POLLENÇA  I  LA  SEVA  APORTACIÓ  A  L’ARQUEOLOGIA  FUNERÀRIA  DE  L’ILLA  DE  MALLORCA

385
Can Martorellet abans d’iniciar-se l’excavació. Foto G. Bordoy.

Jaume Deyà Miró. Arqueòleg.

La meva relació laboral com arqueòleg amb Pollença té un punt de partida ben recent, amb el seguiment arqueològic del carrer Càrritx i la troballa de les restes humanes corresponents a la continuació de la necròpolis islàmica “maqbara” de l’antiga Peixateria. La troballa no fou tan espectacular com a l’interior de l’edifici, degut a les constant reformes del carrer. Tan sols fou destacable la documentació in situ d’una extremitat inferior, és a dir, una cama. Mai m’hauria pensat que en aquestes restes apareixeria la meva vinculació més personal amb el vostre poble, que literalment trobaria la meva cama pollencina! ja que genèticament me correspon a ¼ de genètica sollerica, un altre de deianenca, una fornalutxenca i una darrera de pollencina, per via de la padrina materna.

Deixant les bromes a part, i centrant-nos en coses més professionals, com l’arqueologia, Pollença m’ha estat un referent durant anys. Hores i moltes cames he posat per a visitar jaciments com el poblat de Bóquer, de les Arenes, de can Daniel, la murada de la Talaia vella entre molts d’altres pel meu propi enriquiment arqueològic. A pesar d’això, baix el meu criteri, la contribució més important del municipi a la prehistòria de Mallorca és en el camp de l’arqueologia funerària, no és tan per un tema de volum o quantitat, sinó de l’excepcionalitat d’alguns jaciments i de l’espectacularitat de les seves troballes.

Si seguim un eix cronològic per a presentar aquestes restes, la primera a esmentar seria la necròpolis de l’Alzinaret de cala de Sant Vicenç. Es tracta del conjunt de cavitats funeràries excavades a la roca més gran coneguda a l’illa on, al mateix temps, destaca per la gran qualitat i complexitat de l’interior d’alguna d’elles. Tradicionalment s’ha considerat que el tractament funerari consistia en introduir els cossos al seu interior i col·locar-los en posició fetal dins dels compartiments visibles a la sala principal. Un cop l’espai era ple, es retiraven els cossos més antics i es dipositaven al diferents nínxols o cambres laterals, a mode d’ossera, per tal de donar pas a noves deposicions. Els darrers anys s’ha plantejat si la cronologia d’aquestes cavitats era més antiga del que es pensava, i que podrien haver estat construïdes dins d’edat del coure mallorquí, és a dir, prop del segon mil·lenni abans de Crist, essent reutilitzades durant tota l’edat del bronze.

PUBLICITAT
Detall del diari d’excavació de l’Avenc de la Punta de J.A. Encinas.

El següent jaciment correspon amb la cova de can Martorellet, també coneguda com la cova de la ceràmica. És, sens dubte, la troballa més important de l’edat del bronze a l’illa. Es tracta d’una cova natural que havia quedat completament congelada en el temps, conservant intacte tan l’aixovar com les restes humanes. El fet de trobar-se intacte ha permès aportar moltíssimes dades en quan a l’articulació de l’espai funerari, la col·locació dels cossos i objectes, el ritual, etc. Es comptabilitzaren fins a 150 individus amb més de 440 ceràmiques recuperades, la gran majoria intactes. Els difunts eren acompanyats d’altres objectes com botons i penjolls d’os, punxons i ganivets de metall (bronze/coure) i pintes de fusta. Tots aquests objectes es troben relacionats amb tot un ritual entorn al tractament dels cabells dels difunts, (veure per a més informació http://espeleobloc.blogspot.com/2008/10/pentinar-la-mort.html)

I com a darrer jaciment s’ha de parlar de l’Avenc de la Punta. En aquest cas ens endinsem cap el final de la nostra prehistòria, conegut com a post talaiòtic, en plena edat del ferro. La troballa d’aquest indret fou de mans de l’espeleòleg José Manuel Encinas, on hi localitzà una necròpolis conformada per un conjunt de taüts de fusta, alguns en forma tauromorfa. De nou, ens trobam davant un jaciment intacte, únic i completament excepcional. La simple troballa de les restes de contenidors de fusta és un fet poc usual en climes mediterranis, i que podem considerar com les primeres escultures sobre fusta dins de la nostra illa.

