L’ÀGUILA

227
Niu de l’Àguila al Cap de Catalunya.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

En les meves sortides en barca per la costa nord, per anar a pescar o, simplement, passejar, sempre m’ha cridat l’atenció un espectacular niu d’àguila peixatera que es troba al Cap de Catalunya, en un forat situat a una cinquantena de metres sobre el nivell de la mar, segurament amb més d’un metre d’alçada. Ara fa molts d’anys que no he vist cap àguila en el mateix indret a diferència de temps passats, atalaiant l’horitzó i, potser, en plena nidificació. Però aquesta circumstància no implica que doni nom al lloc, ja que l’imponent cap té força per sí mateix per a constituir-se com un topònim únic.

Tanmateix, sense sortir de Formentor, sí que hi ha un topònim amb aquesta denominació. Es tracta del Niu de l’Àguila, a un indret ben conegut pels pescadors pollencins entre el Racó de les Arcades i l’Enfront Roig.

A les costes de Balears hi ha multitud de topònims, especialment costaners, que fan referència a l’àguila (o àliga en llenguatge vulgar), per la seva presència en els cingles i penya-segats. I encara que hi ha moltes classes d’àguiles, el topònim senyala l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) i no l’altra àguila, la reial, que també nidifica en aquesta illa, però més bé als puigs de l’interior.

PUBLICITAT

Hi ha també altres estudiosos de la llengua, com el lingüista i etimòleg Joan Corominas, que donen altra accepció a aquest topònim, com el seu valor metafòric referit a un tipus de configuració del terreny, com el de “roca que sobresurt”.

El filòleg Cosme Aguiló, en el llibre “Toponímia i etimologia” (2002), recull 5 topònims amb aquesta denominació a Menorca, 21 a Mallorca i Cabrera (dels quals només tres corresponen a Pollença), i 9 a Eivissa i Formentera. Conclou el seu treball dient que en aquest cas la toponímia “presta un important servei a l’ornitologia, tant pel que fa a la distribució històrica dels nius, com per a intentar-ne la possible datació (no absoluta) d’alguns”.

I aquí tenim una relació del topònim “àguila” que podem trobar en el nostre terme municipal: Puig de l’Àguila, de 210 metres, entre Coves Blanques i el pas dels Pescadors.

Altre puig de l’Àguila, de 180 metres, situat a Formentor, prop de la Bretxa. És conegut pels mariners com el “Pelut Gros”.

La Punta de l’Àguila ja està documentada el 1785 al mapa del Cardenal Despuig. Situada entre Cala Extremer i Coves Blanques, prop del puig homònim abans citat, també figura a l’obra de l’historiador Gerònim de Berard.

Hi ha també el Putxet de l’Àguila que, juntament amb el puig de Son Vila, formen el coll de mateix nom, a la carretera de la Pobla.

El geògraf i polític Miquel Àngel March ens cita també el torrent de l’Àguila, que neix prop de la font de l’Argent i desemboca no molt lluny de la Codolada, i assenyala que “més que un torrent és un canal que es precipita de la Carena fins a la Mar, però no funciona gaire com a torrent.”

La Gran Enciclopèdia de Mallorca fa menció d’un avenc de l’Àguila, a la vall de Sant Vicenç (desconec la seva situació exacta), que té aixecament topogràfic i està catalogat com a avenc fins a 15 m. de fondària, segons notació espeleomètrica.

La mateixa enciclopèdia anota el Ninot de l’Àguila, un penyal ran de la carretera que va al far de Formentor, a l’altura de la cova del Patró (catalogada per José Antonio Encinas com a cova fins a 15 m. de recorregut).

Finalment, no hem d’oblidar que dins el nucli urbà de Pollença tenim el carrer de l’Àguila, situat entre el carrer de Mena i Major, que va rebre el nom en sessió plenària de l’Ajuntament de 1 de juny de 1862, i sembla que era el símbol dels teixidors pollencins.

Mapa del Cardenal Despuig on hi figuren dos dels topònim amb la paraula àguila del nostre municipi.
PUBLICITAT