Eva Cerdà
La fotografia antiga d’aquest PUNT iNFORMATIU recull una escena d’allò més quotidiana de fa cinquanta o seixanta anys, quan a Pollença ja hi havia aigua corrent, però no arribava a les cases. Per aquesta raó, qui no tenia pou o cisterna, havia d’anar a proveir-se d’aigua a les aixetes que hi havia repartides a diferents indrets del poble.
Alguna de les aixetes que formaven part d’aquest primitiva xarxa d’aigua corrent, han desaparegut, mentre que altres es mantenen més o menys allà on s’ubicaren. I dic més o menys perquè és una evidència que, justament, l’aixeta de Plaça ha estat desplaçada no només dins els carrer, sinó també des de la façana mateixa.
Res no és estàtic. Tot és susceptible de canvi. Però, i aquí és allà on volia arribar, per què aquestes aixetes han deixat de rajar? Cert que tothom té aigua corrent a casa, però… és del tot il·lògic impedir que l’aigua pugui fluir per aquestes aixetes a l’abast de tothom, perquè és aigua potable que va bé per netejar mans, cares… ferides… refrescar-se… o, simplement, beure. Per suposat, cal demanar civisme. No es tracta de malbaratar aigua, però tampoc és de rebut que es tracta la ciutadania d’una manera tan infantil: aturant l’aigua, s’atura la possibilitat de malbaratament; és d’una evidència insultant.
