OBRES NASCUDES DEL PATIMENT

345
A ca na Volentina, a la carretera del Moll a Alcúdia, hi ha aquest búnquer fet a la post-guerra per por a un desembarcament dels aliats durant la II Gerra Mundial. En aquesta mateixa carretera n’hi ha un total de 4 de similars característiques.

Gracià Sánchez Font

No fa gaires dies l’Ajuntament de Pollença gestionà el refer uns esboldrecs del “camí dels presos” que va des de l’entrada de cala Sant Vicenç fins a Coves Blanques.

La història d’aquest camí i d’altres obres fetes per presoners de guerra a Pollença, ha estat tractada en diverses ocasions; entre d’altres, als articles publicats a Punt informatiu Pollença, signats per Pere March, en els quals conta les vicissituds d’un treballador esclau que hi hagué de fer feina; i altres col·laboracions, com la de Pere Llobera “Morou”, en la qual intentava trobar la localització d’imatges, mentre treballadors esclaus feien un pont a la carretera del Moll a Alcúdia, etc. Vull esmentar especialment el llibre Esclaus oblidats de Maria Eugènia Jaume i Esteva publicat fa un temps en el qual documenta els treballs dels presoners durant la guerra de 1936-1939 i durant la postguerra fins a finals de 1942. O també podeu veure el documental d’IB3 “Els esclaus de Franco” que trobareu a la carta. Igualment imprescindibles són les nombroses referències que surten al llibre Pollença, la revolta contra la rebel·lió de Jaume March, Andreu Cerdà i Pere Salas.

Arran del desembarcament de les tropes republicanes a la zona de Manacor es va constatar que l’Illa estava mancada d’un sistema de defensa modern i d’un sistema de comunicacions ràpides. Així les autoritats colpistes varen decidir de construir-ne per guanyar capacitat defensiva i alhora buidar les presons. Tot es va calcular: ubicacions, trajectes, abasts… i es va començar a executar.

PUBLICITAT

En acabar la guerra, el 1939, davant la por de les autoritats, respecta al desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i que no descartaven una invasió per part dels aliats determinaren l’execució o la continuació de les obres de fortificació.

El niu de metralladora de Cala Carbó.

Entre els anys 1936 -en plena Guerra Civil- i 1942, les Illes Balears varen acollir 27 camps de treballadors forçats, plens de presoners polítics i presos de guerra. Referent als soldats republicans presos cal esmentar que els sublevats no reconeixien als soldats com a presoners de guerra ja que el treball forçat d’aquests soldats estava expressament prohibit per la Convenció de Ginebra de 1929, signada per Espanya.

Foren entorn de 15.000 persones, entre illencs i, sobretot, peninsulars –civils i militars- les obligades a fer treballs forçats a les Illes.

La major part dels treballadors varen fer feina en obres d’infraestructura viària, a Mallorca construint uns 300 km de carreteres, ponts, vies fèrries, entre d’altres infraestructures de comunicacions i les estructures de defensa militar (búnquers, aeròdroms, accessos, fortificacions…) edificades en part ja durant la guerra però sobretot durant la post-guerra.

A Pollença hi hagué tres camps de concentració. Un a la zona de Llenaira, al Moll, on hi estaven els treballadors que construïen la carretera a Alcúdia. Un segon fou el camp d’Albercuix on hi estaven els que construïen la carretera cap a la talaia d’Albercuix on s’hi volien instal·lar defenses anti-aèries i el tercer a Cala Sant Vicenç on hi estaven els treballadors que feien el camí de Coves Blanques on s’hi volia instal·lar una bateria de costa.

El niu de metralladora de Cala Barques, enterrat sota el passeig.

Aquest article pretén fer esment als nius de metralladora que encara ara es poden veure a diversos indrets de Pollença, en molt deficient estat de conservació i neteja i alguns altres que, de manera oral, ens han dit que estaven repartits en altres indrets de la costa pollencina però que foren destruïts. Per un altra ocasió queda parlar d’altres fortificacions, campaments, ponts, camins i carreteres, etc. que feren treballadors forçats durant aquell període.

Actualment hi ha localitzats dos nius de metralladora: un a cala Barques, un a Cala Molins, i quatre búnquer a la Badia de Pollença (dos dins el terme de Pollença i dos dins el terme d’Alcúdia), a primera línia de mar just devora la carretera feta pels presoners; els dos de Pollença estan un a la desembocadura del torrent de Sant Jordi, a Ca na Volentina, i l’altre a la zona de can Cullarassa.

Aquests búnquers figuren al Catàleg de Patrimoni de Pollença on, parlant d’un d’ells –ja que l’altre és quasi igual- es diu que “es tracta d’una construcció de forma quadrada de 61 m2 de superfície i dos aiguavessos simètrics amb coberta de teula àrab. Els paraments són de marès travat amb ciment, sobre un fonament de formigó. La porta d’accés al búnquer se situa a la façana sud-oest mentre que a les façanes laterals se situen les obertures horitzontals, de 1,7 de llargària x 0,6 m. d’altura, emprades per vigilar l’horitzó i per defensar la posició. La coberta és de teules. S’accedeix a l’interior descendint tres escalons. L’interior, referit i emblanquinat, es troba compartimentat en tres estances per un mur, de 0,65 m d’amplària, en forma de T. Això dóna lloc a un rebedor ample on se situa el portal i a dues estances menors separades entre sí on es localitzen les obertures horitzontals per vigilar l’exterior.” Dins la badia pollencina resten altres dues construccions similars dins el terme d’Alcúdia.

Els niu de metralladora de Cala Barques, era de petites dimensions, i està sepultat baix el passeig existent davant l’hotel Don Pedro. Pel que fa al niu de Cala Carbó, tampoc és de grans dimensions amb un sol habitacle per vigilar i defensar. Li taparen l’accés no fa massa temps.

Altres nius de metralladora es feren, o es començaren a fer, com el de Cala Bóquer on, com recull l’investigador Juan Torres, quan “el 1949, la Confraria de Pescadors es plantejava fer un varador a aquesta cala perquè el que hi havia anteriorment havia estat destruït per instal·lar-hi un niu de metralladora.”

Entre els anys 1941 i 1942 els presoners foren obligats a construir els búnquers que hi havia repartits per tota la badia de Pollença. A la imatge el situat enmig de la Badia, dins el terme d’Alcúdia.

Fa uns anys s’instal·laren vora on hi hagué aquests camps de treball, uns monòlits recordatoris dels fets per tal de dignificat la memòria de les víctimes i de condemna dels abusos viscuts.

Ara cal conservar els búnquers i nius de metralladora que queden, com s’ha fet amb part dels camí dels presos de Sant Vicenç, i que es podria continuar fent amb la resta de camins, amb la mateixa intenció de recordar el que va succeir, i caldria que totes les administracions que hi tenen alguna cosa a veure s’hi implicassin.

Si això no fos suficient només recordar que a França, entre altres llocs, s’han desenvolupat rutes guiades per visitar construccions defensives que suposen un atractiu més per al turisme cultural. A Pollença es donen les circumstàncies de poder fer una cosa similar sempre i quan el patrimoni en qüestió estigui catalogat, protegit i rehabilitat ja que a molts europeus que ens visiten els interessa l’esdeveniment històric més important del segle XX com fou la segona Guerra Mundial, encara que aquí no hi hagués cap desembarcament.

Els vencedors són els que escriuen la Història.

És forçós, doncs, que hi hagi una altra Història…

Blai Bonet.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT