MISSA FUNERAL PER AL DOCTOR CARRETERO

726
El Doctor Andrés Carretero.

Aquest divendres 28 de maig, a les 18’30 hores, a l’Església de la Mare de Déu del Carme del Port de Pollença, es dirà una missa funeral per al Doctor Andrés Carretero Moya.

El Doctor Carretero va morir el passat dia 14 de gener, en plena pandèmia, amb mesures de restricció i confinament severs, per la qual cosa va ser impossible realitzar el seu comiat.

Andrés Carretero Moya va néixer a Figueres (Girona). Fill de militar i mestra, la seva família era d’origen andalús. Va perdre sa mare molt jove, per mor d’una cardiopatia. Aquest fet va determinar la seva vocació, va decidir fer-se metge.

Va estudiar la carrera de Medicina i Cirurgia entre Sevilla i Madrid, mentre feia feina com a infermer. Eren anys difícils de postguerra i la seva família era d’origen humil. Es va llicenciar en tan sols 5 anys, l’any 1946.

PUBLICITAT

Va opositar a Metge Militar, Assistència Pública Domiciliària (APD), Inspector metge i l’especialitat de Pediatria a l’Escola de Pediatria de Madrid.

Com a metge militar, fou destinat al Sàhara Occidental durant tres anys, després dels quals va sol·licitar ser traslladat a la Base Aèria del Port de Pollença, e 1953. Durant més de 30 anys, va anar combinant la seva feina com a metge militar amb la seva consulta privada al Moll. Va exercir com a Metge General i coma Pediatra.

Va ser una persona curiosa, inquieta i molt estudiosa. Va continuar estudiant tota la seva vida, mentre va fer feina. Tenia una formació àmpla: va estudiar ECG, Rajos X, traumatologia, anglès per atendre millor els pacients foranis, etc. Això no era molt habitual a la seva època.

Com a metge general, en aquells temps, els serveis d’atenció primària encara no estaven organitzats, havent d’atendre les urgències i molts tipus de patologies diferents. Es va anar adaptant a les necessitats de la feina que havia de realitzar. Era valent i un home fort, determinat i clar a l’hora de prendre decisions.

El Doctor Andrés Carretero el dia en què fou homenatjat per Pollença.

Va ser un estudiós incansable, un treballador incansable. Tenia clara la idea que el coneixement per tractar la malaltia era necessari, però que si no s’hi posava ànima i cor, no s’ajudava a curar. Va tractar els seus pacients “com si fossin de la seva família. Amb estima i dedicació” i va disfrutar molt d’això.

Estava orgullós i content de la seva feina. Quan passejàvem pel Moll o anàvem al Club Nàutic, sempre hi havia una persona que espontàniament venia i, després de saludar-lo, recordava: “Don Andrés, se acuerda usted… i no lo olvidaré… usted me ayudó… me atendió en…” i aleshores ell es posava molt content, content… com si se li obrís el cor i respongués amb una mirada plena d’alegria i una àmplia rialla en aquestes mostres d’agraïment.

Com a Pediatra, també exercia. Hi ha un fet que contava amb molt d’orgull i content. Va salvar la vida del fill prematur de Patrice Munsel, el 1958, una cantant d’òpera que vivia a Formentor. Se les va haver d’enginyar per dur una incubadora de fora, però ell va mantenir l’alimentació i la temperatura del recent nat fins que va arribar aquella incubadora des dels Estats Units. Això va ser el que li va permetre fer el seu primer viatge a Estats Units, acompanyant el recent nat de retorn a Nova York.

Quan va ascendir a Coronel, el destinaren a Madrid, essent cap del Centre d’Investigació de Medicina AeroEspacial (CIMA), on també va desenvolupar una bona feina. Va fer innovacions i viatges a Amèrica, on també va ser molt apreciat.

Després de jubilar-se i arribar l’hora d’acabar la seva carrera com a militar, i després de la mort de la seva dona Blanca, l’any 2011, va decidir tornar a viure a Mallorca, al seu pis de davant la Badia.

El Doctor Andrés Carretero.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT