L’ORQUESTRA NACIONAL D’ESPANYA CLAUSURARÀ EL FESTIVAL DE POLLENÇA DE 2022

224
Imatge d'arxiu. L'any passat el Festival va complir 60 anys.

L’any 1974, el Claustre de Sant Domingo va ser escenari de l’Orquestra Nacional d’Espanya que, aquest 2022, tornarà oferir un concert en el marc del Festival de Música de Pollença. Per ser preciosos, l’Orquestra Nacional d’Espanya, dirigida pel seu director titular i artístic, David Afkham, clausurarà la temporada amb un concert que se celebrarà el 27 d’agost de 2022.

Quaranta-vuit anys des que l’Orquestra Nacional d’Espanya actuà a la XIII edició del Festival de Pollença, Mallorca no havia tornat acollir aquesta formació. I és que les actuacions de l’Orquestra Nacional d’Espanya fora de la seva seu habitual a l’Auditori Nacional de Música de Madrid són curosament seleccionades, circumstància que dona la mesura de la rellevància nacional i internacional que té el Festival de Pollença. 

De moment, no s’han donat detalls del programa de la vetlada del proper 27 d’agost, que constituirà el concert de clausura de l’edició 2022 del Festival de Pollença, tan sols que serà protagonitzada pel compositor Felix Mendelssohn i alguna agradable novetat en forma d’estrena. 

Tant el batle de Pollença, Bartomeu Cifre Ochogavia, com el director artístic del Festival Pere Bonet, han mostrat la seva satisfacció per haver aconseguit poder tornar comptar amb l’Orquestra Nacional d’Espanya a Mallorca. A l’hora que han agraït la col·laboració al director tècnic de l’OCNE Felix Palomero i a tot l’equip directiu i tècnic de l’INAEM per les facilitats i la disposició. 

PUBLICITAT

L’Orquestra Nacional d’Espanya 

Ll’Orquestra Nacional d’Espanya va ser fundada el 1937, durant la Guerra Civil espanyola, i es va rellançar definitivament el 1942. Des de llavors ha desenvolupat una ininterrompuda i intensa labor concertística, amb una àmplia temporada a Madrid – des de l’any 1988 té la seva seu a l’Auditori Nacional de Música-; participa en els principals festivals espanyols i fa gires per Espanya i per diversos països d’Europa, Amèrica i Àsia.L’Orquestra Nacional d’Espanya, que ha sabut consolidar el caràcter innovador de la seva programació –gràcies a la inclusió de nous formats en anteriors temporades– i la seva capacitat per generar noves audiències, es converteix en una orquestra de referència indiscutible del nostre país. Entre els seus objectius figura el de situar-se també com una orquestra de referència a Europa a mitjà termini.

David Afkham

David Afkham és el director titular i artístic de l’Orquestra Nacional d’Espanya des de setembre de 2019, després del seu mandat com a director principal d’aquesta institució d’ençà de 2014. Al llarg d’aquests anys ha presentat ambiciosos programes com els Gurrelieder de Schönberg, la Simfonia núm. 6 de Mahler, la Simfonia núm. 9 de Bruckner, la Simfonia Fantàstica de Berlioz, el Rèquiem de Brahms, La creació de Haydn, així com representacions semiescenificades de L’holandès errant, Electra, La passió segons sant Mateu, El castell de Barbablava i Tristany i Isolda. David Afkham col·labora també com a director convidat de manera habitual amb algunes de les millors orquestres i teatres d’òpera del món, i s’ha guanyat la reputació de ser un dels directors alemanys més sol·licitats dels últims anys. Els seus projectes per a la temporada 21/22 inclouen col·laboracions amb les orquestres simfòniques de Minnesota i Pittsburgh als Estats Units i amb l’Orquestra Simfònica de Viena i la de la BBC d’Escòcia a Europa. Amb anterioritat al mestre Afkham, el podi de l’Orquestra Nacional d’Espanya ha estat ocupat de manera estable per Bartolomé Pérez Casas, Ataülf Argenta, Rafael Frühbeck de Burgos -qui més vegades ha dirigit l’agrupació-, Antoni Ros-Marbà, Aldo Ceccato, Jesús López Cobos i Josep Pons. Com a directors convidats, l’Orquestra Nacional ha comptat amb mestres de la talla de Sergiu Celibidache, Igor Markevitch, Rafael Kubelik, Zubin Mehta, Yuri Temirkanov, Gustavo Dudamel, Semyon Bychkov, Christoph Eschenbach o Juanjo Mena. De la mateixa manera, l’orquestra ha col·laborat amb els solistes vocals i instrumentals més destacats de la segona meitat del segle XX. Es tracta d’una institució que aposta clarament per afavorir la igualtat en l’accés a la música i la cultura; per això continuen desenvolupant nombroses activitats basades no sols en l’àmbit socioeducatiu (Pintasonic, En Família i concerts escolars), sinó amb la col·laboració social en diversos col·lectius amb necessitats específiques. L’Orquestra és una unitat de producció dependent de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), del Ministeri de Cultura i Esport.

El concert de 1974 al Festival de Pollença

L’1 de setembre de 1974, va tenir lloc en el Claustre de Sant Domingo el que a hores d’ara és la darrera actuació de l’ONE a Mallorca, i ho va ser acollida per la repercussió artística que anava agafant el Festival de Pollença en la seva XIII edició.
 Tant el fons documental Bestard-Cerdà com l’arxiu de l’Orquestra i Cors Nacionals d’Espanya tenen ben documentada gràficament aquesta actuació, que va tenir un gran ressò tant a la premsa regional com nacional. Efectivament, n’és exemple la portada del Diario Baleares de 3 de setembre que recollia en portada a quatre columnes «Doña Sofia en los Festivales de Pollensa». Certament, el concert fou presidit per l’aleshores SAR Princesa Sofia, la crònica recollia: «Los Festivales de Pollença tuvieron este año broche de oro con el magnífico concierto que ofreció la Orquesta Nacional. Honró el acto con su presencia SAR la Princesa Doña Sofia, quien según noticia ayer emprendió breve viaje a Londres para regresar de nuevo a Palma en fecha próxima. El concierto fue un éxito memorable y al final del mismo la Princesa de España tuvo la gentileza de felicitar personalmente a su director..Aquell 1 de setembre de 1974 el Claustre va mostrar una de les seves millors entrades amb gran èxit de públic, i va tenir cròniques i crítiques musicals d’Aguiló de Cáceres i Miguel M. Deyà Serra, sempre amb les fotografies del pollencí Joan Cerdà. En aquella ocasió va dirigir l’ONE el seu aleshores director titular Rafael Frühbeck de Burgos, qui posteriorment va tornar al Festival de Pollença l’any 2002 dirigint l’Orquestra Simfònica de Londres. El 1974 constituïren el programa del concert La canción del torero de J. Turina, El amor brujo de Manuel de Falla i la Vuitena Simfonia en sol major d’A. Dovrak.

PUBLICITAT