L’ALBERCOC,  FRUITA  SABOROSA

140
Un embosta d’albercocs. Foto Climent Picornell.

Gracià Sánchez Font

Des del mes de maig i fins a l’agost es poden trobar albercocs madurs, segons la varietat i el lloc on està l’arbre són més o manco primerencs. Però, és durant el juny quan bona part dels albercocs mallorquins maduren i es poden consumir. Així ho recorda la tradició quan arriba Sant Antoni dels Aubercocs (13 de juny).

L’albercoc (Prunus armeniaca) és el fruit de l’albercoquer, arbre originari de la zona de Xina, on es cultiva des de fa més de 2.000 anys, però que amb el temps es va escampar cap a l’Àsia central, Iran, Turquia, Armènia, Síria… A Europa hi arribà a través de Grècia i després dels romans.

El seu nou científica fa referència a Armènia, que és des d’on va ser introduït a Europa pels grecs devers el 400 aC.

PUBLICITAT

Aquesta “pruna d’Armènia”, que és el que significa el seu nom té un fruit carnós arrodonit i enmig hi fa un pinyol gros. La carn és dolça, de color ataronjat i la pell vellutada que pot anar des d’un groc al vermell i una polpa sucosa, ferma i de sabor ensucrat i deliciós.

A la península Ibèrica aquest arbre s’hi adaptà ràpidament i, amb el temps a les terres de parla catalana agafà el nom de la paraula àrab, El-Barquq, precisament els àrabs havien estès el conreu pel litoral mediterrani.

Avui en dia els principals productors del món són Turquia, Uzbekistan, Itàlia, Algèria, Iran, Pakistan, Espanya, França, Afganistan i Marroc.

Són moltes les varietats d’albercocs que existeixen.

Varietats

De varietats d’albercocs n’hi ha moltes, però les de més anomenada a les terres de parla catalana són:

Albercoc vermell del Rosselló que es cultiva a la Catalunya Nord i compta amb Denominació d’Origen Protegida. Es cullen a finals de maig.

Altres varietat d’albercoc destacades que es cultiven a la Catalunya nord són l’Helena, el Royal, el Treats.

A Mallorca tenen anomenada els Albercocs de galta vermella que, sobretot es cultiven a la zona de Porreres; però també hi ha el Morro de Bou, l’ albercoc taronjal, albercocs moscatells, albercocs de domàs blanc… A Menorca hi ha comptabilitzades més de 30 varietats d’albercoc.

L’albercoc té un sol pinyol, dolç o agre, a dins.

Propietats nutricionals

L’albercoc conté una gran quantitat d’aigua (90%) i també de fibra. Destaca sobretot per la gran quantitat de vitamina A que conté. Igualment és ric en vitamina B3, ferro, potassi, magnesi, calci, coure i cobalt. Els efectes beneficiosos de l’albercoc només són aplicables quan és madur que és quan concentra els nutrients, especialment els antioxidants que li donen la tonalitat ataronjada-rosada.

Coca d’albercoc.

Us culinari

L’albercoc es consumeix fresc, però també sec (també anomenat orellana) o preparat de diverses maneres en forma de compota, melmelada, de pastissos, albercocs en almívar (en conserva), així com també en alguns plats salats, com el conill amb albercoc o el salmó amb orellanes d’albercoc.

L’albercoc també es consumeix en nèctars, preparats a partir de puré d’albercoc, aigua i sucre.

En alguns països, com ara el Pakistan, també es menja el bessó del pinyol de l’albercoc, que pot ser de la varietat de pinyol dolç o de pinyol agre. Tot i això, cal anar en compte a no menjar-ne gaire per lo perillós que pot ésser per a la salut.

A les varietats comercialitzades als països europeus, aquesta bessó es converteix en oli (oli d’albercoc) i s’utilitza en la composició del persipà al nord d’Europa (una espècie de massapà fet amb aquests bessons), també s’utilitza per fer les famoses galetes amaretti i el licor amaretto agredolç a Itàlia. L’albercoquina és un aiguardent d’albercoc produït al centre del Valais, la més famosa prové d’una varietat molt antiga, Luizet. A Hongria, el palinka es pot preparar a partir d’albercocs, amb el nom de Barack.

Entre les regions famoses pels seus albercocs secs hi ha el Ladakh indi i l’Aurès algerià. La Qamar Al-Deen, pasta d’albercoc sec que entra en la composició d’una beguda del mateix nom, és una especialitat de Síria.

L’albercoc és un ingredient important en l’elaboració de dolços típics de les Illes com és la coca d’albercoc (que es pot combinar amb altres coses com les cireres, la sobrassada…), l’ensaïmada d’albercoc i les confitures. També hi ha elaboració de gelats fets d’albercoc, salses i fins i tot tapes, el que donen nous camins gastronòmics a aquest preuat fruit que és l’albercoc.

Els albercocs secs, de manera tradicional, es feien quan se xapaven i es posaven a assolellar damunt un canyís i després s’ensofraven.

Un pastís d’albercoc.
Xarop de Qamar Al-Deen.

Albercocs secs o orellanes.

Per acabar només dir que aneu alerta si vos diuen “ets un aubercoc” perquè vos voldran dir que sou un poc curts de gambals.

PUBLICITAT