L’AJUDA MÚTUA

126

David Cifre León, Terapeuta

Com a éssers humans, el nostre desig més bàsic és estimar i ser estimats incondicionalment. La nostra inclinació natural és ajudar-nos els uns als altres.

No obstant això, després d’uns anys d’entrenament en un model excessivament competitiu, hem après a tancar el cor i apagar els nostres sentiments, tant cap a nosaltres com cap als qui ens envolten. L’individualisme ens han deixat en mans de la por i competint amb tothom. El resultat ha fet incrementar la incomoditat, l’angoixa i un sentiment creixent de feblesa, com a individu i com a societat.

No hi ha ningú amb més força que qui se sent estimat i amb el suport de qui l’estima”. Arnold M. Patent.

PUBLICITAT

Les malalties cròniques –en força casos també fruit d’aquesta societat en la qual vivim- tenen un gran impacte en la vida de les persones afectades, així com en la societat en general. Els múltiples factors que les conformen -la seva simptomatologia persistent, el patiment emocional, els canvis en les relacions socials i laborals, l’ús continuat de medicaments, la responsabilitat en la interpretació dels símptomes de la malaltia i del tractament, així com la responsabilitat en la presa de decisions- sovint deixen als pacients en una situació d’incomprensió, de desesperança i de solitud. Així doncs, esdevenen del tot necessàries una sèrie d’eines que permetin a les persones afectades aprendre a viure la seva nova realitat i aprendre, també, a comunicar-la. L’accés a la informació sobre la seva patologia i la coordinació i la continuïtat en la seva atenció -sanitària, familiar, social- constituiran els dos pilars sobre els quals continuar una vida diferent a la viscuda.

Els Grups d’Ajuda Mútua (GAM) són una font d’informació i d’intercanvi de les pròpies experiències i coneixements molt valuosa en col·lectius de persones afectades per una patologia o situació, que es reuneixen per trobar comprensió i suport. En el cas de patologies encara poc conegudes a nivell científic i social, com ara la fibromiàlgia i/o la síndrome de fatiga crònica, aquest intercanvi resulta essencial per tal de conèixer la pròpia malaltia. Els GAM s’organitzen en forma de trobades més o menys periòdiques, on hi participen persones afectades per la mateixa patologia o situació, amb qui es senten acompanyades i compreses. En aquestes trobades s’emfatitza la interacció personal i solen proporcionar eines que esdevenen un ajut emocional de gran vàlua alhora que promouen uns valors a través dels quals els seus membres poden reforçar la pròpia identitat.

Les associacions de malalts basades en l’ajuda mútua, a més de ser el lloc d’acollida de les persones recentment diagnosticades i des d’on s’articulen els GAM, són també la via més important de difusió d’informació sobre la malaltia, entre els propis afectats i a la ciutadania en general. Així mateix, les associacions s’han convertit en el vehicle des del qual les persones afectades poden defensar els interessos del col·lectiu així com exercir la pressió necessària per tal que les seves veus siguin escoltades. Així, doncs, l’associacionisme s’esdevé fonamental en un procés que ens hauria de dur del desconeixement i la incomprensió al reconeixement i a la millora de les condicions de vida dels afectats i de la societat en general.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT