MOSCARD TIGRE A POLLENÇA

513

Marcos Makowski. Llicenciat en Veterinària.

Fa ja uns tres anys vaig publicar un article amb aquest mateix títol a aquest diari, al qual alertava de la proliferació d’aquest moscard invasor al nostre entorn, a més d’explicar algunes mesures que es podien prendre per disminuir la seva presència. Actualment, degut entre altres coses a les pluges de les darreres setmanes que han afavorit una “explosió demogràfica” d’aquest paràsit, qui més qui manco ha patit les incomoditats ocasionades per les seves picades.

Pet poder lluitar contra aquest diminut enemic, primer l’hem de coneixer. Farem un petit resum:

El Moscard Tigre , de nom científic Aedes albopictus (Aedes vedel grec: desagradable, molest) va arribar a Mallorca al 2012. El seu origen és al sudest asiàtic, encara que des de fa ja un grapat d ‘ anys la seva distribució és global.

PUBLICITAT

El seu tamany és similar o un poc més petit que els moscards comuns (Culex) i es caracteritza per ser de color negre amb retxes blanques. Si teniu la sort de matar-ne un amb la mà – són molt ràpids- ho podreu comprovar.

Hi ha TRES factors rellevants que el diferencien del moscard comú:

1- Pica a qualsevol hora del dia,  normalment a les cames i en repetides ocasions (d’aqui ve Aedes, molest).

2- La seva reproducció està totalment adaptada a l’entorn urbà.

3- Actua com a transmissor de malalties que afecten als humans (Zika, Dengue, Chikungunya,…). Encara que a Espanya hem tengut ja casos de transmisió local d’alguna d’aquestes malalties, no es pot comparar el risc amb altres regions tropicals on aquestes són malalties endèmiques. Això no vol dir que no li haguem de donar importància. Per posar un exemple, el moscard tigre ha provocat la disseminació de la Dirofilariosis o Malatia del Cuc de Cor als nostres cans de forma generalitzada per tota la illa, passant a set una malaltia no diagnosticada feia 10 anys, a tornar-se una malaltia ja endèmica.

Per aquests motius, TOTHOM (particulars i serveis públics) ens hauriem d’implicar en la lluita contra aquest paràssit.

La seva erradicació és pràcticament impossible, però sí que es poden prendre mesures, que poden ajudar a controlar la seva població.

El més important és buidar qualsevol depòsit d´aigua al nostre entorn, per petit que sigui: plats dels cossiols, poals, petits forats, neumàtics,… sobretot  ho hem de revisar amb detall  els dies després de ploure. Per exemple, en un petit poal amb aigua de pluja que tenguem en un pati, poden criar de 200 o 300 larves de moscard. Basta buidar-los perquè aquestes larves morin. Les piscines no suposen normalment un focus de cria, ja que les larves no es desenvolupen a aigües clorades.

Els embornals del carrers on poden quedar petits depòsits d’aigua deprés de ploure, és un altre lloc on poden criar. Aquí són els serveis municipals on amb l’ajuda d’empreses especialitzades haurien de dur un control regular.

Cal recordar que hi ha alternatives als insecticides quimics habituals que són igual o més eficaços i que no suposen un risc per altres espècies d’insectes, ni un problema de contaminació per al mediambient.

Si tots ens preocupam de fer això de forma habitual i responsable, es pot reduir la població de moscard tigre a prop d´un 80%. A més d´això es poden prendre mesures més agressives, duites a terme per empreses especialitzades.

Si teniu quasevol dubte, podeu contactar al mail: moixica.vet@gmail.com

PUBLICITAT