PENYES I P ENYALS (i IV)

391

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

(continuació: primera, segona i tercera.)

A la vall de Cuixac assenyalam les següents:

1.- La penya del Migdia es troba situada, segons Francesc Ferrer “de can Vela”, a les Quarterades.

PUBLICITAT

2.- El mateix informant diu que la penya Vermella o el penyal Vermell sobresurt al coll de Cuixac. És un penyal molt rodonet, que en Pep “Durall” emprava per trobar pesqueres. On confluïen les visuals al Castell del Rei amb el Penyal Vermell era el cantó de la Barba (més informació al programa d’IB3 TV, Tira-tira arriba al puig de Cornavaques).

3.- El penyal dels Tres Còdols està dins Can Vela Gran, a la serra de Cornavaques.

A la zona dels Garroverars i Costers:

1.- La penya del Milà: Al cim del puig de Maria, devora el molí de vent.

2.- El penyal Roig o el Vermell, situat al Puig de Maria. Al capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1687 l’honor Rafel Aulí, fill de Martí, declara tenir una quarterada de garriga o costa, al puig de les Monges, que afronta amb garriga de Bartomeu Prohensal, camí del Puig, terra i garriga de Joan Corró, i penyes de dit Puig, ço és lo Penyal Roig.

A la vall de Colonya hem registrat:

1.- El penyal d’en Balaguer és un topònim històric citat al llibre “Els pergamins de l’arxiu parroquial de Pollença”, 1491, 2 agost: “Rafel Pont i Margarida, sa muller, habitadors de Pollença, venen a Rafel Martorell de Pollença, dues peces de terra contigües, situades en l’alqueria de Fartàritx, tancades de tanca, dites ‘la Rota’ i ‘la Gualera’, en alou del Temple. Limiten amb una possessió dita ‘la Sort’, en el terme de Fartàritx, altra possessió dita ‘la Rotassa’, de Pere Pont amb el lloc dit ‘lo Marge Gros’, i amb el Penyal d’en Balaguer. Les quals possessions té per espai de vuit anys en Joan Martorell àlies Roig. El venedor té obligació de donar camí, i dret d’aigua per abeurar el bestiar en la Font del Bosc.”

2.- El penyal del Corb s’hi troba entre Fartàritx d’en Vila i la Codolineia.

3.- Del penyal Foradat tenim notíciesgràcies a Tomeu Cerdà “de can Cusset”, que explica que està dins la possessió de can Cusset, al sementer dit de l’Atzarim.

4.- La penya del Garrot: Entre les tosses del Llamp, les Derrocasses, les Roques Planes, el Mal Torrent de Massana, el gorg dels Voltors i el coster dels Ullastres.

5.- El penyal de l’Heura, segons Jaume Vives “de can Pau, o de Fartàritx”, es troba dins la Coma.

6.- El penyal del Llorer, diu el mateix informant que el podem veure a Fartàritx Gran, davall el Pas dels Alls.

7.- La penya dels Jaços la situaríem entre el Rafal i Lassarelleta.

8.- La penya Mascorda o de Na Mascorda destaca en el perfil de la serra que separa les valls de Colonya i el d’Eixartell. Situada entre ses Covasses i la penya del Rafalet, forma el nas de la figura antropomòrfica coneguda com l’Homo Mort o l’Indi. Citada per Mateu Rotger a la seva Història de Pollença, Mascorda és la feminització de l’antropònim Mascort, llinatge que es va extingir a Pollença el segle XVI. A dalt de tot, al cim, hi ha una construcció prehistòrica en ruïnes, concretament un talaiot.

9.- El penyal d’en Mirandos el situaríem a la costa de Can Cusset. És el primer lloc d’on es veu Pollença, com afirma el geògraf Miquel Àngel March. El nom fa referència a la panoràmica, al lloc per mirar. Té el mateix significat que altres topònims del terme, anomenats la Miranda.

10.- El penyal Blanc figuraentre el coll d’en Tibora (o Tibova) i la penya Mascorda.

11.- La penya del Rafalet emergeix a prop dels Rafalets de Colonya, entre el coll d’en Jeroni i el Cap de la Paret de can Lloberina.

12.- El penyal Xapat es troba en les proximitats de la Coma Llarga, a l’indret de Míner.

13.- La Penya de can Serra fa partió entre can Serra i Fartàritx.

14.- I les Penyetes és un nom conegut al pla de la Rotina, dins Fartàritx d’en Roig. Aquests dos darrers topònims també m’han estat facilitats per Jaume Vives “de Fartàritx.”

Finalment, a la vall de Ca n’Eixartell destacaríem:

1.- La penya Foradada: entre el puig de Son Vila i l’Arboçar.

2.- La penya d’en Metge, també a l’Arboçar.

3.- I la penya de les Violetes, situada entre la penya Mascorda i can Eixartell, com podem comprovar en la fotografia que il·lustra aquest article.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT