Pollentia perezi, la nova espècia de cuc descoberta per un pollencí

483
Imatge del Pollentia perezi. Foto: UIB

Pollentia perezi és el nom amb el qual han batejat una nova especie de cuc anèl·lid escamós marí, pertanyent a la família dels polinòids. El nom fa honor al seu descobridor, l’espeleobussejador pollencí de la Societat Espeleològica Balear, Joan Pérez. Pérez va col·lectar un exemplar d’aquest cuc al fons d’un llac subterrani sense connexions aparents amb la mar situat a una cova de la badia d’Alcúdia (Mallorca). L’aigua d’aquest llac presenta una forta estratificació, és a dir, que l’aigua presenta capes de distinta salinitat que no es mesclen entre si, i el cuc es troba únicament a les capes del fons, a uns 15 metres de fondària, on hi ha una salinitat totalment marina.

Equip descobridor del Pollentia perezi: Joan Pons, Maria Capa, Damià Jaume i Joan Pérez. Foto: UIB

Emparentat amb cucs les profunditats abissals del Pacífic

Un equip d’investigadors del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) han estat els encarregats de la descripció d’aquest nou gènere i espècie de cuc que, per les anàlisis genètiques sembla que està emparentat genèticament amb cucs que habiten les profunditats abissals del Pacífic o la plataforma continental antàrtica.

Així és el Pollentia perezi

Els exemplars de Pollentia perezi assoleixen dos centímetres de llargària i el seu cos és molt aplanat. No tenen ulls ni pigmentació corporal, excepte unes poques taques minúscules disperses, i mostren parapodis (apèndixs que els cucs empren per a nedar o reptar) hipertrofiats. També tenen altres apèndixs sensorials molt desenvolupats, que són adaptacions típiques d’organismes cavernícoles o d’animals del mar profund. A més, presenten un cervell vermell que és visible a través del seu tegument translúcid i, així com altres membres de la família dels polinòids, el dors cobert d’escates.

Els cucs descoberts exhibeixen un conjunt únic de trets morfològics no registrat fins ara a altres membres de la família dels polinòids, la qual cosa ha suposat haver d’erigir un nou gènere per acomodar-los. El nou nom genèric escollit fa referència a Pollentia, l’antiga ciutat romana situada a l’actual municipi mallorquí d’Alcúdia, on s´ha descobert aquesta espècie.

PUBLICITAT

De les profunditats de l’oceà a la cova d’Alcúdia

A banda de l’estudi morfològic dels exemplars, els investigadors també han seqüenciat l’ADN mitocondrial i nuclear dels espècimens i n’han fet l’anàlisi filogenètica. Els resultats indiquen que Pollentia perezi no està emparentat amb les altres dues espècies de polinòids cavernícoles conegudes, que viuen a Lanzarote i a les Illes Caicos (Bahames), respectivament, sinó amb cucs escamosos que habiten llocs tan remots com les profunditats abissals del Pacífic o la plataforma continental antàrtica. Aquest fet genera moltes preguntes sobre l’origen, evolució, distribució i adaptacions d’aquestes espècies en ambients tan llunyans i dispars.

Pollentia perezi. Foto: UIB

Un descobriment que pot ser l’inici de molts altres

Malgrat que l’origen d’aquesta espècie encara ens és desconegut, els investigadors assenyalen que la seva restricció a una única cova és segurament sols aparent, i que futures prospeccions amb tota seguretat la descobriran a altres indrets semblants del nostre litoral. De fet, la cova que l’hosteja estava completament seca i allunyada diversos quilòmetres terra endins de la línia de costa fa tan sols 15.000 anys, durant el darrer màxim glacial, quan el nivell de la mar es trobava uns 134 m per davall de la seva cota actual. És molt probable, doncs, que Pollentia perezi mantingui poblacions a altres indrets cavernícoles costaners de Mallorca, Menorca i Cabrera que, en aquell temps, conformaven una única unitat insular.

Els autors de l’estudi

Els autors d’aquesta descoberta són la doctora Maria Capa, investigadora dels grups de recerca en Biodiversitat, Sistemàtica i Evolució (Bio6Evo) i en Ecologia Marina i Sistemàtica (MarES) del la UIB, i els doctors Joan Pons i Damià Jaume, científics titulars de l’IMEDEA (CSIC-UIB). Els resultats d’aquesta descoberta s’han publicat recentment a la revista científica Zoological Journal of the Linnean Society.

PUBLICITAT