Nora Müller, “Les ETV han fet més gran la bretxa entre els que tenen propietats i els que no en tenen”

678
Nora Müller.

Joan Martorell

És un fet conegut que Pollença és pionera del lloguer turístic vacacional. Molt abans que existissin portals web com Airbnb o Homeaway, al municipi ja feia temps que és llogaven finques a turistes per suplir una planta hotelera reduïda. Aquest fet, amb el temps, ha fet que actualment Pollença sigui el poble d’Espanya amb la ràtio de places a ETV per habitant més alta d’Espanya.

Per aquest motiu Pollença ha estat el centre de l’article científic “Short-term rentals and the rentier growth coalition in Pollença” (El lloguer a curt termini i la coalició de creixement rendista a Pollença), signat per Nora Müller, Ivan Murray i Macià Blázquez-Salom. L’article està basat en un estudi previ de Nora Müller, una investigadora en geografia humana de la UIB d’origen alemany amb la qual hem parlat sobre el fet de com ha influït el lloguer vacacional en la societat pollencina.

Quina és la seva formació?

PUBLICITAT

Tinc la carrera en ciències ambientals, i estic especialitzada en geografia com a ciència de l’espai i planificació ambiental. M’agrada la planificació i ordenació territorial. Per això, després de la carrera vaig fer un màster en geografia humana. Aquests estudis els vaig fer a Alemanya, però ara estic becada a la Universitat de les Illes Balears fent un doctorat sobre geografia. En realitat no se com anomenar-me, “ambientalista humana”, o alguna cosa així…

Quina és la relació amb Mallorca?

Jo som de Berlín, però el meu company és d’aquí i el 2017, durant el segon any de màster vaig venir Mallorca per fer el projecte de final de màster, ja que es tractava d’una investigació sobre el poble de Pollença.

Quina era la idea que teníeu de Mallorca abans de conèixer-la amb profunditat?

Al principi tenia una imatge un poc falsa de Mallorca, però mentre feia un Erasmus a la Universitat Autònoma de Barcelona vaig conèixer una mallorquina que em va convidar a venir a l’illa un cap de setmana llarg. I la meva primera reacció va ser de no voler venir, per la imatge negativa que en tenia, relacionada amb el turisme de borratxera. Avui en dia ha canviat molt aquesta imatge.

Recentment heu publicat a una revista científica l’article “Short-term rentals and the rentier growth coalition in Pollença”, sobre el lloguer vacacional a Pollença, que està basat en un estudi vostre. És així?

Sí. Vaig fer un estudi qualitatiu en el que vaig fer entrevistes a Pollença amb diferents agents, tant de les immobiliàries, com també personal de l’Ajuntament i amb propietaris. Després, amb Ivan Murray i Macià Blàzquez ho vàrem elaborar per fer un “paper” científic, un article. Perquè al final és molt diferent escriure una tesi final de màster, que un article científic.

Ivan Murray va fer tota aquesta part quantitativa de fer els mapes i analitzar les rendes. I això ha enriquit la feina que jo havia fet de manera qualitativa.

Com va sorgir la idea de fer un estudi sobre Pollença?

La meva idea era venir a Mallorca sí o sí, i en aquell moment, entre 2016 i 2018, era quan tot el tema d’Airbnb començava a tenir molta força i creava molt de debat, també a nivell científic. Jo volia fer alguna cosa sobre aquest tema i com que coneixia a Macià Blàzquez li vaig comentar que m’agradaria fer un estudi sobre aquest tema a Mallorca. Ell em va recomanar estudiar el cas de Pollença, i així va sorgir la proposta.

Pollença és un cas com a molt interessant perquè en aquell moment i encara avui, la majoria dels estudis tracten espais urbans i ja hi ha molts estudis d’Airbnb i lloguer vacacional sobre ciutats com Barcelona, Amsterdam, Berlín o Palma. Però sobre espais més rurals com Pollença no hi havia tant d’estudis. I també el fet que el poble de Pollença ja fa molt d’anys que està implicat en el lloguer vacacional li afegeix també un altre punt interessant a l’estudi.

Des de quin punt de vista enfocau l’article?

A l’article ens plantejam quins processos han fet que a Pollença el lloguer vacacional estigui tan estès, ja que es compta amb una plaça de lloguer vacacional per habitant. A escala d’Espanya no hi ha cap municipi amb tanta densitat de cases vacacionals. Clar, això és moltíssim. Quan vaig començar l’estudi la narrativa general era que a Pollença gairebé tothom te un lloguer vacacional, i les dades quantitatives ho varen validar. Però, clar, després la pregunta va ser com ha sorgit això?

Es pot afirmar que el lloguer vacacional, així com el coneixem avui dia, va néixer a Pollença?

