikhaïl Bulgàkov (Proa, 2021). Ha rebut el premi Vidal Alcover de Traducció per Narracions de Nikolai Leskov (Edicions 1984, 2020) i el III Premi PEN de Traducció pel llibre de poemes A banda i banda del petó de Vera Pàvlova (El Gall Editor, 2018). Col·labora com a crítica literària amb l’Ara, La Lectora i el programa Ciutat Maragda de Catalunya Ràdio. Enguany és l’escriptora convidada de L’Avenç. Així mateix, fa classes de literatura i humanitats a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

PUBLICITAT
PUBLICITAT