PELS CAMINS PÚBLICS DE MULETA

188
Darrer tram del camí del far de Muleta.

Tomàs Vibot

Ara, que la primavera encara no ha caldejat gaire l’ambient, us proposam una excursió llarga i contrastada que recorre la muntanya de Muleta. La part central de la ruta circula fora camí, per un territori accidentat, encara que molt ben fitat. En total ens podrem torbar unes 4’30 hores.

Partim des de la carretera de Sóller al port, davant la benzinera. Els primers metres coincideixen amb el camí des Rost, on aviat ens desviarem a l’esquerra vora Villa Frontera i la Ferreria Calafell. Més amunt travessarem les vies del tren i deixarem a poc a poc les darreres cases i hortes, on comença realment el camí de Rocafort. Més amunt, ja dins l’olivar i el pinar, travessarem un bell pont de dos ulls que supera les vies del tren de Sóller.

Després d’una estona d’esforç sortirem al camí de Castelló, per on continuam cap a la dreta. Més endavant entrarem dins una zona dominada per l’olivar. Més endavant el camí esdevé més suau i amb bocins empedrats. Des d’aquí dalt, les vistes damunt la vall són tota una lliçó de bellesa. En no molts minuts assolirem Can Tes, Can Jeroni Gros i Can Gamundí, el que tot plegat conforma una de les agrupacions més reeixides de la vall. Val la pena contemplar des de la carrera central les belles i senyorívoles façanes de totes aquestes cases.

PUBLICITAT

A l’altre cap d’aquest “pseudo-llogaret” continua el camí. Després d’uns minuts d’ascensió, el tram desemboca en un camí de carro asfaltat, just davant una caseta. Aquí voltam a la dreta i davallam amb rapidesa fins a Cas Xorc, una antiga possessió olivarera avui convertida en restaurant i hotelet de luxe. Un poc més avall arribarem a una important cruïlla de camins, on continuarem cap a l’esquerra.

Després d’un primer tram ascendent, voltam a la dreta i avançam per damunt un cap de marge. Aviat assolirem Can Carabasseta, una possessió tradicional de muntanya. Ara bé, tot just al davant, resta l’oratori de Castelló, una bella capelleta a doble vessant que actualment esta essent restuarada. Aquí val la pena pujar fins a les possessions de Can Prohom i Son Micó, dos exemples magnífics dels antics latifundis tradionals de la muntanya mallorquina.

Tornam a l’oratori i continuam pel camí que arrenca just per sota. Aquesta tirada ens deixarà davant Can Bleda i Cas Sord. Ens incorporam a l’esquerra per la carretera de Sóller a Deià i tot d’una ens desviam per la camada dels Béns d’Avall. La seguim una estona en sentit descendent i al cap de pocs minuts trobarem a la dreta el camí de Muleta. Ara bé, aquí caldrà anar molt atents ja hem de sortir de la ruta senyalitzada i voltar pel primer camí a l’esquerra. Aquest camí avança entre propietats, puja lleugerament i deixa de banda una propietat a la dreta. Als pocs metres trobarem un camí que puja a la dreta, formigonat i amb un senyal de “camí sense sortida”. Hi continuam fins arribar al cul de sac. Aquí mateix veurem damunt les roques les primeres fites, que en cap moment haurem de deixar.

Espadanya de l’oratori de Castelló.

Iniciam, doncs, el tram més caòtic i atractiu del recorregut. Les montjoies ens menen pels llocs més fàcils, encara que no ho sembli. Més avall entrarem dins una rota, molt esvaïda, amb restes de marges per ací i allà. La ruta toparà amb tres barraques esfondrades. En superar la darrera el caminoi davallarà fins a una clotada vora la mar, on al centre es troba un cocó utilitzat com a bassa coberta. Just al davant ens queda un cim al qual ascendirem, des on les vistes de la costa de Deià són de somni.

Abans d’assolir aquest cim haurem travessat un caminoi per on continuarem. Davalla amb rapidesa fins a una clotada amb una solitària alzina, vora la qual s’alça un penyal superb. Un poc més avall el camí s’aclareix fins assolir el jaç d’un xaragall, ben cobert per la pineda. A l’altra banda veurem un camí de carro que hem de seguir només uns metres. En el segon arrenca un tiranyó fitat que ens pujarà cap a gregal, el qual al cap de poc esdevindrà de carro, amb un bon marget lateral. El camí acaba en el far de Muleta, vora el qual es troba el refugi de Muleta, on val la pena descansar.

Des del mateix portell d’entrada al refugi neix el camí que ens durà fins al camí de Muleta Gran, la propera fita del notre jorn. La ruta puja suaument i constant, deixant de banda un forn de calç, una tanca amb aljub cobert i esporàdiques vistes damunt el port de Sóller. El ferm es troba parcialment empedrat. Passats dos portells de pedra assolirem el camí de Muleta, amb la possessió fortificada de Muleta Gran al davant.

Tombam a l’esquerra, seguin el camí senyalitzat. Després d’enrevoltar les cases de la possessió, avançam per un tiranyó a través d’un olivar semi-abandonat. Després de superar sa Torrentera assolirem la possessió de Muleta de Ca s’Hereu, avui oberta com a agroturisme. Un poc més avall el camí mostra de nou un bellíssim empedrat, a voltes relliscós a causa de la poca insolació de la coma. Aquest tram desemboca vora l’abandonat hotel Rocamar.

Aquí mateix parteix el camí que du a Sóller per Binidorn. Després de pujar un petit collet, surt al comellar de Son Sales. Llavors, ja per un ferm empedrat, passa vora Ca n’Ai i finalment surt vora la rodona de la carretera de Deià. Des d’aquí, vorera carretera, arribam a la benzinera on posam fi a aquesta magnífica ruta.

Far de Muleta.
PUBLICITAT
PUBLICITAT