MAGDALENA MARCH, CENT ANYS DE VIDA INTENSA

729
Magdalena March Salas avui compleix 100 anys.

Magdalena March Salas avui 31 de desembre de 2020 compleix 100 anys, cent anys de vida intensa.

Bona part de la seva vida, una quarantena d’anys, ha viscut a Bons Aires (Argentina), on va anar tot just després d’haver-se casat amb Josep Cànaves “de la Punta”.

El seu home, Josep, era el fill petit de qui va ser batle de Pollença durant la República, Pere Josep Cànaves. Conten familiars seus que Josep va anar a la Guerra per evitar que els dos germans grans fossin afusellats com ho va ser son pare.

Tots dos decidiren anar-se’n a l’Argentina per sortir de l’Estat espanyol i deixar enrere un moment del qual Josep mai no en volia parlar.

PUBLICITAT
La regidora de Benestar Social, Francisca Cerdà, ha duit la tortada d’aniversari, perquè Magdalena bufàs el centenari.

La vida a l’Argentina

Instal·lats a l’Argentina, Josep i Magdalena regentaren juntament amb altres socis un negoci de pastisseria al centre de Bons Aires. Entre altres, hi treballà el germà petit de Magdalena, Joan. Aquest, però, després d’enviudar, tornà a Pollença, on vivien els altres dos germans, Maria i Perico, i va refer la seva vida.

Magdalena a més a més, cosia corbates que enviava a França per a grans dissenyadors de moda.

Gran aficionada al futbol i a l’esport en general, molt especialment dels grans esportistes de cada moment. Aquesta passió era compartida amb el seu home, qui va estar molt lligat al futbol argentí. No debades, Josep va ser secretari del Club Atlético Boca Juniors i va signar un dels primers contractes que feren a Maradona.

Visites a Pollença

Durant els quaranta anys que visqueren a Bons Aires, Josep no va voler venir mai a Pollença. En canvi, Magdalena sí que va venir una vegada per passar un estiu al costat de sa mare que, aleshores, ja tenia una norantena d’anys.

Quan el matrimoni tornà a Pollença, Franco ja era mort. Aleshores, vengueren a viure-hi. La parella estava avesada a moure’s en l’anonimat d’una gran ciutat com Bons Aires i es trobaren millor al Moll, on passaven més desapercebuts que al pble. A més a més, allà vivien algunes de les seves amistats.

Fins a la jubilació, Magdalena va fer voretes per a Teixits Vicens. Com altres dones pollencines, se’n duia la feina a casa i, quan la tenia feta, la duia a la fàbrica. El seu home, Josep va fer feina de secretari en una empresa de fontaneria.

Una dona molt especial

Fet i fet, la vida ha convertit Magdalena en una dona molt especial. Aquella joveneta decidida que va anar fins a Bons Aires per iniciar la vida al costat de Josep, va esdevenir una dona de món.

Després d’enviudar, va anar a viure a la Residència de Sant Domingo, on fins abans de la pandèmia del coronavirus, feia vida normal. Cada setmana sortia per anar a fer la travessa de futbol, per anar a la perruqueria…

Des del confinament ençà, només ha sortit de la Residència en una ocasió. Això no obstant, Magdalena està bé físicament i mental. De fet, l’excepcionalitat del moment, l’ha afectat menys d’allò que, en principi, es podia pensar.

El batle Bartomeu Cifre Ochogavia ha lliurat una placa d’homenatge a Magdalena.

Una celebració marcada per la covid-19

Avui, 31 de desembre de 2020, Magdalena celebrarà el centenari a la Residència de Sant Domingo, on viu des de fa alguns anys. Hi haurà un bon dinar en el qual no hi faltarà la tortada amb les espelmetes.

El batle de Pollença, Bartomeu Cifre Ochogavia, ha lliurat a Magdalena una placa en homenatge a aquests cent anys de vida intensa. En aquest moment tan especial, al costat de Magdalena, només hi ha pogut ser el seu familiar més directe: el seu germà Perico.

Com que el dia és bo i han pogut tenir la sala ben airejada, la cunyada Jerònia i els seus nebots, han pogut compartir una estona amb de Magdalena.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital
PUBLICITAT