Per la Fira, portes obertes i performace al Coster, Centre d’Art i Natura

315

Era el mes d’agost quan, al municipi de Pollença, es va inaugurar un espai d’exposició diferent, el Coster, Centre d’Art i Natura, un espai a l’aire lliure per viure i reflexionar sobre l’art, però també sobre la la vida com a part del medi ambient.

La inauguració va ser un èxit. Aleshores, però, molts eren els pollencins que feien feina. Així que, aquest diumenge de Fira, aquest dia 13 de novembre, entre les 11 i les 13’30 hores, el Coster, Art i Natura obrirà les portes per a tots aquells que vulguin conèixer aquest espai a cel obert al servei de la Bellesa.

Aquesta jornada de portes obertes del Coster es clourà amb la performace “Y este es mi cuerpo” de l’artista Concha Vidal.

A partir de les 12’30 hores, d’aquest diumenge 13 de novembre, al Coster, Centre d’Art i Natura, Concha Vidal farà una invitació a la reflexió sobre el propi cos (aquest cos tan “valorat” a la societat actual) i la seva relació amb la vida (tan arrelada a la terra com fràgil, volàtil comparada amb el planeta). L’artista avança que “Propòs un altre cos. Desorganitzat, desarticulat, emprenyat amb la seva estructura. Ressentit amb el significat. Un cos més enllà de la psicoanàlisi, la biologia i la història. Allunyat de les màquines socials que bloquegin el desig. Un cos-arbre, un costerra que es rendeix a l’etern esdevenir del cicle de la vida: mort i renaixement. Renovació de la sang. Sang d’un cos que ja fa temps que ha desaparegut, que fa temps ja es va abocar en aquest mar que ens dóna la vida però també arrabassa. Ningú sap què pot un cos…”

PUBLICITAT

De fet, aquesta performace que duu per no “Y este es mi cuerpo” “neix d’una fusió profunda del cos i la naturalesa. Una transfusió de sang amb la terra. Un pols amb allò essencial, amb allò que de debò importa. Una música que expandeix els pentagrames per donar cabuda a una altra manera d’habitar el món. Poesia visual i acústica que troba la seva matriu als paisatges rotunds de Coster. Un ritual que comença on la pintura acaba.”

Tothom que vulgui presenciar aquesta “Acció poètica suspesa entre el Puig de Maria i Pollença. Esquena i horitzó. La Mina de Coster com a claustre matern. Com a punt de partida d’un viatge que troba el seu fi a la comunió de l’U amb el Tot. El seu paisatge com a testimoni del naixement de un nou cos i l’arrel d’un arbre com a llit de mort que el resignifica una vegada i una altra en l’etern cicle de la vida. Un fil vermell que mai no es fa fallida”, que faci un racó a l’agenda de diumenge al migdia.

PUBLICITAT