Les “setas rovellons” i els esclata-sangs forasters

280

Pep Córcoles

Avui m’han enviat aquesta fotografia d’un establiment de Ciutat. Són uns esclata-sangs forasters preciosos. El que me crida l’atenció és el nom que li dona l’establiment. És correcta, però no és com li deim a Mallorca. ‘Setas’ (en castellà) és un genèric que engloba tots els fruits dels fongs, ja siguin esclata-sangs, picornells, blaves, etc. ‘Rovellons’ (en català del Principat) és el nom que donen a Catalunya als esclata-sangs. Nosaltres, a Mallorca, les diferenciam d’una manera molt senzilla: esclata-sang mallorquí (Lactarius sanguifluus) i esclata-sang foraster (Lactarius deliciosus). I enmig tenim el Lactarius vinosus, que és l’esclata-sang morat. Mirau si tenim noms ben senzills en bon mallorquí i empram noms que no són d’aquí.

Per cert, en castellà es diuen ‘níscalos’, en vasc esnegorri, Onddo gorri, Ziza gorri (Navarra); Pinutela (Legazpi); Pinetela o Piñatelia (Bergara) (del cat. Pinetell); Castellà: Mícula (Burgos per Neila, Quintanar de la Sierra y Canicosa); Nícola (Almazán, Burgos); Anizcle, Amizcle (Tierra de Pinares de Soria i Burgos per Navaleno, Abejar, Covaleda, etc.); Añizcle (Hontoria del Pinar, Aldea del Pinar) ; Níspola (Bayubas de abajo); Nícalo (Valladolid, Segovia y Burgos), Seta de Nícalo (Bureba); Rebollón (Ágreda y Moncayo); Níscalo (Salamanca, Ávila y Madrid). Mizclo (Cuenca) ; Nízcalo (Guadalajara); Andalús: Guíscano (Cazorla); Pinetel (Sierra Morena, del català);
Galleg: Fungo de muña, Latouro, Pingadouro.

Qui vulgui fer aportacions d’altres denominacions locals pot deixar la seva aportació als comentaris de Facebook.

PUBLICITAT
PUBLICITAT