PECULIARITATS D’UNA NOIA ROSSA I ALTRES NARRACIONS D’EÇA DE QUEIRÓS

85

Amb el número 26 de la col·lecció de narrativa, l’editorial Quid Pro Quo presenta el volum de relats “Peculiaritats d’una noia rossa i altres narracions” d’Eça de Queirós.

Cinc joies de la narrativa breu d’Eça de Queirós que es presenten en dos blocs. Un primer inclou «Peculiaritats d’una noia rossa», «Civilització», «Al molí» i «José Matias», relats en què trobarem el mestre del relat realista i de l’exploració psicològica. I un segon bloc que inclou una narració d’arrel romàntica, «El finat», de temàtica fantàstica, amb espectres i enceses passions. Alguns d’aquests contes dialoguen amb les seves novel·les, per contrast o per afinitat, com «Al molí» amb El cosí Basílio i «Civilització» amb La ciutat i les serres.

Per als coneixedors de l’obra novel·lística d’Eça de Queirós, aquestes narracions en seran un complement indispensable; per als qui encara no el coneguin, poden ser un magnífic pòrtic a un dels universos narratius més fascinants de la literatura universal.

L’autor

Eça de Queirós (Póvoa de Varzim, Portugal 1845-París 1900), un dels més grans escriptors portuguesos i un dels grans narradors realistes europeus —al qual se l’ha comparat sovint, pel seu estil, amb Flaubert o Balzac— és sobretot conegut per novel·les com Els Maia, El cosí Basílio, El crim de mossèn Amaro, La relíquia o La ciutat i les serres. A més d’aquestes obres magnes, també va escriure narracions, la més coneguda de les quals és El mandarí. A la Universitat de Coïmbra, va llicenciar-se en Dret el 1866, i esdevingué un dels impulsors de la Generació del 70. De família acomodada, acabarà per encarrilar-se cap a la carrera diplomàtica.

PUBLICITAT

El traductor

Gabriel de la S. T. Sampol (d’Alaró, Mallorca 1967) és poeta, traductor i crític literari. Ha publicat tres llibres de poesia: Difícil naufragi, Vulgata i Lisbona.

Ha realitzat versions del francès (Voltaire, la Rochefoucauld, Mme de Staël), del llatí (Hildegarda de Bingen), de l’alemany (Zweig) i sobretot del portuguès. Entre les traduccions d’aquesta llengua podem esmentar: Frei Luís de Sousa d’Almeida Garrett (Premi Josep M. de Sagarra de Traducció Teatral 1995); Objecte quasi de José Saramago; Fetge de Tigre de Gomes de Amorim (Premi Giovanni Pontiero 2007); el Llibre del desassossec de Fernando Pessoa (amb Nicolau Dols, Premi Serra d’Or de Traducció 2001); els Robaiyat (Cançons de beure), també de Fernando Pessoa; Les cançons d’António Botto; L’escena de l’odi d’Almada Negreiros (9è Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia): la Peregrinació de Fernão Mendes Pinto (Premi Jaume Vidal Alcover de Traducció 2015 i Premi Giovanni Pontiero 2019); la Consolació de les tribulacions d’Israel de Samuel Usque, i Com van néixer les estrelles, de Clarice Lispector.

L’autora del pròleg

Maria de Lourdes Pereira (Benguela, Angola 1969), és llicenciada per la Universitat de Lisboa en Llengües i Literatures Modernes: Portuguès-Francès, i doctora per la Universitat de les Illes Balears amb una tesi sobre les relacions literàries i culturals entre Portugal i Espanya, en particular sobre els autors del final del segle xix: «Antero de Quental e a Geração de 70 no diálogo peninsular». És professora de Filologia Gallega i Portuguesa en la Universitat de les Illes Balears i subdirectora de la Càtedra Mário Cesariny – UIB / Instituto Camões. Com a investigadora, ha focalitzat la seva atenció en els períodes i els autors que configuren l’etapa que s’inicia amb les generacions de la segona meitat del segle xix fins als nostres dies, amb diversos treballs publicats sobre aquest context historicocultural.

PUBLICITAT