Tant de la cova de can Martorellet, com de l’avenc de la Punta es pot gaudir de part de les troballes al Museu municipal de Pollença.

Com podem veure, la connexió entre els nostres primers ancestres i l’interior de la terra era més que evident. Rituals entorn al cercle de la vida i el culte a la mare terra, com a lloc de descans etern i, al mateix temps, d’un nou inici es reflecteix dins les coves estudiades fins ara. Naixem de la “cova” materna i descansem “a la cova” de la terra. Amb l’arribada de noves cultures foranes i la imposició de noves creences, fou abandonada aquesta tradició “subterrània” per a substituir-la en el concepte de cementiri que fins a dia d’avui es preserva. Des dels romans, passant per la cultura islàmica i finalitzant amb la nostra, de tradició cristiana, els nostres difunts troben repòs en camps oberts o en interior d’edificis religiosos.

Interior d’una de les coves funeràries de Sant Vicenç.

Recentment al seguiment arqueològic que hem co dirigit amb Magdalena Sastre al carrer Àngels, poguérem documentar per primera ocasió enterraments de cronologia romana dins el nucli urbà de Pollença, on es va localitzar un exemple d’enterrament en cista (encara pendent de poder datar acuradament). Allà mateix, dins les cases de Can Tereu (dirigit per Pep Merino) i en el propi carrer, foren exhumades també les restes humanes d’un segona necròpolis del tot curiosa. Les restes foren datades en C14 i donaren una cronologia entre mitjan segle XII i inicis del XIII, en plena època islàmica, a pesar d’això els cossos no estaven enterrats seguint els preceptes islàmics. Aquest fet va fer plantejar a varis investigadors, com el propi Pere Sales i l’equip d’arqueòlegs, si podria correspondre a rums, és a dir, població autòctona de l’illa que no fou islamitzada. Tot i no localitzar-se enterraments musulmans en aquest carrer, sí que l’arqueòloga Magdalena Sastre va exhumar la primera necròpolis clarament islàmica situada a l’antiga Peixateria, lloc on sí els cossos eren enterrats seguint el preceptes alcorànics. Aquest fet obri una interessant reflexió. Dues comunitats que coincidiren en el temps, rums i musulmans, tenien dos cementiris diferenciats al centre de Pollença? Així sembla que era, i anant més enllà, probablement els rums continuaren enterrant a l’indret on els seus propis ancestres (els romans) ho feien segles abans. On els nous pobladors amb religió diferent preferiren fundar un segon indret entorn al carrer Càrritx.

Tot i haver-se obviat indrets tan rellevants com la necròpolis de Gotmar, la cova de la calç, la cova dels morts de Fartàritx, i molts altres que he descobert gràcies a José Antonio Encinas i Rafel Pons, el patrimoni arqueològic de Pollença en aquest darrer mig segle, ha estat, sens dubte, una peça clau per entendre la ritualitat funerària de l’illa de Mallorca.

Com a poble de Pollença només puc demanar-vos que cuideu les joies arqueològiques que teniu i que encara estan per descobrir, i que, a vegades, no sabem valorar. El vostre municipi encara aportarà molt més noves al coneixement de les nostres arrels, arrels que fan, uneixen i enriqueixen un poble com el vostre i que rememoreu any rere any. I és el nostre deure respectar les restes humanes que apareixen sota les vostres cases, pensau que es tracta d’antigues persones, com nosaltres, que varen estimar, varen viure i varen cuidar la mateixa terra que vosaltres trepitjau. Com a mínim no hem de permetre que acabin a MAC INSULAR!

Imatge de l’Avenc de la Punta.
PUBLICITAT