Si parlam només de Mallorca, pot ser que sigui el lloc on ha estat més present. Jo imagin que molt de temps va succeir que llogaves una casa d’algú a la platja perquè vivies a l’interior de l’illa, però diguem Pollença va ser el lloc on primer es va professionalitzar.

I com va començar el lloguer vacacional a Pollença?

Als principis del segle XX ja hi havia un turisme relacionat amb els britànics. Però anys després va haver-hi una transformació brutal de les cases de camp que tenien usos agrícoles però que ja no donaven cap rendiment. Per tant, va començar a haver-hi aquesta transformació a poc a poc, però un poc al marge de la legalitat, transformant aquestes cases i començant a llogar-les. Suposo que també va ser important que ja hi havia vincles amb britànics.

Supòs que una de les causes també deu haver estat que les places hoteleres són manco que a les d’altres municipis de costa. I per això es varen haver d’usar les finques?

Sí, clar. És que Pollença ha tingut més aquest model des d’un inici. Quan Mallorca es va desenvolupar turísticament, al Port de Pollença varen començar a aparèixer hotels, però més tímidament que a altres zones. Per això, des d’un inici es va diferenciar de l’altre desenvolupament amb aquest sorgiment de cases vacacionals.

I com ha afectat a la societat pollencina aquesta forma de desenvolupament turístic?

A Pollença ja hi havia molta gent que tenia cases de camp i podia transformar-les en cases vacacionals. Però això deixa fora la gent que no tenia cap casa de camp. Per una banda es transformen les cases en cases per a turistes i deixen d’existir com a habitatges per viure. I per altra banda, també ha contribuït a la pujada de preus. És a dir, que per una banda no hi ha cases, i les poques cases que hi ha s’encareixen perquè que hi ha més escassetat de cases al mercat. És com una trampa doble. Les persones que s’han pogut aprofitar d’això, s’han pogut quedar i troben que així ja està bé, però hi ha una part que no es veu tan clarament. D’això no en tinc números, però molts entrevistats a l’estudi expliquen com els fills ja no poden viure aquí o com hi ha veïnats que se n’han anat a viure a sa Pobla. Hi ha un desplaçament poblacional relacionat amb aquesta transformació perquè ja no hi ha cases per viure.

Ara es xerra molt d’Airbnb, però el lloguer d’habitatges vacacionals ha passat per moltes altres fases…

Abans d’Airbnb ja hi havia empreses que es dedicaven exclusivament al lloguer vacacional, però aquestes eines digitals han impulsat encara més aquest mercat i han facilitat que hi puguin entrar persones no professionals. D’altra banda aquestes eines sorgiren el 2010, després de la crisi financera del 2008, que precisament era una crisi que va sorgir de l’especulació immobiliària. I precisament aquesta crisi ha servit per impulsar aquestes aplicacions, ja que molta gent ho va veure com una sortida als problemes econòmics.

Abans per llogar la finca havies de passar necessàriament per les agències, i ara ja no. Creu que aquestes aplicacions han democratitzat el mercat del lloguer turístic, o han fet un efecte invers?

Jo no et diria que ha fet un efecte invers. Jo crec que allò que han aconseguit és que a les persones que ja tenien cases els ha facilitat l’accés a poder-les llogar a turistes i a formar part d’aquest sector. Però tota la gent que no en té, no ha pogut tenir aquesta opció. Per tant, no sé si democratitzar és la paraula més correcte, jo crec que s’ha manifestat una desigualtat ja existent basada en tenir o no tenir propietats.

I no creu que, al menys, el lloguer vacacional ha ajudat a repartir la riquesa? Perquè, al contrari que un hotel de dos mil persones és d’un sol propietari, les mateixes dos mil persones es poden allotjar a habitatges turístics de centenars de propietaris.

No ho crec pel que et deia abans, aquestes persones que ja tenien propietat ara és poden aprofitar d’això i se manifesta o es reprodueix una desigualtat social que ja existia abans. Al mateix temps que uns s’enriqueixen, els que no tenien propietats s’empobreixen més. Per tant, la bretxa es fa més gran. S’ha empobrit més perquè és encara més difícil accedir a un habitatge perquè directament ja no n’hi ha, són habitatges que no estan al mercat. No només és que siguin més cares, és que no estan en el mercat. S’enforteixen les classes altes a costa de les classes baixes.

Ara hem entrat a una nova fase que és quan el Govern ha posat un fre al lloguer vacacional. De fet, ja no es donen més llicències.

Aquesta regulació no ha afectat a Pollença, perquè ja hi havia moltes cases legalment constituïdes com a vacacionals abans que hi hagués una regulació. A més, continua havent una oferta il·legal.

Mapes de l’article “Short-term rentals and the rentier growth coalition in Pollença” que mostren la relació entre els lloguers a curt termini (STR) i ingressos a Pollença, 2017.

PUBLICITAT