PER  SANT  JOAN,  COQUES  I  FESTA

201

Gracià Sánchez Font

Avui, 24 de juny, festa de Sant Joan, és dia de festa. Sant Joan, l’únic sant de qui se celebra el naixement, és festa pel solstici, per la nit màgica, per… i també ho és, perquè Ciutadella de Menorca celebra les festes patronals, una de les festes més populars i participatives de les Illes.

Any rere any, hi acudeixen multitud de pollencins que bé en una espècie de flota de petites barques travessen el canal, on sempre se mouen, en els dies previs a la gran festa ciutadellenca, o bé amb algun dels grans vaixells que surten replens de joves cap al port menorquí. I ho celebra amb ganes, més que mai, després d’un temps sense poder-ho celebrar per mor de la pandèmia que trastocà –i trastoca les nostres vides-.

Idò molts d’anys a tots els Joan i Joana, i a tots els ciutadellencs. Per celebrar-ho (els que no hi hem pogut anar en persona), hem volgut fer-ho a la manera de Ciutadella amb una ensaïmada de Sant Joan i una xicra de xicolata, sobre la qual volem parlar amb mots manllevats de l’amic periodista, gran gastrònom, investigador –i moltes coses més- Bep Al·lès.

PUBLICITAT

L’ensaïmada de Sant Joan

L’ensaïmada de Sant Joan, dita a la resta de poblacions de Menorca, coca bamba estava destinada a les grans celebracions acompanyada gairebé sempre del xicolati cuit, sent els protagonistes gastronòmics de totes les festes eqüestres de l’illa, de Sant Joan de Ciutadella a les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, passant per les de cadascuna de les poblacions. També l’ensaïmada amb xocolata era la protagonista dels convits de noces, bateigs i primeres comunions fins gairebé els anys 70 del segle passat. Aquesta ensaïmada res te a veure amb la mallorquina i no es farceix de res.

La rica gastronomia menorquina destaca aquests dies per les ensaïmades i la xocolata cuita que seran presents a berenars i berenetes, com hi seran les coques amb albercoc, les de sobrassada, els pastissets de confitura, el menjar blanc, els panets de Viena amb sobrassada i tot allò que ha d’omplir taules per a compartir entre amics, entre familiars… Tot una festa per al paladar.

A la festa de Sant Joan l’ensaïmada és la gran protagonista i no sol faltar a cada casa, acompanyada, açò sí, d’una bona escudella de xocolata per a mullar-la. Aquest és el berenar del Diumenge des Be, del Dissabte i del Dia de Sant Joan, com ho és també a les berenetes dels dies de festa. També és una de les protagonistes de les begudes, tan a la del caixer casat, a la de la capellana i a les celebrades a cal caixer senyor. A totes elles se serveix el “xiculati” que així es pronuncia a Ciutadella, i l’ensaïmada que són menjades pels caixers i cavallers, asseguts amb el mocador blanc entre les cames i allà, amb una elegància i destresa van mullant l’ensaïmada ensucrada dins el xocolata ben espès, que els hi aportarà les calories necessàries per a continuar la festa o bé per a recuperar les forces perdudes per la tanda a cavall.

Però aquesta ensaïmada tenia el seu antecessor en les denominades “coques de Sant Joan” en forma de mitja taronja, que ens podrien recordar les coques de Nadal o les d’anís mallorquines i que amb l’evolució es convertissin en les ensaïmades al donar-los la forma de caragol abans de posar-les al forn.

La recepta.

Ingredients:

1 quilo de farina.

300 o 400 grams de sèu o de mantega de la terra.

300 grams de sucre.

5 ous.

2 patates bullides.

50 grams de llevat de forn.

aigua i sucre de floreti (sucre en pols).

Elaboració

El capvespre o fosquet abans bullirem les patates amb la seva pell i un cop bullides les pelarem i les aixafarem amb una forquilla. Desfarem el llevat en aigua tèbia i dins un ribell hi posarem la farina -al mig hi feim un clot- i posam el llevat amb l’aigua que es begui. Tapam el ribell i ho deixam estovar de mitja hora a tres quarts fins que la pasta hagi pujat.

A continuació afegim el sèu -saïm, d’aquí ve el nom d’ensaïmada-, una mica més de farina i els ous; al final hi afegim el sucre, ja que no ha de tocar el llevat. Ho pastam ben bé i ho deixam reposar tota la nit. També hi ha que dóna forma a les ensaïmades i les deixam damunt la llauna d’enfornar -untada de sèu- tota la nit. El sendemà per saber si la pasta ha llevat, s’hi posa el dit i si no s’hi enfonsa, és bona senyal.

Per a fer les ensaïmades i donar-los forma rodona i ben estufada, hem de fer una espiral o caragol de pasta que hem d’enrotllar per a donar-li la forma típica de l’ensaïmada de Sant Joan, que res té a veure amb l’ensaïmada mallorquina, i les deixau col·locades damunt la llauna d’enformar i les deixau que acabin d’estovar.

Per formar l’ensaïmada i també a l’hora de pastar és convenient tenir les mans untades amb sèu o amb mantega.

Les posem al forn mitjà i quan vegem que comencen a estufar-se i agafen aquell color daurat estaran llestes. Un cop tretes del forn i ja cuites les cobrim de sucre en pols.

PUBLICITAT