PENYES I PENYALS (II)

274
Penya Mitjana. Foto: Hans Monheim.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.comnu

Continuam amb el recull de penyes i penyals.

A la vall de Ternelles:

1.- Penya dels Alls: A una anotació al Registre de la Propietat de Pollença de l’any 1865 figura els límits del predi el Castell (Castell de Baix), una part dels quals són del següent tenor: “desde la entrada del torrente dicho de las Parras á desaguar al mar siguiendo dicho torrente por encima del ribazo hasta llegar a la peña dicha dels Ays sobre la cual se ha hecho una cruz y de esta peña á la pequeña cueva dicha de can Torrens á la cual tambien se ha hecho una cruz…”

PUBLICITAT

2.- Penyal de Cala Castell: “es tracta del més gran dels penyals de dins Cala Castell”, segons un article de Miquel Àngel March, publicat al Punt Informatiu núm. 412,

3.- Penya de la Guarda del Moro. Al llibre de Pere Farrés, “Un jove romàntic, Ramón Picó i Campamar”, es pot llegir textualment: “[lo pescador] tingué la mort que mereixia: poch temps desprès, un jorn que pescava dins la Cala del Castell, la tempesta esmicolà sa barca rabatentla contra la penya de la Guarda del Moro, qu’está davant de la punta d’en Canta y dorm; ell, nadant, nadant, pogué arribar al Códol Tremol, qu’es una penya que hi ha en mig de la cala, rodejada d’aygua, y que las onades fan tremolar; va pujar ‘hi damunt per salvarse de la maror, més la mar s’aná fent grossa, pujant fins a cubrirlo y anegarlo. L’endemá lo trobaren mort á les platjes de Cala murta, dins de Formentor.”

4.- Penya Mitjana, situada ben al damunt del Castell de Baix, a mitja baixada cap a Cala Castell. És una referència toponímica que ens indica, aproximadament, la meitat del camí.

5.- El Penyal Gran: accident de la costa a la zona de Cala Castell a Cala Solleric, i concretament entre el Bancalet i la Cigala.

Fragment del mapa de Tomàs López (1773).

6.- El Penyal, anomenat així, genèricament, i que es troba a la banda de la punta Galera, dins Cala Castell. Segons Miquel Àngel March “es tracta del penyal més gros dins de l’Esbaldrec que es troba a mitjan galera de Cala Castell.”

7.- El mateix autor cita els Penyals Blancs, com a “penyals amollats de Cala Castell, de coloració blanquinosa, que trobam al començament de la Galera. És un bon lloc per a pescar.”

8.- I també el Penyal de cala Estremer, com un “penyalar situat a Cala Estremer, abans d’arribar al Racó.”

A la vall de Sant Vicenç:

1.- El penyal de Boch ja figura al “Mapa de la Isla de Mallorca y de la de Cabrera”, aixecat per Tomás López el 1773. També figura al mapa de Francisco Coello (1851), i el situa als farallons del Cavall Bernat, si bé som de l’opinió que es refereix al Morro de Bóquer, i que “Boch” fa referència a Bocchoris, abreviat. De totes maneres, a l’acta del ple de l’Ajuntament de Pollença, dia 27 de juny de 2012 se li dona el nom de carrer del Penyal del Boc, al primitiu carrer núm. 2 de la urbanització Can Botana, confonent el topònim amb el de l’animal caprí.

2.- El Penyal d’Enmig se situava a la platja de Cala Barques. Al blog “malaltsdetoponimia”, Joan Campomar i Biel Perelló, amb tot l’entusiasme, escriviren:“Dos accidents geogràfics ben característics de Cala Barques ja varen haver de sofrir escapçades importants degudes a la proximitat de la patètica Guerra Civil espanyola. Primer: el Galerot. (…) Segon: el Penyal d’Enmig. D’aquest ja no en queda res. Haurem d’observar la foto de Guillem Bestard per veure que s’ubicava enmig de Cala Barques, i que no era molt alt i s’obria en forma de ferradura mirant cap a Llevant.

Hi ha una fotografia d’aquesta penya a aquest article.

3.- El penyal Roig ho podem situar entre el pas dels Pescadors i el pla de les Coves Blanques.

(Continuarà)

Penyal Roig.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT