LA REINA VICTÒRIA D’ANGLATERRA, ELS VESTITS BLANCS I LES FOTOGRAFIES DE NOCES

666
Fotografia compartida per César Samarini.

Dia 29 de setembre de 2021, l’amic César Samarini va compartir una fotografia d’un banquet de noces celebrat al Claustre de Sant Domingo de Pollença.

Samarini només apuntava “Dinar de noces al Convent”, sense especificar l’any de la celebració, ni qui eren els nuvis ni tan sols qui era l’autor de la instantània, encara que, molt probablement, era el mateix César a no ser que fos el nuvi. Qui ho sap?

Tan se val. Molts dels pollencins que es casaren durant els anys seixanta del passat segle XX, poden sentir com a pròpia aquella imatge. I és que molts dels matrimonis d’aquella època feien el banquet de noces al Claustre de Sant Domingo.

Enrere quedaven les noces de xocolata amb ensaïmada a casa amb què tantes parelles havien brufat la seva unió matrimonial.

PUBLICITAT

Reina per un dia

Als anys seixanta, no només s’arraconaren aquelles celebracions matrimonials austeres, sinó que es popularitzaren les núvies vestides de blanc i els àlbums de noces que els permetien recordar aquells moments en què moltes dones se sentiren “reina per a un dia”.

La gràcia de la fotografia que avui comentam és que enquadra els convidats i no els nuvis, protagonistes sens dubte d’aquella festa. Se’ns escapa qui eren els nuvis, però tan se val: la núvia anava vestida de blanc; un costum l’origen del qual es remunta al 1840 quan la Reina Victòria d’Anglaterra es va casar amb Albert de Saxònia que, per aquí, no es va popularitzar fins a mitjans segle XX.

Un dilluns 10 de febrer de 1840 la Reina Victòria es va unir amb matrimoni amb Albert de Saxònia. Ho va fer amb un vestit de satén de seda d’Spitalfields ornamentat amb puntes de macetes de Honiton. I si bé és probable que altres núvies nobles es casassin de blanc abans que ella, seu és el mèrit d’aquesta tradició tan occidental de casar-se de blanc. Allò realment destacable és que, amb el detall de les puntes de macetes, la Reina donava suport als artesans anglesos que, en plena Revolució Industrial, patien la competència de les fàbriques que confeccionaven puntilles de manera industrial.

Aquests i altres detalls són recollits al diari personal de la mateixa Reina Victòria, però també a la premsa, als retrats i gravats de l’època.

És més, lluny de desar el vestit de núvia a l’armari de la memòria, la Reina Victòria se’l va posar en altres ocasions. Una d’aquestes ocasions va ser el 1854, catorze anys després de casar-se, quan tant ella com el seu marit es tornaren empolainar amb aquells vestits, perquè el fotògraf Roger Fenton els immortalitzàs un poc més. Convé destacar que és molt probable que sigui “la primera fotografia de noces que registra la història”, assegura Francisco Cubas a l’article “Pequeño apunte sobre la historia de las fotos de boda” del blog El fotógrafo lector.

La Reina Victòria i Albert de Saxònia vestits de nuvis, immortalitzats per la càmera de Roger Fenton e 1854, catorze anys després de casar-se.

PUBLICITAT
PUBLICITAT