LES BENEÏDES AL PORT DE POLLENÇA L’ANY 1958, UN MOMENT CLAU PER A LA FESTA

606

Enguany, per segon any consecutiu, no hi haurà Pi, però sí que recuperarem les beneïdes, tant al Pollença com al Port. Un acte que ha tingut els seus alts i baixos, de vegades superant en participació a la pujada del Pi, i d’altres, arribant a desaparèixer.

Els anys 50, principalment en la segona meitat, foren claus en la transformació de les beneïdes i també de la festa del Pi. Per aquest motiu avui reviurem la colcada del Port de Pollença de l’any 1958, i ho feim gràcies a unes imatges cedides a Punt Informatiu per Nadal Moragues.

No sabem des de quan se celebren beneïdes al Port de Pollença, així i tot sí que podem donar algunes dades que ens poden orientar.

Les beneïdes a Pollença se celebraven a principi de segle a l’horabaixa del dia 17 de gener, mentre que el Pi es pujava el dia abans. La colcada fins als anys 30 era molt popular, ja que es feien curses de cavalls i mules pels carrers del poble. Això no obstant a partir del 1933 entraren en decadència, fins que l’any 1954 dos canvis importants tornaren a popularitzar aquest acte. El primer va ser la celebració del Pi el mateix dia 17 de gener, al matí, mentre que les beneïdes es varen mantenir a l’horabaixa. I el segon canvi rellevant va ser la modernització de la festa, fent aparició per primera vegada les carrosses endomassades i els personatges disfressats. De fet, aquell any es va donar un premi a la millor carrossa.

PUBLICITAT

Casualment, aquell 1954 va ser l’any en què un grup d’homes del Port de Pollença com Antoni Cabanelles, Torrer, Rafel Ochogavia d’Albercuix, Jaume Bauçà, Panada, Miquel Ferrer, Marjo, Bernat Rotger, l’amo en Francesc de Llenaira, l’amo de Cal Canari, etc. decidiren organitzar un Pi al Moll. Els primers anys es va anar a cercar el Pi a la finca d’Albercuix, fins que el 1959 ja es va dur de Formentor.

Així, la foto ens duu exactament a aquells anys, quan a la colcada del Moll, com a la de Pollença, hi participaven carrosses de s’endomassaven i molts dels participants es disfressaven. Les dues imatges sembla que són de la mateixa carrossa, la primera just abans de la colcada i la segona en el moment que passava per davant la parròquia de la Mare de Déu del Carme. A més, a la primera, podem veure com un dels nins va vestit de capellà amb una barba postissa.

No sabem qui és l’autor de les imatges, ni quins són els noms dels protagonistes, una qüestió que esperam, després de la publicació d’aquest article, ens resolguin els nostres lectors (número de Whatapp 652 070 791). El que sí que podem dir és que els nins que apareixen a les imatges ara deuen tenir al voltant dels 76 anys.

Per acabar, voldria afegir dues dates que m’han semblat interessants per desconegudes, i que he trobat al llibre del Pere Salas “Història de Pollença. Segle XX”. Un llibre ineludible per tot aquell pollencí que desitgi saber com hem arribat fins aquí.

  • Aquell 1958 els molleros donaren un bon dinar a tots els participants de la festa de Sant Antoni, una idea que va inspirar als pollencins per començar a fer el dinar a Ternelles l’any següent. Curiosament, el 1959 el Pi es va començar a dur de Ternelles de manera gairebé ininterrompuda, el mateix any que els molleros el varen començar a dur en barca des de Formentor.
  • L’any 66, al poble de Pollença (no sabem si va ser així al Moll), varen desaparèixer les beneïdes a causa del declivi en general de la festa de Sant Antoni, i no es varen recuperar fins deu anys després. Des de llavores, però, ja es feren en format de processó, com les entenem actualment.

Aquest article s’ha pogut elaborar a partir de les imatges que ha enviat un lector a Punt Informatiu després de la convocatoria per fer un Sant Antoni virtual a puntinformatiu.cat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT