L’ORIGEN DE LES FALLES

170

Eva Remolina – AMIC

Les falles de València formen part del patrimoni immaterial de la Humanitat de la UNESCO des de 2012. Els motius que es van argumentar per a justificar la seva inclusió van ser la creativitat en els arts i oficis, la transmissió inter generacional, la seva aportació a millorar la comprensió social i la seva obertura a tothom, sense cap exclusió social.

L’origen de les falles es creu que prové del segle XVIII, concretament de la tradició dels fusters que en honor del seu patró Sant Josep, van començar a cremar al carrer davant dels seus tallers objectes de fusta que estaven deteriorats. Més tard els veïns van començar a cremar figures confeccionades per ells mateixos damunt d’una plataforma. Des de llavors la “cremà”, que és el moment àlgid de la festa, sempre se celebra el 19 de març, tot i que ha anat evolucionant pel transcurs dels anys fins a arribar a la festa que coneixem avui en dia.

Tampoc la “mascletà”, un altre dels actes més destacats i de major afluència de les falles, eren a l’inici com ara, sinó que es tractava d’una sola metxa coneguda com la “traca quilomètrica” que es col·locava per sobre de la gent i davant de la qual es corria abans que explotés.

PUBLICITAT

La “mascletà” més important és la que es fa a l’Ajuntament de València. Aquesta comença a la font de la plaça del consistori i acaba tocant l’edifici de correus. Encara que és la més multitudinària no és l’única, ja que s’ubiquen mascletàs més petites a la majoria de barris de la ciutat.

PUBLICITAT