L’ENTORN PROTEGIT DEL PONT ROMÀ I EL QUE NO S’HI PODRÀ FER

555
Planimetria de l'entorn de protecció extreta de la proposta d'acord de la delimitació del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

Recentment el Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca va aprovar delimitar l’entorn de protecció del Pont Roma, que és un BIC (Be d’Intrès Cultural) des de l’any 1966. L’objectiu de la delimitació és protegir els seus valors patrimonials.

L’entorn de protecció del Pont inclou els indrets des dels quals es tenen vistes cap al pont i des del pont, tant des del nucli urbà, a través dels carrers del Pont Romà, carrer de Campos i l’inici del carrer de Bartomeu Aloy, com des del camí de Ternelles fins a la carretera Ma-10. Així mateix, s’inclou dins l’entorn de protecció el llit del torrent (incloent-hi els murs de pedra laterals)des d’aproximadament el carrer de la Gerreria i fins al pont de l’Horta, així com el tram del carrer de l’Horta que passa per l’actual pont de l’Horta construït el 1926. Incloses dins aquest àmbit de protecció queden quatre parcel·les, qualificades com espai lliure públic i espai lliure privat. En total, la superfície protegida és de 16.084 m2

Que implica la protecció?

Del Pont Roma com a BIC s’ha de garantir la seva conservació en el seu estat primigeni, admetent- se tan sols aquelles obres que estiguin encaminades a la seva consolidació, conservació i restauració, i en casos excepcionals, de recuperació d’algunes de les seves característiques originals. A més s’han de prendre les mesures adients per tal d’evitar els actes de vandalisme i en l’àrea delimitada s’haurà d’eliminar la vegetació de la vora del torrent que dificulta la contemplació, parant especial atenció a evitar vegetació adossada a la construcció.

Pel que fa a l’entorn de protecció no s’hi podran instal·lar elements que pertorbin la visualització del Pont. Tampoc no es podran dur a terme actuacions que puguin afectar a la contemplació del bé, des del punt de vista d’aspectes més formals de geometria i volumetria fins a aspectes de tractament superficial com ara el cromatisme o els acabats. A més, lesnoves construccions no podran alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. Així mateix, es prohibirà qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol abocament d’escombraries, runes o deixalles.

PUBLICITAT

Una mica d’història del pont “Romà”

A continuació compartim la part de memoria històrica que figuara a l’expedient de delimitació del Pont Romà.

Tot i l’actual denominació de “pont Romà”, aquest topònim no apareix fins a finals del segle XIX. El pont, anteriorment conegut com “lo pont d’anar a Cubelles”, el pont de Cubelles o el pont de l’Horta, connectava el nucli urbà de Pollença amb l’Horta de Cubelles (actualment l’Horta), àrea situada prèvia als terrenys de la possessió de Ternelles.

La primera cita documental sobre el pont es remunta a l’any 1403 quan els jurats de la Vila hagueren de costejar unes obres per adobar-lo. Aquest fet pareix indicar que per aquella data el pont ja duia un temps construït i requeria tasques de manteniment.

També se’n fa referència a la Història de Pollença de Mateu Rotger, l’any 1408 i a documents posteriors cap a l’any 1416 i al capbreu de l’ordre de Sant Joan l’any 1657-66.

En cap cas es fa referència al terme “romà”. Més recentment, l’Arxiduc Lluís Salvador fa referència al pont de pedra quan visità Pollença cap als anys 1870, però tampoc fa cap referència al mot “romà”.

L’any 1879 és la darrera vegada que s’utilitza la fórmula “pont de l’Horta”, en un document en què el batle de Pollença manifesta la necessitat d’eixamplar el pont per facilitar el trànsit dels carros cap al Moll (port).

A finals del segle XVI Joan Binimelis escriu la Història General del Regne de Mallorca en la que desenvolupa la hipòtesi dels orígens romans de Pollença. L’obra de Binimelis exercí una gran influència en historiadors i erudits, que sucumbeixen a la teoria i reforcen a través de la seva obra l’existència d’un passat romà a Pollença.

Així, alguns creuen que el pont formava part d’una conducció d’aigua cap a l’antiga localitat de Pollentia (actual Alcúdia) construïda pels romans, la presència dels quals a Mallorca va començar l’any 123 aC amb la conquesta de l’illa per part de Cinquè Cecili Metel.

Sembla que la primera vegada que el topònim pont romà va aparèixer escrit fou a l’àlbum fotogràfic de Sebastià Llobera l’any 1884. Davall la imatge del pont, apareix: “Puente romano”. Tan sols un any més tard, a una acta de l’Ajuntament pollencí, el secretari municipal anotava: “puente de los romanos. Huerta”.

Tot i que el topònim “pont romà” es popularitzà i es començà a utilitzar de manera habitual (a llibres de viatges, guies…), la manca d’una investigació arqueològica o una troballa documental que ho confirmés, fa que el seu ús no es consolidi de manera clara entre certs historiadors, ni en la documentació oficial. Mateu Rotger, per exemple, mai ho deixà per escrit i a les actes municipals s’utilitzà la fórmula “el pont dit romà”.

L’any 1926 es construeix un nou pont que dona accés a la vall de Ternelles i que es situa molt proper a l’antic. A aquest nou pont se l’anomenà pont de l’Horta, quedant el topònim pont Romà assignat al pont primigeni. Aquest fet, sumat a l’arribada del turisme i la utilització del suposat origen romà de Pollença com a reclam, així com la formalització del seu ús en el material de divulgació reforçaren i popularitzaren l’ús definitiu del terme pont Romà.

Romà o no, aquest pont ha resultat fonamental per als pollencins, ja que connectava el nucli urbà amb l’Horta de Cubelles, i fins al segle XIX va ser l’únic punt que els permetia creuar de manera segura el torrent de Sant Jordi durant les crescudes.

PUBLICITAT